Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación
  • ca  fibrocartílag basal, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Làmina fibrocartilaginosa que tanca el forat lacerat anterior de la base del crani i que és travessada pel nervi vidià.
  • ca  sincondrosi esfenooccipital, n f
  • ca  fibrocartílag basilar, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Unió cartilaginosa de l'extrem anterior de la porció basilar de l'os occipital amb la superfície posterior de l'os esfenoide.

Nota

  • L'ús de la denominació fibrocartílag basilar s'explica per la participació de l'apòfisi basilar de l'occipital.
  • ca  fibrocartílag blanc, n m

Anatomia > Histologia

Definición
Fibrocartílag en el qual predominen feixos compactes de teixit fibrós blanc.
  • ca  fibrocartílag connector, n m
  • ca  fibrocartílag esponjós, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Cartílag més o menys desenvolupat que s'adhereix íntimament a cadascuna de les dues peces òssies d'una sincondrosi.
  • ca  fibrocartílag elàstic, n m

Anatomia > Histologia

Definición
Fibrocartílag que conté fibres elàstiques.
  • ca  fibrocartílag connector, n m
  • ca  fibrocartílag esponjós, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Cartílag més o menys desenvolupat que s'adhereix íntimament a cadascuna de les dues peces òssies d'una sincondrosi.
  • ca  fibrocartílag estratiforme, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Cartílag que revesteix les canals òssies que allotgen alguns tendons.
  • ca  fibrocartílag semilunar, n m
  • ca  fibrocartílag falciforme, n m sin. compl.
  • ca  menisc, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Cadascun dels dos fibrocartílags interarticulars, l'intern i l'extern, de l'articulació del genoll.

Nota

  • La denominació menisc prové del grec menískos 'mitja lluna'.
  • ca  fibrocartílag groc, n m

Anatomia > Histologia

Definición
Fibrocartílag que conté feixos de fibres elàstiques grogues, i que té poc o gens de teixit fibrós blanc.
  • ca  fibrocartílag interarticular, n m
  • ca  cartílag interarticular, n m sin. compl.
  • ca  menisc, n m sin. compl.
  • ca  menisc articular, n m sin. compl.
  • ca  menisc interarticular, n m sin. compl.
  • es  menisco
  • fr  ménisque
  • en  meniscus

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definición
Envà fibrocartilaginós que, en algunes articulacions, està col·locat transversalment entre les dues superfícies articulars adjacents. Cadascuna de les seves cares adopta la forma de la superfície òssia corresponent, per la qual cosa gairebé sempre és bicòncau. Pot ocupar tota l'extensió de l'articulació i ésser, per tant, un veritable disc, l'anomenat disc articular o interarticular (per exemple, el de l'articulació temporomaxil·lar), o bé pot no tenir la porció central i ésser un disc perforat o anell aplatat, i encara és possible que hagi perdut no solament la zona central sinó també part del seu contorn, bo i adoptant la forma de mitja lluna (per exemple, els meniscs de l'articulació del genoll).

Nota

  • La denominació menisc s'usa especialment per a designar cadascun dels fibrocartílags interarticulars que hi ha a l'articulació del genoll.
  • La denominació menisc prové del grec menískos 'mitja lluna'.