Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  fractura intrauterina, n f

Ginecologia i obstetrícia

Definición
Fractura que es produeix en un o més ossos del fetus durant l'embaràs.
  • ca  fractura longitudinal, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Fractura en què la línia de fractura segueix l'eix major de l'os o li és paral·lela.

Nota

  • La fractura longitudinal s'observa especialment en els ossos curts i plans.
  • ca  fractura marginal, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Fractura parcial que afecta el marge d'un os.
  • ca  fractura oberta, n f
  • ca  fractura complicada, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Fractura en què el focus comunica amb l'exterior.
  • ca  fractura obliqua, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Fractura que té aquesta direcció respecte a l'eix transversal de l'os; quan l'obliqüitat és més gran de 45°, la fractura s'anomena de bec de flauta i la punta aguda del fragment pot perforar la pell. La major part de les fractures de bec de flauta, però, són en realitat espiroides, no pas obliqües.
  • ca  fractura parcial, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Fractura completa que no afecta la continuïtat de l'eix principal de l'os; ho són les apofisials les tuberositàries i les marginals.
  • ca  fractura patològica, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Fractura que té lloc en un os malalt, sense traumatisme agut o en tot cas amb un traumatisme mínim, incapaç normalment de fracturar un os sa; el procés patològic disminueix la resistència de l'os i el predisposa a sofrir fàcilment una fractura. Aquest procés es pot classificar en els grups següents: descalcificació i atròfia (distròfia reflexa de Südeck, descalcificació per inactivitat, osteoporosi senil, poliomelitis, malaltia de Paget, osteomalàcia, raquitisme, celiaquia, esprue), processos inflamatoris (osteomielitis, tuberculosi òssia, sífilis òssia), quists ossis (quist essencial, malaltia òssia de Recklinghausen, hidatidosi òssia), neoplàsies òssies (condroma, angioma, tumor de cèl·lules gegants, sarcoma osteogènic, sarcoma d'Ewing, carcinoma secundari dels ossos) i fragilitat congènita (osteopsatirosi, osteopetrosi, picnodisostosi).
  • ca  fractura per compressió, n f
  • ca  fractura per aixafament, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Varietat de fractura en què hi ha una aproximació de les molècules, en el sentit vertical, però una separació en el sentit transversal, de tal manera que es produeix un eixamplament en el sentit invers de la compressió; es presenta a conseqüència de caigudes des d'una altura.
  • ca  fractura per arrencament, n f
  • ca  fractura per tracció, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Fractura que s'observa únicament en les apòfisis i en els ossos curts; és deguda a la tracció dels lligaments o insercions musculotendinoses.
  • ca  fractura de bec d'ànec, n f
  • ca  fractura per arrencament de Boyer, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Fractura de l'extrem superior de la tuberositat gran del calcani, produïda per tracció violenta del tendó d'Aquil·les.