Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  conducte de Hunter, n m
  • ca  canal adductor, n m sin. compl.
  • ca  canal crural de Henle, n m sin. compl.
  • ca  canal subsartorial, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definición
Pas intramuscular situat a la part interna del terç mitjà de la cuixa, que conté els vasos femorals i el nervi safè; la paret externa és formada pel vast intern, la paret posterior per l'adductor llarg i l'adductor gran, el sostre per una capa fascial i és cobert pel sartori.
  • ca  si sulciforme, n m
  • ca  canal sulciforme, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

  • ca  canal tarsià, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Pas osteofibrós per als vasos tibials posteriors, el nervi tibial i els tendons flexors, format pel retinacle flexor i els ossos del carp.
  • ca  canal transversal de l'epoòfor, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Conjunt de petits conductes rudimentaris, procedents del conducte de Wolff, que s'obren en el conducte de Gärtner.
  • ca  canalicle, n m
  • es  canalículo
  • fr  canalicle
  • en  canaliculus
  • en  ductule

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Conducte o canal molt estret. Hom empra aquest terme en la nomenclatura anatòmica per a designar diversos conductes o canals petits.
  • ca  canalicle aberrant, n m

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definición
Cadascun dels vestigis embrionaris del conducte mesonèfric que tenen relació amb l'epidídim; n'hi pot haver un de superior o diverticle del cap de l'epidídim i un d'inferior o diverticle de la cua de l'epidídim.
  • ca  canalicle aberrant de Haller, n m
  • ca  vas aberrant de Haller, n m sin. compl.

Angiologia

  • ca  canalicle apical, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definición
Qualsevol de les nombroses invaginacions tubulars que s'originen de les fenedures situades entre les vellositats dels túbuls contorts proximals del ronyó i que s'estenen cap avall fins al citoplasma apical.
  • ca  canalicle mastoidal, n m
  • ca  canalicle auricular, n m sin. compl.
  • ca  canalicle del nervi d'Arnold, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Petit conducte que s'estén des de la fossa jugular de l'os temporal fins a l'apòfisi mastoide i transmet la branca timpànica del nervi pneumogàstric (nervi d'Arnold).
  • ca  canalicle biliar, n m
  • ca  capil·lar biliar, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Cadascun dels conductes fins situats entre els hepatòcits, desproveïts de paret pròpia, que s'anastomitzen entre si, formant xarxes poligonals, esquemàticament hexagonals, que avancen en ziga-zaga a través de les trabècules hepàtiques fins als conductes biliars excretors. També havien estat anomenats capil·lars biliars, terme impropi car no tenen una paret específica, sinó la que és formada per les membranes cel·lulars de dos hepatòcits veïns.