Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  electroresecció, n f
  • ca  electroescissió, n f sin. compl.
  • es  electroescisión, n f
  • es  electrorresección, n f
  • fr  electroescision, n f
  • fr  électrorésection, n f
  • en  electroresection, n
  • en  electroscission, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques

Definición
Extirpació, resecció o escissió d'una part del cos mitjançant un instrument de tall amb corrent elèctric, com ara un electrobisturí.
  • ca  electroespectrografia, n f

Neurologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Obtenció de l'electroespectrograma i estudi de les seves característiques.
  • ca  electroespectrograma, n m

Neurologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Enregistrament i aïllament dels sistemes d'ondes constituents de l'electroencefalograma.
  • ca  electroespinograma, n m

Neurologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Enregistrament de l'activitat elèctrica de la medul·la espinal.
  • ca  electroestetògraf, n m

Cardiologia, Pneumologia, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Aparell que amplifica i enregistra els sorolls cardíacs i respiratoris del tòrax.

Nota

  • La denominació es considera obsoleta.
  • ca  electroestimulació, n f

Recerca, metodologia i estadística, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Estimulació elèctrica d'un teixit amb finalitats terapèutiques o experimentals.
  • ca  electròfil, n m
  • ca  reactant electrofílic, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definición
Reactant que no contribueix amb electrons a la formació d'un enllaç covalent amb un altre reactant (nucleòfil o reactant nucleofílic), que és el que els forneix.
  • ca  electrofílic -a, adj

Disciplines de suport > Química

Definición
Dit del reactant que guanya electrons en les reaccions químiques.
  • ca  electrofílic -a, adj

Disciplines de suport > Química

Definición
Dit de la reacció en què un electròfil ataca un compost nucleofílic o nucleòfil.
  • ca  electrofisiologia, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Part de la fisiologia que estudia les propietats i l'activitat elèctrica de les cèl·lules, dels teixits i dels òrgans i llur relació amb les funcions fisiològiques de l'organisme. Investiga els fenòmens elèctrics de la membrana cel·lular, les respostes als estímuls elèctrics, l'efecte del camp elèctric sobre grups de cèl·lules, etc, i també l'activitat elèctrica del cor, del cervell, dels músculs, dels nervis, etc.