Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  espasme de torsió, n m
  • ca  disbàsia lordòtica progressiva, n f sin. compl.

Neurologia

Definición
Espasme dels músculs de la cintura que fan girar violentament la pelvis. Propi de la distonia muscular deformant.
  • ca  espasme esofàgic difús, n m
  • ca  disrítmia esofàgica, n f sin. compl.

Gastroenterologia

Definición
Trastorn motor primari de l'esòfag caracteritzat per l'aparició de contraccions no propulsives del cos de l'esòfag, observables en un trànsit esofagogàstric, que ofereixen la imatge d'esòfag de tirabuixó, i per ondes manomètriques simultànies, d'amplitud i duració augmentades durant la deglució dels líquids: la causa és desconeguda, com en l'acalàsia, per bé que hom no hi observa alteracions de les cèl·lules ganglionars del plexe d'Auerbach. A vegades s'associa amb l'acalàsia (acalàsia vigorosa). Clínicament es manifesta per dolor retroesternal, amb irradiacions que recorden les de l'angina de pit, espontani o afavorit per la ingestió de begudes fredes o per estats emocionals, i que pot cedir després de l'administració de nitroglicerina, semblants també al dolor anginós. Hi ha també disfàgia coincidint o no amb el dolor toràcic. Cal distingir aquesta entitat de les contraccions terciàries de l'esòfag, detectables radiològicament (imatge dentada) i endoscòpica en individus vells, sense traducció clínica.
  • ca  tic, n m
  • ca  convulsió mimètica, n f sin. compl.
  • ca  espasme facial, n m sin. compl.
  • ca  espasme habitual, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Farmacologia, Neurologia, Salut mental

Definición
Acte coordinat, discontinu, repetit, sobtat, ràpid i de caràcter clònic, estereotipat, que interessa un grup de músculs que entren en acció simultàniament. Normalment reprodueixen trets de la vida diària (parpelleig, tos, fer l'ullet, girar el cap, etc) i són d'origen psíquic. És un acte voluntari que per la repetició passa a l'estat d'hàbit i acaba per produir-se involuntàriament sense causa i sense finalitat, exagerant-se en la forma, la intensitat i la freqüència fins a prendre els caràcters d'un moviment convulsiu i intempestiu que es repeteix amb excés. Poden inhibir-se voluntàriament durant un temps breu, bé que reapareixen més intensament en distreure l'atenció. També desapareixen durant el son. A vegades es manifesten en forma de coprolàlia o d'ecolàlia. Hom distingeix entre tics fisiològics o manierismes i tics patològics. Els tics patològics poden ésser primaris (distonia paroxismal, coreoatetosi cinesigènica paroxismal, síndrome de Lesch-Nyham, síndrome de Gilles de la Tourette) o secundaris (postencefalítics, posttraumàtics cranials, medicamentosos o tòxics). Els tics medicamentosos poden presentar-se amb l'ús d'estimulants del sistema nerviós central o d'antipsicòtics. Els tics tòxics es presenten en la intoxicació per monòxid de carboni.
  • ca  espasme facial clònic, n m

Angiologia, Neurologia

Definición
Moviment clònic dels músculs facials observats en tumors de l'angle pontocerebel·lós o en aneurismes de l'artèria basilar.
  • ca  disfonia espasmòdica, n f
  • ca  disfonia espàstica, n f sin. compl.
  • ca  espasme fònic, n m sin. compl.

Otorrinolaringologia

Definición
Consisteix en una contracció espasmòdica dels músculs adductors de la laringe, produïda per l'ús immoderat de la veu (locutors, docents, predicadors, etc).
  • ca  espasme funcional, n m
  • ca  espasme ocupacional, n m sin. compl.
  • ca  espasme professional, n m sin. compl.

Anatomia

Definición
Espasme que és produït per una determinada ocupació, la rampa de l'escrivent, per exemple.
  • ca  manierisme, n m
  • ca  espasme d'hàbit, n m sin. compl.
  • ca  espasme habitual, n m sin. compl.
  • ca  tic psicogènic, n m sin. compl.
  • es  manerismo
  • es  manierismo
  • fr  maniérisme
  • en  mannerism

Malalties i síndromes, Neurologia, Salut mental > Psiquiatria

Definición
Tic fisiològic presentat de forma habitual en infants o adults sans o bé en alguns malalts mentals, que constitueixen un tret desagradablement vistós de llur personalitat. Consisteix en fer l'ullet, ensumar, arronsar l'espatlla, aclarir la veu, sacsejar el cap, etc, és a dir, moviments rítmics i repetitius com a prolongació dels moviments normals. Pot desaparèixer espontàniament, persistir indefinidament o requerir l'ajut de tractament psiquiàtric.

Nota

  • La denominació manierisme prové de l'itailà maniera.
  • ca  tic, n m
  • ca  convulsió mimètica, n f sin. compl.
  • ca  espasme facial, n m sin. compl.
  • ca  espasme habitual, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Farmacologia, Neurologia, Salut mental

Definición
Acte coordinat, discontinu, repetit, sobtat, ràpid i de caràcter clònic, estereotipat, que interessa un grup de músculs que entren en acció simultàniament. Normalment reprodueixen trets de la vida diària (parpelleig, tos, fer l'ullet, girar el cap, etc) i són d'origen psíquic. És un acte voluntari que per la repetició passa a l'estat d'hàbit i acaba per produir-se involuntàriament sense causa i sense finalitat, exagerant-se en la forma, la intensitat i la freqüència fins a prendre els caràcters d'un moviment convulsiu i intempestiu que es repeteix amb excés. Poden inhibir-se voluntàriament durant un temps breu, bé que reapareixen més intensament en distreure l'atenció. També desapareixen durant el son. A vegades es manifesten en forma de coprolàlia o d'ecolàlia. Hom distingeix entre tics fisiològics o manierismes i tics patològics. Els tics patològics poden ésser primaris (distonia paroxismal, coreoatetosi cinesigènica paroxismal, síndrome de Lesch-Nyham, síndrome de Gilles de la Tourette) o secundaris (postencefalítics, posttraumàtics cranials, medicamentosos o tòxics). Els tics medicamentosos poden presentar-se amb l'ús d'estimulants del sistema nerviós central o d'antipsicòtics. Els tics tòxics es presenten en la intoxicació per monòxid de carboni.
  • ca  espasme intencional, n m

Neurologia

Definición
Espasme que es produeix en executar un moviment voluntari, observat en l'atetosi.
  • ca  espasme nictitant, n m

Neurologia

Definición
Forma motora atípica d'epilèpsia caracteritzada per moviments de parpalleig i negació alhora. És menys freqüent que l'espasme saludador.