Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  esbaltiment, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Estat del qui està esbaltit.
  • ca  estabornir, v tr
  • ca  esbaltir, v tr sin. compl.
  • ca  estormeiar, v tr sin. compl.
  • ca  estormeir, v tr sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Fer perdre els sentits un cop violent, una forta batzegada, etc.
  • ca  esbaltir, v tr

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Enterbolir el cap la son, un soroll, un cop.
  • ca  esbarrellat -ada, adj

Ciències de la salut > Semiologia

Definición
Dit de la cara magra i esgrogueïda.
  • ca  esberla, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Tros d'una cosa que es desprèn en esberlar-la, que resulta d'esberlar-la.
  • ca  esberlar, v tr

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Trencar o trencar-se un os o una altra estructura en el sentit de les seves fibres, segons una línia de mínima resistència.
  • ca  esbiaixar, v tr

Recerca, metodologia i estadística

Definición
Produir un error sistemàtic dels valors veritables en les observacions i interpretacions dels estudis mèdics i sanitaris.
  • ca  esbiaixar, v tr

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Tallar, col·locar una cosa, de biaix.
  • ca  esbiaixar, v intr

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Anar, travessar, de biaix.
  • ca  esblaimament, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Acció d'esblaimar-se; l'efecte.