Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  carunculat -ada, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Que té una carúncula o carúncules.
  • ca  carus, n m

Ciències de la salut > Semiologia

Definición
El coma més profund.

Nota

  • La denominació carus prové del grec káros 'son profund'.
  • ca  carvedilol, n m
  • es  carvedilol, n m
  • fr  carvédilol, n m
  • en  carvedilol, n
  • CAS  72956-09-3

.FITXA REVISADA, Angiologia, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
Fàrmac antihipertensor simpaticolític que bloca els receptors adrenèrgics beta no cardioselectivament i també els receptors adrenèrgics alfa-1.

Nota

  • El carvedilol s'empra en el tractament de la hipertensió arterial, la cardiopatia isquèmica i la insuficiència cardíaca. És d'origen sintètic.

    La denominació carvedilol és la forma catalana corresponent a la DCI
  • ca  card marià, n m
  • ca  card burral, n m sin. compl.
  • ca  card calapatós, n m sin. compl.
  • ca  card clapat, n m sin. compl.
  • ca  card gallofer, n m sin. compl.
  • ca  card lleter, n m sin. compl.
  • ca  cardassa, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  carxofa de burro, n m sin. compl.
  • ca  carxofera de burro, n f sin. compl.
  • ca  escardot, n m sin. compl.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m sin. compl.
  • ca  escardot gros, n m sin. compl.
  • ca  espinot, n m sin. compl.
  • nc  Silybum marianum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta policàrpica vivaç, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d'alt, que viu en camins i talussos, sobre sòls argilosos de les regions mediterrànies. Els fruits secs, que contenen histamina i timidina, han estat empleats com a tònic cardiovascular, com a aperitiu, i contra les infeccions urinàries i malalties del fetge. La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge.
  • ca  carxofera, n f
  • nc  Cynasa scolymus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne, de les famílies de les compostes, de 90 a 150 cm d'alçada, que es cultiva en climes temperats i secs i terrenys profunds i frescals. Les fulles contenen inulina i un principi amarg; en infusió, preferentment les fresques, són aperitives, digestives i afavoridores de la secreció de la bilis. De fet, són emprades en algunes fórmules de vins aperitius.
  • ca  herbacol, n f
  • ca  card bord, n m sin. compl.
  • ca  card coler, n m sin. compl.
  • ca  card d'herba, n m sin. compl.
  • ca  card formatger, n m sin. compl.
  • ca  carxofera borda, n f sin. compl.
  • ca  carxofera d'espina, n f sin. compl.
  • ca  colera, n f sin. compl.
  • ca  herba carxofera, n f sin. compl.
  • ca  herba colera, n f sin. compl.
  • ca  herba de card, n f sin. compl.
  • ca  herba pesonera, n f sin. compl.
  • ca  pesó, n m sin. compl.
  • ca  pesonera, n f sin. compl.
  • nc  Cynara cardunculus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta policàrpica vivaç de la família de les compostes, semblant a la carxofera, cultivada i a vegades subespontània principalment al sud d'Europa. Les formes silvestres, ruderals, contenen l'enzim cinarasa, que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges. Les fulles, en decocció, també han estat utilitzades contra afeccions del fetge i de les vies urinàries.
  • ca  herbacol, n f
  • ca  card bord, n m sin. compl.
  • ca  card coler, n m sin. compl.
  • ca  card d'herba, n m sin. compl.
  • ca  card formatger, n m sin. compl.
  • ca  carxofera borda, n f sin. compl.
  • ca  carxofera d'espina, n f sin. compl.
  • ca  colera, n f sin. compl.
  • ca  herba carxofera, n f sin. compl.
  • ca  herba colera, n f sin. compl.
  • ca  herba de card, n f sin. compl.
  • ca  herba pesonera, n f sin. compl.
  • ca  pesó, n m sin. compl.
  • ca  pesonera, n f sin. compl.
  • nc  Cynara cardunculus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta policàrpica vivaç de la família de les compostes, semblant a la carxofera, cultivada i a vegades subespontània principalment al sud d'Europa. Les formes silvestres, ruderals, contenen l'enzim cinarasa, que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges. Les fulles, en decocció, també han estat utilitzades contra afeccions del fetge i de les vies urinàries.
  • ca  card marià, n m
  • ca  card burral, n m sin. compl.
  • ca  card calapatós, n m sin. compl.
  • ca  card clapat, n m sin. compl.
  • ca  card gallofer, n m sin. compl.
  • ca  card lleter, n m sin. compl.
  • ca  cardassa, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  carxofa de burro, n m sin. compl.
  • ca  carxofera de burro, n f sin. compl.
  • ca  escardot, n m sin. compl.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m sin. compl.
  • ca  escardot gros, n m sin. compl.
  • ca  espinot, n m sin. compl.
  • nc  Silybum marianum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta policàrpica vivaç, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d'alt, que viu en camins i talussos, sobre sòls argilosos de les regions mediterrànies. Els fruits secs, que contenen histamina i timidina, han estat empleats com a tònic cardiovascular, com a aperitiu, i contra les infeccions urinàries i malalties del fetge. La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge.
  • ca  carzenida, n f
  • es  carzenida
  • fr  carzénide
  • en  carzenide
  • CAS  138-41-0

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
diürètic inhibidor de l'anhidrasa carbònica
  • ca  cas, n m
  • es  caso
  • fr  cas
  • en  case

Recerca, metodologia i estadística, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública

Definición
Persona, en una població o grup d'estudi, que pateix una determinada malaltia, desordre de salut o condició.