Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  fractura de canya verda, n f
  • ca  fractura de branca verda, n f sin. compl.
  • es  fractura en tallo verde
  • en  green-stick fracture

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Tipus de fractura incompleta que s'observa en individus joves, correntment infants de tres a deu anys, produïda per flexió; es caracteritza per l'encorbament permanent de l'os, que queda angulat, i per l'existència en la seva convexitat d'una fractura incompleta transversal que interessa la cortical; pel cantó còncau la cortical queda en flexió, però no fracturada.
  • ca  fractura de Colles, n f
  • ca  fractura de Pouteau, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
És la més freqüent de les fractures juxtaarticulars de l'extremitat inferior del radi. Es produeix per hiperextensió; la línia de fractura és transversal i passa per la metàfisi, amb desviació del fragment distal cap endarrere.
  • ca  fractura de Goyrand, n f
  • ca  fractura de Colles invertida, n f sin. compl.
  • ca  fractura de Smith, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Fractura de l'extremitat inferior del radi produïda per hiperflexió; el desplaçament és oposat al de la fractura de Colles, és a dir el fragment distal es desvia cap endavant.
  • ca  fractura de Cooper, n f
  • ca  fractura d'Astley Cooper, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Fractura de la part mitjana de l'olècran.
  • ca  fractura trimal·leolar de Henderson, n f
  • ca  fractura de Cotton, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
És una lesió del turmell produïda per rotació externa i es caracteritza per una fractura espiroide del mal·lèol extern, una fractura per arrencament del mal·lèol intern i una fractura marginal posterior de la tíbia, amb luxació del peu cap endarrere i cap a fora. Té lloc quan prossegueix l'acció vulnerant del moviment de rotació externa del turmell, després de fracturar tots dos mal·lèols; és aleshores que es produeix la fractura marginal posterior de la tíbia a nivell de l'anomenat mal·lèol posterior de Destot, tercer mal·lèol de Trethowen o triangle de Volkmann.
  • ca  fractura de Desault, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Fractura de l'apòfisi coracoide.
  • ca  fractura de Destot, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Fractura cuneïforme de l'extremitat inferior del radi, articular; se'n distingeixen dues formes: externa, en la qual la línia de fractura passa per la base de l'estilode radial, i interna, en la qual la línia de fractura va des de l'articulació radioscafoidal, cap amunt i cap endins, fins a sobre de la petita careta articular sigmoide del radi.
  • ca  malaltia de Deutschländer, n f
  • ca  fractura de Deutschländer, n f sin. compl.
  • ca  fractura de Steckof, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Steckov, n f sin. compl.
  • ca  osteopatia dinàmica del metatars de Cabot i Vilaseca, n f sin. compl.
  • ca  peu de marxa, n m sin. compl.
  • ca  peu de recluta, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Fractura per sobrecàrrega dels segon, tercer i, a vegades, quart metatarsians. D'ordinari queda afectat un sol metatarsià, però a vegades dos al mateix temps, o bé l'afecció és bilateral. Es caracteritza clínicament per un dolor intens amb impotència funcional, que apareix sempre sense cap traumatisme evident i habitualment després d'una caminada excessiva. Inicialment la radiografia pot ésser negativa, però al cap d'unes tres setmanes hom observa un engruiximent periòstic molt notable que engloba una fissura transversal. L'afecció es guareix sempre espontàniament.
Fractura per sobrecàrrega d'un o més metatarsians, que s'observa en homes joves després de caminades prolongades, tal com s'esdevé en la instrucció militar. ((fractura de Deutschländer))
  • ca  fractura de Le Fort III, n f
  • ca  disjunció craniofacial, n f sin. compl.
  • ca  fractura de disjunció craniofacial, n f sin. compl.
  • ca  fractura del penyal, n f sin. compl.

Odontoestomatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Fractura en la qual tot el maxil·lar i un o més ossos facials són completament separats de l'esquelet craniofacial; aquestes fractures gairebé sempre van acompanyades de fractures múltiples dels ossos facials.
  • ca  fractura de Dupuytren del membre inferior, n f
  • ca  cop de destral, n m sin. compl.
  • ca  fractura de Pott, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Lesió de turmell produïda per pronació que es caracteritza per una fractura dels mal·lèols intern i extern (bimal·leolar), amb diàstasi tibioperoneal; la fractura del peroné és transversal i se situa a poca distància de l'articulació tibioperoneal inferior; en aquest tipus de fractura hi ha una ruptura del lligament tibioperoneal anterior i de la membrana interòssia.