Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  comunicació interauricular, n f
  • ca  defecte atrioseptal, n m sin. compl.
  • ca  CIA, n f sigla

Malalties i síndromes, Anatomia, Anatomia > Embriologia, Cardiologia

Definición
Cardiopatia congènita caracteritzada per la presència d'un orifici interauricular, que comunica les dues aurícules. Hom en distingeix tres classes: forat secundari o ostium secundum, situat a la zona central del septe interauricular, que és l'anomalia més freqüent d'aquesta índole i pot associar-se amb un prolapse de la vàlvula mitral; forat primari o ostium primum, localitzat a l'àrea més inferior de l'envà, entre la vàlvula tricúspide i la vàlvula mitral, i el si venós, que resideix a la part alta del septe, al costat de la desembocadura de la vena cava superior i s'associa sovint amb un drenatge venós pulmonar anòmal incomplet. D'altres malformacions associades són l'estenosi valvular pulmonar moderada i l'estenosi mitral (síndrome de Lutembacher). També pot ésser un dels elements constituents de la síndrome del Holt-Oram. La sang de l'aurícula esquerra passa a l'aurícula dreta i causa sobrecàrrega del cor dret, car la paret del ventricle dret és més prima i distensible que la de l'esquerre. Les embòlies pulmonars o les sistèmiques (paradoxals) són poc freqüents. Una forma exagerada de comunicació interauricular és l'aurícula única.
  • ca  comunicació interventricular, n f
  • ca  CIV, n f sigla

Malalties i síndromes, Anatomia, Anatomia > Embriologia, Cardiologia

Definición
Cardiopatia congènita caracteritzada per la presència d'un orifici en el septe interventricular que comunica els dos ventricles, situat gairebé sempre en la part alta del septe, per damunt de la cresta supraventricular i per sota de les vàlvules sigmoides aòrtiques, rarament de localització subpulmonar o infundibular o bé al bell mig de l'envà (orificis múltiples). Pot associar-se amb la persistència del conducte arteriós i amb la coartació de l'aorta. Les alteracions hemodinàmiques depenen de la grandària de l'orifici septal i de la resistència vascular pulmonar: comunicació interventricular petita (malaltia de Roger), inferior a 1 cm; comunicació interventricular mitjana, entre 1 i 1,5 cm; comunicació interventricular gran o hipertensa, entre 1,5 i 3 cm, amb equilibri tensional d'ambdós ventricles, curtcircuit depenent de la resistència vascular pulmonar i possibilitat d'inversió del flux sanguini interseptal, que és la comunicació interventricular del tipus Eisenmenger (complex d'Eisenmenger). Hi ha una certa tendència al tancament espontani del defecte septal. Si el malalt no mor d'insuficiència cardíaca en el primer any de la vida, s'acaba per establir la síndrome d'Eisenmenger. Una forma extrema és el canal auriculoventricular comú associat amb una comunicació interventricular del tipus ostium primum i insuficiència mitral.
  • ca  comunicació interventriculoauricular, n f
  • ca  defecte de Gerbode, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia, Anatomia > Embriologia, Cardiologia

Definición
Cardiopatia congènita rara consistent en una comunicació entre el ventricle esquerre i l'aurícula dreta, de repercussió hemodinàmica semblant a la comunicació interventricular.
  • ca  comunitat, n f
  • es  comunidad
  • fr  communauté
  • en  community

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definición
Grup humà o d'organismes caracteritzat per un vincle territorial o de convivència o per una afinitat d'interessos.
  • ca  comunitat biòtica, n f

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definición
Conjunt d'organismes que viuen en un mateix biòtop o hàbitat. Sovint és sinònim de biocenosi, bé que moltes vegades hom en restringeix el significat i parla de comunitats d'animals, de vegetals, etc.
  • ca  comunitat terapèutica, n f

Salut mental, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Entorn professional > Institucions

Definición
Unitat hospitalària en la qual el malalt es converteix en una part activa de la comunitat, intervenint en tasques d'organització assistencial. Totes les relacions entre els membres de la comunitat (malalts, metges, auxiliars) són considerades com a potencialment terapèutiques.
  • ca  con, n m
  • ca  conus, n m sin. compl.
  • es  cono
  • fr  cône
  • en  cone

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Anatomia > Citologia

Definición
Estructura que té la forma d'un con.

Nota

  • La denominació con prové del llatí conus, que prové del grec konos.
  • ca  acrosoma, n m
  • ca  caputxa acrosòmica, n f sin. compl.
  • ca  caputxa cefàlica, n f sin. compl.
  • ca  con acrosòmic, n m sin. compl.
  • ca  cos apical, n m sin. compl.
  • ca  perforatori, n m sin. compl.
  • es  acrosoma
  • fr  acrosome
  • en  acrosome

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular

Definición
Estructura del cap de l'espermatozoide, que envolta els dos terços anteriors del nucli, en forma de caputxa, i que conté diversos enzims (fosfatasa àcida, hialurodinasa i acrosomasa). Durant el procés de fecundació, aquests enzims són alliberats per exocitosi i faciliten probablement la penetració de la membrana oocítica. És una estructura bilaminar prima que deriva del complex de Golgi de l'espermàtide.
  • ca  infundíbul del cor, n m
  • ca  con arterial, n m sin. compl.
  • ca  con arterial infundibular de Luschka, n m sin. compl.
  • ca  con arteriós, n m sin. compl.
  • ca  con pulmonar, n m sin. compl.
  • ca  infundíbul arteriós, n m sin. compl.
  • ca  regió de sortida de Krehl, n f sin. compl.

Anatomia, Cardiologia

Definición
Regió del ventricle dret del cor que precedeix l'orifici de l'artèria pulmonar, situada entre la cresta supraventricular de His, la paret anterior del ventricle i la paret septal.
  • ca  infundíbul del cor, n m
  • ca  con arterial, n m sin. compl.
  • ca  con arterial infundibular de Luschka, n m sin. compl.
  • ca  con arteriós, n m sin. compl.
  • ca  con pulmonar, n m sin. compl.
  • ca  infundíbul arteriós, n m sin. compl.
  • ca  regió de sortida de Krehl, n f sin. compl.

Anatomia, Cardiologia

Definición
Regió del ventricle dret del cor que precedeix l'orifici de l'artèria pulmonar, situada entre la cresta supraventricular de His, la paret anterior del ventricle i la paret septal.