Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  compatibilitat de trasplantament, n f
  • es  compatibilidad de trasplante, n f
  • fr  compatibilité de transplantation, n f
  • en  transplantation compatibility, n

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Conceptes bàsics > Trasplantament quirúrgic, Immunologia

Definición
Compatibilitat immunològica entre el genotip dels teixits del donant i el del receptor del trasplantament.
  • ca  compatibilitat medicamentària, n f
  • es  compatibilidad medicamentosa, n f
  • es  farmacocompatibilidad, n f
  • fr  compatibilité pharmacologique, n f
  • fr  pharmacompatibilité, n f
  • en  drug compatibility, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Farmacodinàmica, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definición
Qualitat dels fàrmacs que, quan són administrats conjuntament, no presenten cap alteració química ni farmacològica, de pèrdua d'activitat, de neutralització, d'antagonisme, etc.
  • ca  compatibilitat sanguínia, n f

Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Possibilitat de mescla de dues sangs sense que es produeixin trastorns, tals com els fenòmens de la lisi o de l'aglutinació. En la transfusió de sang no n'hi ha prou amb saber que la sang del donant i la del receptor són del mateix grup, o bé que la del donant pertany al grup 0 (zero), sinó que cal saber si la compatibilitat és perfecta, perquè cap altre fenomen d'immunització no hi interfereixi. És en aquest sentit que són emprades les proves encreuades.
  • ca  histocompatibilitat, n f
  • ca  compatibilitat tissular, n f sin. compl.
  • es  compatibilidad tisular, n f
  • es  histocompatibilidad, n f
  • fr  compatibilité tissulaire, n f
  • fr  histocompatibilité, n f
  • en  histocompatibility, n
  • en  tissular compatibility, n

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Conceptes bàsics > Trasplantament quirúrgic, Immunologia

Definición
Identitat immunitària entre els teixits d'un donant i d'un receptor que fa possible l'acceptació d'empelts o el trasplantament d'òrgans o de teixits.

Nota

  • Habitualment es considera que dues persones són histocompatibles quan expressen els mateixos antígens HLA; per exemple, els bessons que comparteixen la placenta.

    Té molta importància en medicina legal (exclusió de la paternitat), antropologia (genètica dels diferents grups ètnics) i en la susceptibilitat a un gran nombre de malalties hereditàries d'origen desconegut.
  • ca  compensació, n f
  • es  compensación
  • fr  compensation
  • en  compensation

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Neutralització de l'efecte d'una cosa amb una altra que produeix un efecte en sentit contrari.
  • ca  compensació cardíaca, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Cardiologia

Definición
Manteniment del cabal cardíac sense manifestació d'insuficiència, tot i l'existència d'un defecte mecànic (valvular o d'un altre origen), per mitjà de l'aparició de taquicàrdia o de la producció d'hipertròfia de miocardi.
  • ca  compensació de profunditat, n f
  • en  depth compensation

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
En ecocardiografia, mecanisme de control que permet de millorar la qualitat de la imatge, que consisteix en l'atenuació dels ecos més anteriors (els que estan més a prop del transductor, que sempre són més intensos), amb la consegüent possibilitat d'accentuar la intensitat dels ecos posteriors o més llunyans, que, prèviament, eren més dèbils.
  • ca  compensació paradoxal, n f

Cardiologia

Definición
Associació d'una lesió valvular i una segona lesió cardíaca amb una certa neutralització mútua dels efectes. És, per exemple, el cas de la coexistència d'una estenosi mitral i una insuficiència aòrtica.
  • ca  compensació psicològica, n f

Salut mental > Psicologia

Definición
Procés psíquic que fa que el subjecte afronti les seves inferioritats esforçant-se per desenvolupar al màxim la funció deficitària. Si el procés és de tipus patològic, porta al deliri de compensació, com en el cas de la dona estèril que se sent embarassada.
  • ca  descompensació, n f
  • ca  compensació trencada, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Estat d'esgotament o d'incapacitat per a acomplir, un òrgan, les funcions que li són pròpies. Generalment, aquest fracàs s'esdevé després d'una lluita més o menys llarga per contrarestar algun defecte preexistent, bé funcional, bé anatòmic. Les més freqüents, i també les més greus, són la descompensació renal i la miocardíaca. La descompensació pot abocar a un estat denominat d'insuficiència.