Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  fascicle de Goll, n m
  • ca  columna de Goll, n f sin. compl.
  • ca  cordó de Goll, n m sin. compl.
  • ca  fascicle prim, n m sin. compl.
  • la  funiculus gracilis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Feix de fibres sensitives que s'estenen per la part més interna dels cordons posteriors de la medul·la espinal, per dintre del fascicle de Burdach.
  • ca  tub ovàric, n m
  • ca  cordó de Pflüger, n m sin. compl.
  • ca  tub de Pflüger, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Cadascun dels grups de cèl·lules de la capa cortical de l'ovari embrionari, que es diferencien en oòcits primaris.
  • ca  pedicle testicular, n m
  • ca  cordó espermàtic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definición
Pedicle que té el testicle suspès en el seu extrem. Essencialment, és constituït pel conducte deferent, acompanyat d'artèries, venes, limfàtics i nervis.
Conjunt compost pel conducte deferent, les artèries espermàtica i funicular, les venes, els nervis i els limfàtics, que van des del conducte inguinal fins al testicle. ((cordó espermàtic))
  • ca  cordó lateral de la medul·la, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Capa de substància blanca a cada costat de la medul·la, entre la sortida de les arrels anterior i posterior; conté el fascicle cerebel·lós directe, el fascicle piramidal encreuat, el fascicle de Gowers, el fascicle lateral profund, el fascicle fonamental del cordó lateral, el fascicle de Monakow, fibres vestibuloespinals, el fascicle cerebel·lós descendent de March i el fascicle de Helweg.
  • ca  cordó medul·lar, n m
  • es  cordón medular, n m
  • fr  cordon medullaire, n m
  • en  medullary cord, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definición
Àrea de la medul·la dels ganglis limfàtics propers al vas limfàtic eferent, constituïda majoritàriament per macròfags, que després de l'estimulació per antígens conté moltes cèl·lules plasmàtiques.
  • ca  cordó medul·lar, n m
  • es  cordón medular, n m
  • fr  cordon medullaire, n m
  • en  medullary cord, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Regió de substància blanca de la medul·la espinal, semblant a una corda prima, constituïda per diversos tractes ascendents i descendents i limitada per l'emergència de les arrels ventrals i dorsals dels nervis raquidis.
  • ca  cordó posterior de la medul·la, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Substància blanca medul·lar situada, a cada costat, per dintre de la banya posterior de la substància grisa; conté el fascicle de Goll i el fascicle de Burdach.
  • ca  cordó sanitari, n m

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Defensa que s'oposa a una epidèmia per mitjà de llocs de vigilància que impedeixen la sortida de persones o productes del lloc infectat.
  • ca  cordoesquelet, n m

Anatomia > Embriologia

Definición
Part de l'esquelet ossi formada al voltant del notocordi.
  • ca  cordoma, n m
  • ca  notocordoma, n m sin. compl.

Oncologia i radioteràpia

Definición
Tumor ossi maligne derivat de restes del notocordi, no necessàriament discals, situat en els cossos vertebrals i en els discs intervertebrals, especialment en les regions sacrococcigeal i esfenopalatina, i menys sovint en la resta de la columna vertebral cervical, dorsal o lumbar. El cordoma sacrococcigeal es manifesta habitualment entre els 50 i 60 anys de la vida, mentre que l'esfenopalatí ocorre en infants. Produeix una destrucció de l'os afectat molt considerable, ocasiona compressions neurals, recidiva localment després d'intervencions quirúrgiques iteratives i finalment ocasiona metàstasis, sobretot cutànies i òssies.