cranioscòpia
cranioscòpia
Anatomia, Neurologia
- ca cranioscòpia, n f
Anatomia, Neurologia
Definición
Inspecció del cap a fi d'examinar els seus relleus i deduir, segons el sistema de Gall, les facultats, augmentades o disminuïdes, corresponents a cada territori cerebral.
craniosinostosi
craniosinostosi
Anatomia, Neurologia
- ca craniosinostosi, n f
- ca cranioestenosi, n f sin. compl.
Anatomia, Neurologia
Definición
Ossificació prematura d'una sutura o més del crani, que provoca la detenció del creixement i la deformació cranials. La sinostosi aïllada de la sutura sagital és el que hom observa més freqüentment (més de la meitat dels casos) i determina un augment de diàmetre anteroposterior del crani i una disminució del seu diàmetre biparietal. L'ossificació prematura d'ambdues sutures coronals produeix un escurçament de diàmetre anteroposterior del crani, sovint amb disminució de la profunditat de les òrbites i hipoplàsia maxil·lar. El tancament unilateral d'una sutura coronal provoca un aplatament de la cavitat orbitària afectada, la qual cosa configura una imatge radiogràfica, en la projecció frontal, anomenada òrbita d'arlequí (forma triangular de la base externa). La sinositosi aïllada de la sutura lambdoidal produeix un aplatament d'un dels costats de la part posterior del cap (plagiocefàlia). La sinositosi metòpica aïllada ocasiona un front triangular amb hipertelorisme. En els casos de tancament de múltiples sutures, el crani adopta formes variables, per bé que generalment és braquicefàlic amb impressions digitiformes prominents. L'anomenat crani de trèvol també s'associa amb la craniosinostosi múltiple, i sovint s'acompanya d'hipoplàsia de la porció central de la cara, d'hidrocefàlia i de retard mental; també és observat en la displàsia tanatofòrica, en l'acrocefalosindactília de Pfeiffer, en anomalies dels membres i en displàsies òssies inclassificables.
craniosinostosi primària
craniosinostosi primària
Anatomia, Neurologia
- ca craniosinostosi primària, n f
Anatomia, Neurologia
Definición
Craniosinostosi observada com a fenomen aïllat o formant part d'altres síndromes malformatives o displàsies.
craniosinostosi secundària
craniosinostosi secundària
Anatomia, Neurologia
- ca craniosinostosi secundària, n f
Anatomia, Neurologia
Definición
Craniosinostosi ocasionada per diverses malalties (raquitisme, hipofosfatàsia, trastorns tiroidals i hipercalcèmia) o consecutiva a la descompressió quirúrgica intracranial.
craniòsquisi
craniòsquisi
Anatomia
- ca craniòsquisi, n f
Anatomia
Definición
Malformació del crani consistent en un defecte d'ossificació de la línia mediana.
craniòstat
craniòstat
.FITXA REVISADA, Anatomia, Material mèdic i ortopèdic
- ca cefalòstat, n m
- ca craniòfor, n m
- ca craniòstat, n m
- es cefalostato, n m
- es craneóforo, n m
- es craneostato, n m
- es cranióforo, n m
- fr céphalostat, n m
- fr craniophore, n m
- en cephalostat, n
- en craniophore, n
.FITXA REVISADA, Anatomia, Material mèdic i ortopèdic
Definición
Aparell emprat per al suport d'un crani amb la finalitat d'examinar-lo i prendre mesures craniomètriques.
Nota
- El craniòfor permet d'orientar el crani pel pla que passa pels dos poris i el punt més baix de la vora orbitària esquerra, que és la posició més correcta per a prendre aquestes mesures.
craniòstat
craniòstat
Anatomia, Material mèdic i ortopèdic
- ca craniòfor, n m
- ca craniòstat, n m sin. compl.
Anatomia, Material mèdic i ortopèdic
Definición
Aparell emprat per al suport d'un crani per tal d'examinar-lo i prendre mesures craniomètriques. El craniòfor permet d'orientar el crani pel pla que passa pels dos poris i el punt més baix de la vora orbitària esquerra, que és la posició més correcta per a prendre les mides.
craniostosi
craniostosi
Anatomia
- ca craniostosi, n f
Anatomia
Definición
Ossificació congènita o prematura de les sutures del crani.
craniotabes
craniotabes
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Endocrinologia i nutrició
- ca craniomalàcia, n f
- ca craniotabes, n f sin. compl.
- es craneotabes
- fr craniotabes
- en craniotabes
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Endocrinologia i nutrició
Definición
Reblaniment dels ossos del crani. Constitueix el signe més precoç del raquitisme i es localitza preferentment a la part posterior del crani, concretament a la regió lateral de l'occipital i regió posterior dels parietals, a cada banda de la sutura lambdoide. També pot observar-se en la hidrocefàlia i en l'osteogènesi imperfecta.
craniòtom
craniòtom
.FITXA REVISADA, Cirurgia > Neurocirurgia, Material mèdic i ortopèdic
- ca craniòtom, n m
- es craneótomo, n m
- fr craniotome, n m
- en craniotome, n
.FITXA REVISADA, Cirurgia > Neurocirurgia, Material mèdic i ortopèdic
Definición
Instrument que permet fer una obertura al crani dels pacients que requereixen un tractament neuroquirúrgic, de forma precisa i ràpida.
Nota
- Existeixen craniòtoms manuals, ja en desús, i craniòtoms amb motors elèctrics o hidràulics, que utilitzen nitrogen o aire comprimit per a accionar una turbina que s'acobla a una peça fixa en la qual es col·loca l'instrumental actiu, com ara broques de tall lateral, freses o serres.