Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  elàpid, n m

Disciplines de suport > Ciències de la vida, Toxicologia

Definición
Ofidi de la família dels elàpids.
  • ca  elàpids, n m pl

Disciplines de suport > Ciències de la vida, Toxicologia

Definición
Família d'ofidis verinosos que poden atènyer grans dimensions (fins a 4,5 m de llargària). Llur maxil·lar és curt i té una glàndula de verí d'acció neurotòxica. El representant més important és la cobra. Uns altres elàpids són la serp corall, la serp tigre i la mamba.
  • ca  elastància, n f
  • en  elastance

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Qualitat que té un teixit, una víscera buida (bufeta, pulmó, per exemple) de recuperar la seva disposició, les seves dimensions i la seva forma normals en desaparèixer les forces que la comprimien o la distenien. És l'antítesi de compliança.
  • ca  elastasa, n f
  • ca  elastinasa, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Enzim del grup de les hidrolases, semblant a la tripsina i altres proteïnases; procedeix de la proelastasa, enzimogen secretat pel pàncrees. La seva acció és hidrolitzar els lligams peptídics, sobretot l'elastina.
  • ca  elàstic -a, adj
  • fr  elastique
  • en  elastic

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Odontoestomatologia

Definición
Que té elasticitat. Aplicat especialment a certs embenats i a tires que, en ortodòncia, són col·locades per tal d'exercir una tracció (intermaxil·lar, intramaxil·lar, vertical).

Nota

  • La denominació elàstic -a prové del grec elastréo 'empènyer'.
  • ca  elàstica, n f

Angiologia

Definición
Dit de la túnica mitjana de les artèries, constituïda per teixit elàstic.

Nota

  • La denominació elàstica prové del grec elastréo 'empènyer'.
  • ca  elastina, n f
  • ca  elasticina, n f sin. compl.

Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular

Definición
Mucoproteïna groga, elàstica, fibrosa que constitueix el principal component de les estructures elàstiques del teixit connectiu.
  • ca  elasticitat, n f
  • es  elasticidad
  • fr  élasticité
  • en  elasticity

Disciplines de suport > Física

Definición
Propietat dels materials que es manifesta per la desaparició de les deformacions produïdes per forces externes d'intensitat inferior a un cert límit, quan aquestes forces deixen d'actuar.
  • ca  elasticitat física del múscul, n f

Fisioteràpia

Definición
Qualitat del múscul que li permet de retornar a la seva extensió normal després de la contracció.
  • ca  elasticitat fisiològica del múscul, n f

Fisioteràpia

Definición
Qualitat biològica exclusiva del múscul que li permet de canviar de dimensió i de retornar a la primitiva sota el control nerviós.