Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  droga, n f
  • es  droga
  • fr  drogue
  • en  drug

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Conceptes generals

Definición
Cadascun dels principis actius presents en vegetals (alcaloide, oli essencial, saponina, substància purgant) o animals (castori, mesc, cantaridina), els quals, convenientment preparats i conservats que són emprats en terapèutica i experimentació.

Nota

  • En les plantes medicinals s'empren les parts de la planta més riques en substàncies actives: arrels, flors, fulles, escorça. Sovint, aquestes drogues són emprades en forma de preparacions galèniques (infusió, decuit, extracte, tintura).
  • ca  droga, n f
  • es  droga
  • fr  drogue
  • en  drug

Farmacologia, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Salut mental, Disciplines de suport > Química, Toxicologia

Definición
Substància que, essent o no un medicament, és utilitzada amb la intenció d'actuar sobre el sistema nerviós per tal d'aconseguir un millor rendiment intel·lectual o físic, amb ganes d'experimentar noves sensacions o bé amb la pretensió de modificar, cal suposar que agradablement, l'estat psíquic de l'individu. El seu consum pot dur a un desig de continuar-ne prenent, a l'aparició d'una tolerància als efectes que té, a l'establiment d'una dependència i a la producció d'efectes nocius. Les drogues han estat classificades segons diversos patrons, la qual cosa ja dona a entendre que llur classificació és difícil; aquesta n'és una: drogues depressores (opioides, hipnòtics, sedants, tranquil·litzants, alcohol), drogues estimulants (cocaïna, cafeïna, amfetamina i derivats, tabac) i drogues psicodislèptiques (LSD, peiot, mescalina, fongs al·lucinògens, cànem i derivats). Les drogues de disseny són anàlegs químics sintetitzats, d'estructura i efectes similars a altres drogues naturals o sintètiques. El terme generalment es refereix a diverses dotzenes de substàncies similars a les amfetamines, l'ús de les quals s'ha estès en els darrers anys. Les pastilles o les pólvores utilitzades tenen noms, presentacions i composicions molt diferents, i contenen concentracions variables d'amfetamina, metamfetamina, metilendioxiamfetamina (MDA o droga de l'amor) o metiledioximetamfetamina (MDMA o èxtasi). Hom divideix en tres grans apartats els mòbils que impulsen al consum de drogues: la necessitat d'evadir-se de la realitat per tal de defugir l'avorriment, les preocupacions, la por o el dolor, el desig d'acréixer la pròpia capacitat normal de plaer o de treball, i la voluntat d'aprofundir en l'anàlisi de la realitat i en el coneixement d'un mateix. Aquests tres grups de motivacions tenen un paper cada cop més important en la societat, i són l'explicació de l'augment del consum de drogues, tant a escala mèdica com paramèdica. Actualment el consum incontrolat de drogues (estimulants, somnífers, analgèsics) ha esdevingut un problema social.
  • ca  droga, n f
  • es  droga
  • fr  drogue
  • en  drug

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definición
Qualsevol substància emprada com a ingredient en química, farmàcia o tintoreria.
  • ca  drogar, v tr
  • ca  dopar, v tr sin. compl.

Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Toxicologia

Definición
Administrar, fer prendre, a algú, especialment a un malalt, molta droga.
  • ca  drogar-se, v intr pron

Salut mental, Toxicologia

Definición
Fer un ús habitual de drogues, d'estupefaents.
  • ca  drogar-se, v intr pron

Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Terminologia històrica

Definición
Prendre molts de medicaments.
  • ca  drogat -ada, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Toxicologia

Definición
Que recorda l'estat subsegüent a la presa d'una droga, engrescat, orgíac.
  • ca  drogat -ada, adj

Farmacologia, Salut mental, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Propi del qui ha pres una droga o en fa un ús habitual.
  • ca  drogatge, n m

Salut mental, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Toxicologia

Definición
Acció de drogar o de drogar-se; l'efecte.
  • ca  drogoaddicció, n f
  • ca  drogodependència, n f sin. compl.

Salut mental, Toxicologia

Definición
Relació establerta entre un individu i una droga que fa que no pugui prescindir-ne sense un gran esforç. Aquesta relació s'estableix per l'ús repetit que el subjecte fa de la droga. La drogoaddicció es pot donar, tant amb substàncies que gaudeixen de mercat legal (alcohol, tabac, certs preparats farmacèutics, substàncies volàtils, etc) com d'altres, el comerç i la circulació de les quals són il·legals (haixix, heroïna, cocaïna, etc). Hom acostuma a diferenciar la dependència psíquica de la dependència física. La psíquica indica que el subjecte no pot desfer-se de la substància perquè se sent psicològicament reclamat per ella; i la física indica que l'organisme necessita el producte perquè el seu funcionament sigui normal. En aquest cas la manca d'administració de la droga produeix la síndrome d'abstinència, que consisteix en dolors, sudoracions, febre, diarrea, convulsions, etc.