disgèusia
disgèusia
Neurologia
- ca disgèusia, n f
- es disgeusia
- fr dysgeusie
- en dysgeusia
Neurologia
Definición
Perversió del sentit del gust.
disglòssia
disglòssia
Otorrinolaringologia
- ca disglòssia, n f
Otorrinolaringologia
Definición
Nom genèric per a designar els trastorns de l'articulació de paraules a causa de la malformació o de la disfunció d'algun òrgan articulador (llengua, llavis, etc).
disglucèmia
disglucèmia
Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament
- ca disglucèmia, n f
Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament
Definición
Qualsevol alteració del nivell de glucosa a la sang.
disgnàtia
disgnàtia
Odontoestomatologia
- ca disgnàtia, n f
Odontoestomatologia
Definición
Desenvolupament defectuós dels maxil·lars o només de la mandíbula.
disgnòsia
disgnòsia
Neurologia
- ca disgnòsia, n f
Neurologia
Definición
Trastorn de la funció intel·lectual.
disgrafia
disgrafia
Neurologia
- ca disgrafia, n f
- es disgrafia
- fr dysgrahiie
- en disgraphia
Neurologia
Definición
Fenomen observat en determinades afàsies que consisteix en pertorbació de la facultat d'escriure (escriptura espontània, al dictat o copiada).
Nota
- La denominació disgrafia està formada a partir de dis- i del grec grápho 'escriure'.
disgrafia
disgrafia
Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
- ca grafoespasme, n m
- ca contractura dels escrivents, n f sin. compl.
- ca disgrafia, n f sin. compl.
- ca espasme de les mans, n m sin. compl.
- ca mà dels escrivents, n f sin. compl.
- ca mogigrafia, n f sin. compl.
- ca paràlisi dels escrivents, n f sin. compl.
- ca paràlisi dels notaris, n f sin. compl.
- ca quiroespasme, n m sin. compl.
- ca rampa dels escrivents, n f sin. compl.
- es grafospasmo
- en graphospasm
Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
Definición
Contractura d'algun o d'alguns músculs que intervenen en l'acte d'escriure, que priva de continuar-lo.
Discinèsia que es desenvolupa en un individu i li impedeix de dur a terme un moviment voluntari, especialment l'escriptura. ((rampa dels escrivents))
Nota
- La denominació disgrafia està formada a partir de dis- i del grec grápho 'escriure'.
disgramatisme
disgramatisme
Neurologia
- ca disgramatisme, n m
Neurologia
Definición
Agramatisme de grau moderat; es tracta d'una alteració parcial de la capacitat de parlar correctament seguint les lleis gramaticals, deguda a lesió o malaltia cerebrals.
disgregació
disgregació
Disciplines de suport > Química
- ca disgregació, n f
Disciplines de suport > Química
Definición
Operació química consistent a solubilitzar en aigua substàncies insolubles o en els àcids dissolvents usuals en anàlisi química.
disgregació
disgregació
Ciències de la salut > Conceptes troncals
- ca disgregació, n f
Ciències de la salut > Conceptes troncals
Definición
Acció de disgregar o de disgregar-se; l'efecte.
