Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  factor antinuclear, n m
  • ca  ANF, n m sigla

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definición
Cadascun dels anticossos dirigits específicament contra components del nucli cel·lular.
  • ca  nicotinamida, n f
  • ca  àcid nicotínic, n m sin. compl.
  • ca  factor antipel·lagra, n m sin. compl.
  • ca  factor PP, n m sin. compl.
  • ca  factor Williams Waterman, n m sin. compl.
  • ca  N-metilnicotinamida, n f sin. compl.
  • ca  niacinamida, n f sin. compl.
  • ca  nicacina, n f sin. compl.
  • ca  vitamina antipel·làgrica, n f sin. compl.
  • ca  vitamina B3, n f sin. compl.
  • ca  vitamina PP, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
Amida de l'àcid nicotínic. En l'organisme dels mamífers es forma a partir del triptòfan. La seva importància bioquímica prové del fet que forma part dels piridinnucleòtids, que tenen un paper fonamental com a coenzims transportadors d'hidrogen. És el precursor del dinucleòtid de nicotinamida i adenina. Es troba en totes les cèl·lules vivents i, en forma lliure, en l'orina dels animals. La seva carència provoca la pel·lagra.
Derivat carboxilat de la piridina. És un precursor de l'NAD i té una acció important en les oxidacions bioquímiques. En són conegudes les propietats vasodilatadores i hipocolesterolemiants, les quals, a més de la seva acció preventiva i terapèutica de la pel·lagra, expliquen la importància i les aplicacions que té en el camp farmacològic com a tractament hipolipemiant. ((àcid nocotínic))
Constituent fonamental dels coenzims NAD (dinucleòtic de nicotinamida i adenina) i NADP (fosfat de dinuceòtid de nicotinamida i adenina), els quals intervenen en múltiples reaccions bioquímiques primordials (glicòlisi anaeròbia, fosforilació oxidativa, oxidació i biosíntesi dels àcids grassos). No és pròpiament una vitamina, car es pot sintetitzar a partir de l'aminoàcid triptòfan, transformació mitjançada per la vitamina B6 (piridoxina) i la vitamina B1 (tiamina). La niacina i el triptòfan es troben en aliments proteics d'origen animal (llet, ous, carn) i en alguns aliments vegetals. ((niacina))

Nota

  • La denominació nicotinamida és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  vitamina D, n f
  • ca  factor antiraquític, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Nom genèric de les dues substàncies esteroides liposolubles anomenades colecalciferol (vitamina D3) i ergocalciferol (vitamina D2), que tenen la facultat de prevenir o de guarir el raquitisme. La principal provitamina D que hom troba en els teixits animals és el 7-deshidrocolesterol, sintetitzat a la pell. L'exposició d'aquesta substància a la llum solar la converteix en colecalciferol. L'ergosterol, present en els llevats i els fongs, és la provitamina de l'ergocalciferol. El mot calciferol ha estat emprat tant per a referir-se al conjunt de les vitamines D com només per a la vitamina D2. La vitamina D actua regulant el metabolisme fosfocàlcic, i el seu dèficit causa el raquitisme en els infants i l'osteomalàcia en els adults. L'administració massiva o continuada de quantitats excessives de vitamina D produeix un quadre d'hipercalcèmia (hipervitaminosi D).
  • ca  vitamina A, n f
  • ca  factor antixeroftàlmic, n m sin. compl.
  • ca  factor antixeròtic, n m sin. compl.
  • ca  vitamina antiinfecciosa, n f sin. compl.
  • ca  vitamina antixeroftàlmica, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Vitamina liposoluble que ocorre en la natura en dues formes, retinol i deshidroretinol, especialment al fetge, l'oli de fetge de bacallà, el llard, el formatge, la llet completa, el rovell d'ou i diverses fruites i verdures. En aquests productes vegetals hi és en forma de carotens α, ß i γ, provitamines A. El dèficit de vitamina A provoca unes inadequades producció i regeneració de la rodopsina (ceguetat nocturna) i alteracions del teixit epitelial (xeroftàlmia, xerosi, queratomalàcia, etc.). Actualment, el nom de vitamina A és donat, de manera genèrica, als composts amb les propietats biològiques del retinol.
  • ca  vitamina A, n f
  • ca  factor antixeroftàlmic, n m sin. compl.
  • ca  factor antixeròtic, n m sin. compl.
  • ca  vitamina antiinfecciosa, n f sin. compl.
  • ca  vitamina antixeroftàlmica, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Vitamina liposoluble que ocorre en la natura en dues formes, retinol i deshidroretinol, especialment al fetge, l'oli de fetge de bacallà, el llard, el formatge, la llet completa, el rovell d'ou i diverses fruites i verdures. En aquests productes vegetals hi és en forma de carotens α, ß i γ, provitamines A. El dèficit de vitamina A provoca unes inadequades producció i regeneració de la rodopsina (ceguetat nocturna) i alteracions del teixit epitelial (xeroftàlmia, xerosi, queratomalàcia, etc.). Actualment, el nom de vitamina A és donat, de manera genèrica, als composts amb les propietats biològiques del retinol.
  • ca  factor bios, n m

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definición
Complex de substàncies de tipus vitamínic (inositol, piridoxina, tiamina, biotina, àcid fòlic, àcid pantotènic) que actua com a factor de creixement en el metabolisme de vegetals i animals.
  • ca  biotina, n f
  • ca  coenzim R, n m sin. compl.
  • ca  factor bios II, n m sin. compl.
  • ca  factor d'Elvehjem, n m sin. compl.
  • ca  factor S, n m sin. compl.
  • ca  factor W, n m sin. compl.
  • ca  vitamina B8, n f sin. compl.
  • ca  vitamina H, n f sin. compl.
  • es  biotina, n f
  • fr  biotine, n f
  • en  biotin, n
  • CAS  58-85-5

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
Factor de creixement present en totes les cèl·lules vives en petita quantitat.

Nota

  • Lligada a un enzim especial, la biotina pren part en diverses reaccions de descarboxilació, en les quals es distingeix per la seva capacitat per a fixar el diòxid de carboni. Forma part del complex vitamínic B i es troba en el rovell d'ou, en el fetge, en la llet i en molts vegetals, i presenta en alguns casos una estructura química diversa que fa variar la seva activitat. La biotina és neutralitzada per l'avidina, i hom es val d'aquesta acció per fer la valoració dels efectes de la substància. Les necessitats diàries són d'uns 100-200 µ; la manca d'aquesta vitamina provoca alteracions cutànies i nervioses. En alguns teixits cancerosos s'ha trobat en més quantitat que en els normals.

    La denominació biotina correspon a la forma catalana de la DCI.
  • ca  factor blastogènic, n m

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definición
Una de les dues fraccions del factor transformador dels limfòcits.
  • ca  factor blocant, n m

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definición
Qualsevol de les substàncies que apareixen en el sèrum dels malalts, que redueixen la sensibilitat de les cèl·lules tumorals enfront de l'activitat citotòxica dels limfòcits T específics.
  • ca  factor C, n m

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular

Definición
Factor present en la part soluble del citoplasma, que promou la contracció dels mitocondris.