Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación
  • ca  cèl·lula mare, n f
  • es  célula madre, n f
  • fr  cellule mère, n f
  • fr  cellule souche, n f
  • en  mother cell, n
  • en  stem cell, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Citologia, Immunologia

Definición
Cèl·lula indiferenciada que en un cultiu cel·lular o durant el cicle vital d'un organisme és capaç de dividir-se indefinidament i produir nous llinatges cel·lulars diferenciats.
  • ca  cèl·lula progenitora, n f
  • ca  cèl·lula mare pluripotent, n f sin. compl.
  • ca  progenitor | progenitora, n m, f sin. compl.
  • en  stem cell

Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Cèl·lula productora de cèl·lules de la sang. Correspon a la cèl·lula o cèl·lules més immadures presents a la medul·la òssia que no poden ésser reconegudes morfològicament com a pròpies d'una determinada línia madurativa mieloide o limfoide.
  • ca  cèl·lula de Giannuzzi, n f
  • ca  bastonet de Heidenhain, n m sin. compl.
  • ca  cèl·lula de Heidenhain, n f sin. compl.
  • ca  cèl·lula marginal, n f sin. compl.
  • ca  cèl·lula semilunar, n f sin. compl.
  • ca  cos de Giannuzzi, n m sin. compl.
  • ca  cos semilunar, n m sin. compl.
  • ca  lúnula de Giannuzzi, n f sin. compl.
  • ca  lúnula de Heidenhain, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia, Endocrinologia i nutrició

Definición
Cadascuna de les cèl·lules seroses que envolten en gran nombre i en forma de mitja lluna els túbuls de les glàndules mucoses. També són anomenades cèl·lules de Heidenhain, cèl·lules marginals, cèl·lules (o cossos) semilunars i cossos de Giannuzzi.
  • ca  hemocitoblast, n m
  • ca  cèl·lula mesameloide, n f sin. compl.
  • ca  hemagoni, n m sin. compl.
  • ca  hematoblast, n m sin. compl.
  • ca  hematocitoblast, n m sin. compl.
  • ca  hemoblast, n m sin. compl.
  • ca  limfoïdòcit, n m sin. compl.
  • ca  proeritròcit, n m sin. compl.
  • es  hemocitoblasto
  • fr  hémocytoblaste
  • en  hemocytoblast

Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Cèl·lula mare a partir de la qual es formen les diferents cèl·lules hemàtiques.

Nota

  • La denominació proeritròcit pertany a la terminologia de Hayem.
  • L'ús de la denominació limfoïdòcit s'explica per la seva morfologia semblant a un limfòcit gros.
  • ca  cèl·lula mesangial, n f
  • ca  cèl·lula intercapil·lar, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia, Nefrologia

Definición
Cèl·lula de l'espai conjuntiu pericapil·lar, anomenat mesangi, que hi ha als cabdells capil·lars del glomèrul renal.
  • ca  cèl·lula mesenquimàtica, n f

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Citologia

Definición
Cadascuna de les cèl·lules pluripotencials que constitueixen el mesènquima o teixit connectiu embrionari; segons Marchand, algunes d'aquestes cèl·lules persisteixen en l'adult i són les anomenades cèl·lules adventicials.
  • ca  cèl·lula mesotelial, n f

Anatomia > Citologia

Definición
Cadascuna de les cèl·lules planes, d'origen mesenquimàtic, que recobreixen la superfície de totes les membranes seroses (peritoneu, pericardi, pleura).
  • ca  cèl·lula mieloide, n f

Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Qualsevol dels tipus de cèl·lules sanguínies immadures que es troben a la medul·la òssia.
  • ca  cèl·lula mioepitelial, n f
  • ca  cèl·lula de cistella, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia, Endocrinologia i nutrició

Definición
Cadascuna de les cèl·lules musculars llises d'origen epitelial que es presenten en algunes glàndules, com és ara la mamària, glàndules de la pell, glàndules de les parpelles i glàndules salivals, que forneixen un mecanisme contràctil que serveix per a estrènyer i buidar els conductes corresponents. També són anomenades cèl·lules de cistella.
  • ca  cèl·lula mioide, n f
  • ca  cèl·lula contràctil peritubular, n f sin. compl.
  • ca  cèl·lula peritubular contràctil, n f sin. compl.

Veterinària

Definición
Cadascuna de les cèl·lules que es troben als conductes seminífers dels cobais, que s'assemblen a les fibres musculars llises i que probablement exerceixen una funció contràctil.