Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  enterocist, n m
  • ca  enterocistoma, n m sin. compl.
  • ca  enteroquist, n m sin. compl.

Gastroenterologia

Definición
Quist subperitoneal del budell.
  • ca  enteròcit, n m

Anatomia > Citologia, Gastroenterologia

Definición
Cèl·lula epitelial del budell.
  • ca  ènema, n m
  • ca  ajuda, n f sin. compl.
  • ca  clisi, n f sin. compl.
  • ca  clister, n m sin. compl.
  • ca  clisteri, n m sin. compl.
  • ca  enteròclisi, n f sin. compl.
  • ca  irrigació intestinal, n f sin. compl.
  • ca  lavativa, n f sin. compl.
  • es  enema
  • fr  énéma
  • fr  lavement
  • en  enema

Farmacologia, Gastroenterologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Forma medicamentosa que hom aplica per injecció d'un medicament líquid a l'intestí gros, a través de l'esfínter anal, mitjançant una cànula. Antigament foren molt emprats, però avui són reduïts a l'ús clínic.

Nota

  • La denominació ènema prové del grec énema 'introducció'.
  • La denominació enteròclisi està formada a partir d'entero- i del grec klýsis 'lavativa'.
  • La denominació clisi prové del grec klýsis 'irrigar, netejar a raig d'aigua'.
  • ca  enterococ, n m

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de bacteris (Enterococcus sp) escindit del gènere Streptococcus. Comprèn les espècies del grup D (de Lancefield) dels estreptococs que formen part de la microbiota entèrica de l'espècie humana. Són bacteris coccoidals, anaerobis facultatius i quimioorganòtrofs. El seu metabolisme és típicament fermentatiu. Poden causar endocarditis, bacterièmia, infeccions pèlviques i intraabdominals, infeccions del tracte urinari, de ferides i de teixits tous, i febres puerperals. Per la seva resistència a la penicil·lina, les cefalosporines i els aminoglicòsids poden causar sobreinfeccions en pacients tractats amb aquests agents antimicrobians. L'espècie tipus és E. faecalis.
  • ca  estreptococ fecal, n m
  • ca  enterococ, n m sin. compl.

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Qualsevol dels que són membres de la biota habitual de l'aparell digestiu de persones i animals. Corresponen al grup D de la classificació de Lancefield i alguns d'ells són hemolítics. Algunes espècies (S. faecalis, S. bovis ara, Enterococcus faecalis, E. bovis) són responsables d'endocarditis subagudes. També són coneguts com a enterococs.
Qualsevol dels estreptococs que habiten el tub digestiu. ((enterococ))
  • ca  enterococ, n m

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Microorganisme del gènere enterococ.
  • ca  enterococcèmia, n f

Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Presència d'enterococs a la sang.
  • ca  enterocolectomia, n f
  • es  enterocolectomía, n f
  • fr  entéro-colectomie, n f
  • en  enterocolectomy, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu alt, Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu baix

Definición
Resecció de l'intestí prim i de l'intestí gros.
  • ca  enterocolitis, n f
  • ca  coloenteritis, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia

Definición
Inflamació de la mucosa intestinal que afecta simultàniament el budell prim i el gros. Aquesta simultaneïtat o l'afectació independent de l'un o de l'altre no sempre es poden precisar clínicament. La importància dels símptomes i signes depèn de la de les lesions.
  • ca  enterocolitis per antibiòtics, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Enterocolitis que és conseqüència de l'administració oral d'antibiòtics d'ample espectre que donen lloc a l'aparició d'estafilococs resistents o de fongs.