Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  fonòfor -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Que transmet les ones sonores; un osset de l'orella, per exemple.
  • ca  instrument d'Ohm, n m
  • ca  fonofotògraf, n m sin. compl.

Cardiologia, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Instrument desuet que permet d'enregistrar simultàniament els sorolls cardíacs i el pols de la jugular i la radial.
  • ca  fonofotografia, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Enregistrament cinematogràfic de les vibracions que les ones sonores imprimeixen a una membrana.
  • ca  fonograma, n m

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Inscripció del so sobre un disc.
  • ca  fonograma, n m

Otorrinolaringologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport

Definición
Enregistrament gràfic d'un fonema.
  • ca  fonòleg | fonòloga, n m, f

Otorrinolaringologia, Disciplines de suport, Entorn professional > Professions

Definición
Persona versada en fonologia.
  • ca  fonoll, n m
  • es  hinojo
  • fr  fenouil
  • en  fennel
  • nc  Foeniculum vulgare

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, que creix en erms, guarets, marges, etc, de la terra baixa. Els fruits són aquenis i tenen propietats digestives, carminatives, emmenagogues i galactògenes.
  • ca  cicuta, n f
  • ca  cicuta metzinosa, n f sin. compl.
  • ca  fonoll de bou, n m sin. compl.
  • ca  julivertassa, n f sin. compl.
  • es  cicuta
  • fr  ciguë
  • en  hemlock
  • nc  Conium maculatum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Toxicologia

Definición
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, que desprèn una olor desagradable en macar-la. Té la tija robusta, molt sovint amb taques purpurines, i les flors, blanques. És la planta metzinosa més coneguda com a tal, i en l'antiguitat clàssica era utilitzada en les execucions de ciutadans importants. La seva gran toxicitat és deguda als anomenats alcaloides de la cicuta (coniïna, conhidrina, γ-coniceïna), que produeixen un blocatge neuromuscular, amb paràlisi respiratòria. La medicina homeopàtica ha emprat la cicuta com a antineuràlgic i antiespasmòdic.
  • ca  comí, n m
  • ca  fonoll de prat, n m sin. compl.
  • es  comino
  • fr  cumin
  • en  caraway
  • nc  Cuminum cyminum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, oriünda de la regió mediterrània, on és conreada pels fruits -també anomenats comins- des de molt antic. Les seves llavors tenen propietats aromàtiques i carminatives.
  • ca  fonoll marí, n m
  • es  felandrio
  • es  hinojo acuático
  • nc  Crithmum maritimum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, que es fa a les roques i els pedregars de totes les costes catalanes; els seus fruits, aromàtics, tenen propietats diürètiques, expectorants i aperitives.