Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  espina palatina, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Cadascuna de les crestes longitudinals situades a la cara inferior de l'apòfisi palatina del maxil·lar superior.
  • ca  espina de Henle, n f
  • ca  espina suprameatal, n f sin. compl.
  • ca  espina timpànica, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Petita eminència de la cara externa de la porció retromeatal de l'escata de l'os temporal, situada prop de la part posterosuperior del marc de l'orifici extern del conducte auditiu.
Denominació impròpia de l'espina de Henle, car no és una formació timpànica sinó escatosa. ((espina timpànica))

Nota

  • L'ús de la denominació espina timpànica es considera impropi.
  • ca  espina tibial, n f
  • ca  eminència intercondília, n f sin. compl.
  • ca  eminència intermèdia, n f sin. compl.
  • ca  espina intercondília, n f sin. compl.
  • ca  tubercle intercondili, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Prominència de l'extrem superior de la tíbia situada davant i entremig de les cavitats glenoides, proveïda d'un tubercle intern i d'un d'extern, una escotadura que els separa i una massa òssia quadrilàtera que els serveix de base comuna.
  • ca  espina timpànica, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Una de les dues espines, anterior i posterior, de la cresta mal·leolar de la vora superior de l'os timpànic del temporal.
  • ca  espina de Henle, n f
  • ca  espina suprameatal, n f sin. compl.
  • ca  espina timpànica, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Petita eminència de la cara externa de la porció retromeatal de l'escata de l'os temporal, situada prop de la part posterosuperior del marc de l'orifici extern del conducte auditiu.
Denominació impròpia de l'espina de Henle, car no és una formació timpànica sinó escatosa. ((espina timpànica))

Nota

  • L'ús de la denominació espina timpànica es considera impropi.
  • ca  espina ventosa, n f
  • ca  dactilitis estrumosa, n f sin. compl.
  • ca  dactilitis tuberculosa, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Pediatria

Definición
Modalitat de tuberculosi òssia infantil, que es localitza en una falange, caracteritzada per la reabsorció del teixit ossi del voltant de la cavitat medul·lar i per una intensa reacció periòstica, la qual cosa dona a l'os un aspecte insuflat.
  • ca  espina vertebral, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Apòfisi espinosa d'una vèrtebra.
  • ca  espina-xoca, n f
  • ca  aferragós, n m sin. compl.
  • ca  card estrellat, n m sin. compl.
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  herba de tres claus, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • nc  Xanthium spinosum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 30 a 80 cm d'alçària, que es fa en erms, runes i vores de camins de les comarques mediterrànies del Principat, el País Valencià i les Illes. Les tiges i les fulles, en infusió, són diürètiques i astringents.
  • ca  panical, n m
  • ca  carcamical, n m sin. compl.
  • ca  carcanical, n m sin. compl.
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  card corredor, n m sin. compl.
  • ca  card grigoler, n m sin. compl.
  • ca  card panical, n m sin. compl.
  • ca  centcaps, n m sin. compl.
  • ca  espinacal, n m sin. compl.
  • ca  espinacard, n m sin. compl.
  • ca  herba capitana, n f sin. compl.
  • ca  herba de la parrella, n f sin. compl.
  • nc  Eryngium campestre

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 70 cm d'alt, espinosa, que es fa en llocs incultes, prats secs i brolles de la plana i la muntanya, a tot arreu dels Països Catalans. L'arrel, que es cull entrada la tardor, quan la planta és a punt d'assecar-se o ja és seca del tot, en infusió, té propietats diürètiques, aperitives i emmenagogues.
  • ca  panical, n m
  • ca  carcamical, n m sin. compl.
  • ca  carcanical, n m sin. compl.
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  card corredor, n m sin. compl.
  • ca  card grigoler, n m sin. compl.
  • ca  card panical, n m sin. compl.
  • ca  centcaps, n m sin. compl.
  • ca  espinacal, n m sin. compl.
  • ca  espinacard, n m sin. compl.
  • ca  herba capitana, n f sin. compl.
  • ca  herba de la parrella, n f sin. compl.
  • nc  Eryngium campestre

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 70 cm d'alt, espinosa, que es fa en llocs incultes, prats secs i brolles de la plana i la muntanya, a tot arreu dels Països Catalans. L'arrel, que es cull entrada la tardor, quan la planta és a punt d'assecar-se o ja és seca del tot, en infusió, té propietats diürètiques, aperitives i emmenagogues.