Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  fascicle transversal, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Fibres de teixit connectiu de disposició transversal, situades a les porcions distals de les aponeurosis palmar i plantar.
  • ca  cinta de Reil lateral, n f
  • ca  fascicle lateral de l'istme, n m sin. compl.
  • ca  fascicle triangular, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Fascicle de fibres nervioses que apareix a la protuberància anular, sobre el cos trapezoide, en el cantó extern de la cinta de Reil mediana. És constituïda per fibres longitudinals situades superficialment en les parts laterals del tronc encefàlic. En una secció transversal dels peduncles cerebrals, la unió de la cinta de Reil mediana i la cinta de Reil lateral té la forma d'un regle, la part lateral del qual dibuixa un relleu en la cara externa de cada peduncle, anomenat fascicle triangular o lateral de l'istme. Aquest fascicle envolta la cara posterior del peduncle cerebel·lós superior i acaba en el túber quadrigeminat posterior.
  • ca  fascicle de Helweg, n m
  • ca  fascicle espinoolivari, n m sin. compl.
  • ca  fascicle triangular de Helweg, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Situat en el cordó lateral de la medul·la, segueix un curs ascendent des del tercer segment cervical fins a acabar en l'oliva inferior o bulbar.
  • ca  fascicle triangular mitjà, n m
  • ca  fascicle de Gombault i Philippe, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Feix de fibres endògenes de la mateixa medul·la espinal, descendents, situat en la seva zona sacra.
  • ca  fascicle unciforme, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
És un dels cinc fascicles llargs d'associació de la substància blanca dels hemisferis cerebrals (centre oval) i posa en comunicació els lòbuls frontal i temporal.
  • ca  fascicle vestibuloespinal, n m
  • ca  fascicle de Deiters, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Feix de fibres que s'originen en els nuclis vestibulars de Deiters del bulb raquidi i davallen, sense encreuar-se, pels cordons anterior i lateral de la medul·la espinal.
  • ca  fasciculació, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Disposició en fascicles.
  • ca  fasciculació, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Conjunt de fibres nervioses o musculars que tenen la mateixa significació funcional. En els músculs, els fascicles van separats per envans o septes aponeuròtics.
  • ca  fasciculació, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Mioclònia de petits grups musculars innervats pel mateix filament nerviós; aquesta fasciculació muscular és visible a través de la pell i pot ésser un signe patològic neuromuscular.
  • ca  fascicular, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Relatiu o pertanyent a un fascicle.