Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación
  • ca  forat de Panizza, n m

Anatomia > Embriologia

Definición
Petit orifici que comunica ambdós ventricles del cor embrionari, abans de la soldadura del septe interventricular primitiu amb el septe aòrtic. Persisteix durant tota la vida en gran nombre de rèptils, principalment en els cocodrils i se'l troba de vegades en l'home a la part inferior de la porció membranosa del septe interventricular.
  • ca  forat de Luschka, n m
  • ca  forat de Key, n m sin. compl.
  • ca  forat de Retzius, n m sin. compl.
  • ca  obertura lateral del quart ventricle, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Cadascun dels dos orificis laterals del quart ventricle, que el posen en comunicació amb els espais subaracnoidals.
  • ca  forat de Scarpa, n m
  • ca  forat dental superior, n m sin. compl.
  • ca  forat incisiu medià, n m sin. compl.
  • ca  forat palatí anterior, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Forat incisiu que dona pas als nervis nasopalatins.
  • ca  forat cec, n m
  • ca  forat cec posterior, n m sin. compl.
  • ca  forat de Schwalbe, n m sin. compl.
  • ca  forat de Vicq d'Azyr, n m sin. compl.
  • TA  foramen caecum medulae oblongatae

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Petita fosseta triangular entre la protuberància anular i el bulb raquidi, on acaba el solc medià anterior d'aquest últim òrgan.
  • ca  forat de Spöndel, n m

Anatomia > Embriologia

Definición
Petit forat transitori de la base cartilaginosa del crani embrionari, situat entre l'etmoide i les ales menors de l'esfenoide.
  • ca  forat de Stensen, n m
  • ca  forat incisiu lateral, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Cadascun dels forats incisius situats a cada banda de la línia mediana, que deixen passar les branques terminals de les artèries palatines majors.
  • ca  hiat de Fal·lopi, n m
  • ca  forat de Fal·lopi, n m sin. compl.
  • ca  forat de Ferrein, n m sin. compl.
  • ca  forat de Tarin, n m sin. compl.
  • ca  hiat de la canal del nervi petrós major, n m sin. compl.
  • ca  hiat de la canal facial, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Cadascun dels dos o tres orificis de la cara anterosuperior del penyal de l'os temporal, situats entre l'eminència arcuada i la fosseta gasseriana. Un d'ells és constant (hiat de Fal·lopi pròpiament dit), rodó, ovalat o en forma de fenedura, i comunica per darrere amb l'aqüeducte del mateix nom; els altres (hiats accessoris) són més petits. Tots plegats i les canals que els continuen donen pas a quatre filets nerviosos: el nervi petrós superficial major, el petrós superficial menor i les dues branques del nervi petrós profund. També són anomenats forats de Ferrein, de Tarin o de Fal·lopi.
  • ca  forat de Vieussens, n m
  • ca  forat de Lannelongue, n m sin. compl.
  • ca  forat de les venes petites del cor, n m sin. compl.
  • ca  forat de Thebesius, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Cardiologia

Definición
Cadascun dels orificis de l'aurícula dreta per on s'obren les venes accessòries del cor (vena marginal dreta, vena de l'infundíbul pulmonar, vena de Zuckerkandl). El de la vena marginal dreta també és anomenat forat de Galè.
  • ca  forat de Vesal, n m
  • ca  forat emissari de l'esfenoide, n m sin. compl.
  • ca  forat venós, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Forat petit i inconstant de la vora interna de l'ala major de l'esfenoide, prop del forat oval, que permet el pas d'una vena emissària que posa en comunicació la circulació intracranial amb el plexe venós pterigoidal (vena emissària de Merkel).
  • ca  forat cec, n m
  • ca  forat cec posterior, n m sin. compl.
  • ca  forat de Schwalbe, n m sin. compl.
  • ca  forat de Vicq d'Azyr, n m sin. compl.
  • TA  foramen caecum medulae oblongatae

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Petita fosseta triangular entre la protuberància anular i el bulb raquidi, on acaba el solc medià anterior d'aquest últim òrgan.