Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  estudi transversal, n m

Recerca, metodologia i estadística, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública

Definición
En epidemiologia, estudi que examina la relació entre l'aparició de malalties o d'altres característiques relacionades amb la salut i la d'altres variables en una població definida i en un temps determinat.
  • ca  estudi unicèntric, n m
  • es  ensayo clínico monocéntrico, n m
  • es  ensayo clínico unicéntrico, n m
  • es  estudio monocéntrico, n m
  • es  estudio unicéntrico, n m
  • fr  essai clinique monocentrique, n m
  • fr  essai clinique unicentrique, n m
  • fr  étude monocentrique, n f
  • fr  étude unicentrique, n m
  • en  single center study, n
  • en  single center trial, n
  • en  single centre study, n
  • en  single centre trial, n
  • en  unicenter study, n
  • en  unicenter trial, n
  • en  unicentre study, n
  • en  unicentre trial, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definición
Estudi clínic que es duu a terme en un únic lloc.
  • ca  estult -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Salut mental

Definición
Que denota estultícia o niciesa.
  • ca  estult -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Salut mental

Definición
Nici, toix.
  • ca  estultícia, n f

Salut mental

Definición
Dita o fet propis del qui és estult.
  • ca  estultícia, n f

Salut mental

Definición
Qualitat d'estult.
  • ca  estupefaent, adj
  • ca  estupefactiu -iva, adj sin. compl.
  • es  estupefaciente
  • fr  stupefiant
  • en  stupefacient

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Que causa estupefacció.
  • ca  estupefaent, n m
  • es  estupefaciente
  • fr  stupefiant
  • en  stupefacient

Farmacologia, Salut mental, Toxicologia

Definición
Producte actiu que, a més del seu efecte terapèutic, té una acció secundària capaç de produir habituació en l'individu i d'alterar-ne profundament la personalitat, el comportament i àdhuc l'equilibri fisiològic. Productes d'aquest tipus són els derivats de l'opi (els opioides), els derivats del cànem indi, la cocaïna i la dietilamida de l'àcid lisèrgic (LSD).
  • ca  estupefaent, n m
  • es  estupefaciente
  • fr  stupefiant
  • en  stupefacient

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport, Toxicologia

Definición
Denominació amb què hom coneix, des del punt de vista legal, totes aquelles substàncies capaces de crear addicció i que són susceptibles de tràfic il·legal.
  • ca  estupefaent, adj
  • ca  estupefactiu -iva, adj sin. compl.
  • es  estupefaciente
  • fr  stupefiant
  • en  stupefacient

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Que causa estupefacció.