Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  formació reticular de la protuberància anular, n f
  • ca  formació reticular de Deiters, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Formació reticular que ocupa el pla posterior de la protuberància o calota protuberancial. És constituïda per fibres longitudinals, fibres arciformes, fibres radiades i nuclis diversos.
  • ca  formació reticular de la medul·la espinal, n f
  • ca  formació reticular de Deiters, n f sin. compl.
  • ca  procés reticular de Deiters, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Conjunt d'expansions transversals de la substància grisa de la medul·la espinal, que surten de l'angle format pel corn lateral i el corn posterior i es dirigeixen als cordons laterals. És molt manifesta a la part superior de la medul·la cervical.
  • ca  formació reticular de la protuberància anular, n f
  • ca  formació reticular de Deiters, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Formació reticular que ocupa el pla posterior de la protuberància o calota protuberancial. És constituïda per fibres longitudinals, fibres arciformes, fibres radiades i nuclis diversos.
  • ca  formació reticular del bulb raquidi, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Continuació de la formació reticular de la medul·la espinal, molt desenvolupada i ocupant tota la part central de l'òrgan. El fascicle radicular de l'hipoglòs divideix la zona en dues parts desiguals: la formació reticular blanca i la grisa. La componen fibres nervioses transversals, fibres nervioses longitudinals (fascicle central de la calota, cinta longitudinal posterior i fascicle solitari) i cèl·lules nervioses (nuclis de Roller i lateral).
  • ca  formació reticular del peduncle cerebral, n f
  • ca  formació reticular del mesencèfal, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Continuació de la substància reticular del bulb i de la protuberància.
  • ca  formació reticular del peduncle cerebral, n f
  • ca  formació reticular del mesencèfal, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Continuació de la substància reticular del bulb i de la protuberància.
  • ca  formació reticular del tàlem òptic, n f
  • ca  zona enreixada d'Arnold, n f sin. compl.
  • ca  zona reticulada, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Conjunt de fibres de la superfície de la cara externa del tàlem, que formen una xarxa, les malles de la qual són plenes de substància grisa. Separa la làmina medul·lar externa del tàlem, de la càpsula interna.
Làmina prima, discontínua, de substància grisa que separa la càpsula interna de la làmina medul·lar externa del tàlem. ((zona enreixada d'Arnold, zona reticulada))
  • ca  formació reticular grisa, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Part externa, més gran, (constituïda per abundants cèl·lules nervioses), de les que resulten de la divisió de la formació reticular del bulb pel fascicle radicular de l'hipoglòs.
  • ca  formació vermicular, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
L'amígdala i el flòcul del cerebel, considerats com una sola estructura, segons l'esquema de Bolk.

Nota

  • La denominació es considera obsoleta.
  • ca  metilal, n m
  • ca  formal, n m sin. compl.

Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Farmacologia, Neurologia, Disciplines de suport > Química

Definición
Dimetoximetà, de fórmula CH2(OCH3)2; és un acetat obtingut per oxidació catalítica del metanol. És emprat en perfumeria i en la manufactura de resines artificials, i com a hipnòtic i anestèsic.