Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  pastanaga, n f
  • ca  carlota (valencià), n f sin. compl.
  • ca  carrota, n f sin. compl.
  • ca  safanòria, n f sin. compl.
  • ca  safranòria, n f sin. compl.
  • es  zanahoria
  • fr  carotte
  • en  carrot
  • nc  Daucus carota

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes, l'arrel de la qual és mengívola i molt nutritiva; és rica en vitamina A i posseeix una acció astringent que la fa un component important de diversos règims dietètics.
  • ca  carrutxes, n f pl
  • es  castillejo

Pediatria, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Estri fet de llistons, que va sobre rodes, dins del qual hom posa la criatura que s'assaja a caminar, a fi que, sostenint-s'hi pels braços, no caigui.
  • ca  carteolol, n m
  • es  carteolol, n m
  • fr  cartéolol, n m
  • en  carteolol, n
  • CAS  51781-06-7

.FITXA REVISADA, Angiologia, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
Fàrmac blocador adrenèrgic beta no cardioselectiu, amb activitat simpaticomimètica intrínseca.

Nota

  • El carteolol s'empra com a antihipertensiu i en el tractament del glaucoma. És d'origen sintètic.

    La denominació carteolol és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  cartílag, n m
  • ca  tendrum, n m sin. compl.
  • es  cartílago
  • fr  cartilage
  • en  cartilage

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definición
Teixit de sosteniment, resistent i elàstic, menys dur que el teixit ossi, compost de cèl·lules cartilaginoses (condròcits), englobades en una substància fonamental. Segons les característiques d'aquesta substància intercel·lular hom distingeix les següents varietats de teixit cartilaginós: cartílag hialí, cartílag elàstic i fibrocartílag.

Nota

  • La denominació cartílag prové del llatí cartilago cartilaginis.
  • ca  cartílag accessori del nas, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Cadascun dels petits cartílags nasals situats als espais que separen els cartílags de l'ala del nas. Són els següents: cartílags quadrats, cartílags sesamoides i cartílags vomerians.
  • ca  cartílag cricoide, n m
  • ca  cartílag anular, n m sin. compl.
  • ca  cartílag innominat, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Cartílag imparell que ocupa la part inferior de la laringe, sobre el qual descansen els altres cartílags laringis. Té forma d'anell, la qual cosa justifica el seu nom, del grec kríkos, anell, i eîdos, semblant a.
  • ca  cartílag aritenoide, n m
  • ca  aritenoide, n m sin. compl.
  • ca  cartílag piramidal, n m sin. compl.
  • ca  cartílag triquetral, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Cadascun del parell de cartílags de la laringe situats en la part posterior i superior del cartílag tiroide. Tenen la forma d'una piràmide triangular, la base de la qual presenta dues apòfisis: anterior (interna o vocal) i posterior (externa o muscular). Les cares internes de cada cartílag delimiten un espai anomenat glotis intercartilaginosa.

Nota

  • La denominació aritenoide prové del grec arýtaina 'culler, cassó'.
  • ca  cartílag articular, n m
  • ca  cartílag artrodial, n m sin. compl.
  • ca  cartílag de revestiment, n m sin. compl.
  • ca  cartílag diartrodial, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Capa fina de cartílag hialí que recobreix les superfícies articulars dels ossos, en forma de substància vítria, d'aspecte lletós i de color blavenc. Conté cèl·lules escasses en una substància fonamental constituïda per fibres col·làgenes i agregats de proteoglicans. La major part del col·lagen del cartílag articular és del tipus II, per bé que també presenta col·lagen dels tipus IX i XI. La substància interfibril·lar és un gel format per aigua i proteoglicans (agrecan, biglican, decorina i fibromodulina), els quals s'uneixen a una llarga molècula d'àcid hialurònic. Els proteoglicans són constituïts, en general, per una cadena molt llarga a la qual s'ajunten, en angle recte, un centenar de glicosaminoglicans (condroïtina-4-sulfat, condroïtina-6-sulfat i queratà-sulfat).
  • ca  cartílag articular, n m
  • ca  cartílag artrodial, n m sin. compl.
  • ca  cartílag de revestiment, n m sin. compl.
  • ca  cartílag diartrodial, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Capa fina de cartílag hialí que recobreix les superfícies articulars dels ossos, en forma de substància vítria, d'aspecte lletós i de color blavenc. Conté cèl·lules escasses en una substància fonamental constituïda per fibres col·làgenes i agregats de proteoglicans. La major part del col·lagen del cartílag articular és del tipus II, per bé que també presenta col·lagen dels tipus IX i XI. La substància interfibril·lar és un gel format per aigua i proteoglicans (agrecan, biglican, decorina i fibromodulina), els quals s'uneixen a una llarga molècula d'àcid hialurònic. Els proteoglicans són constituïts, en general, per una cadena molt llarga a la qual s'ajunten, en angle recte, un centenar de glicosaminoglicans (condroïtina-4-sulfat, condroïtina-6-sulfat i queratà-sulfat).
  • ca  fibrocartílag, n m
  • ca  cartílag conjuntiu, n m sin. compl.
  • ca  cartílag estratificat, n m sin. compl.
  • ca  cartílag fibrós, n m sin. compl.
  • es  fibrocartílago
  • fr  fibrocartilage
  • en  fibrocartilage

Anatomia > Histologia

Definición
Varietat de teixit cartilaginós constituït per cèl·lules cartilaginoses típiques i per una substància intersticial que conté fascicles de teixit fibrós gruixuts i molt compactes. En els casos ben típics s'observa molt poca substància intercel·lular amorfa. Representa una forma de transició entre el cartílag i el teixit connectiu. Es distribueix en algunes diartrosis (fibrocartílags marginal i interarticular), en les amfiartrosis (símfisi del pubis, articulació sacroilíaca) i també en el lligament rodó de l'articulació coxofemoral i en el punt d'inserció d'alguns tendons en els ossos.