Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  gramínies, n f pl
  • ca  poàcies, n f pl
  • es  gramíneas, n f pl
  • es  poáceas, n f pl
  • fr  graminées, n f pl
  • fr  poacées, n f pl
  • en  grasses, n
  • en  poaceae, n
  • nc  Poaceae

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Família de plantes de l'ordre de les monocotiledònies constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles i de distribució cosmopolita, formada per unes 10.000 espècies.

Nota

  • Dins la família gramínies hi ha un grup nombrós d'espècies de gran interès alimentari, com a plantes de conreu, cereals, farratges i pastures. Per exemple, l'arròs, el gram, el moresc, l'ordi o els prats i gespes de muntanya. A Catalunya hi ha unes 350 espècies de gramínies.

    La denominació graminàcies, emprada antigament, es documenta encara en alguns textos especialitzats, però es considera en desús.
  • ca  gramnegatiu -iva, adj

Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Dit dels bacteris i d'altres elements cel·lulars que, un cop tenyits pel mètode de Gram, es descoloreixen en tractar-los amb alcohol.
  • ca  grampositiu -iva, adj

Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Dit dels bacteris i d'altres elements cel·lulars que, un cop tenyits pel mètode de Gram, no es descoloreixen en tractar-los amb alcohol.
  • ca  quilocaloria, n f
  • ca  gran caloria, n f sin. compl.
  • sbl  kcal

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definición
Unitat de quantitat de calor o contingut energètic emprada en dietètica, equivalent a 1.000 calories.
  • ca  gran cissura de Bichat, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Cissura que hi ha a la cara interna dels hemisferis entre llur superfície anterior i la superfície posterior del diencèfal.
  • ca  fenedura cerebral de Bichat, n f
  • ca  fenedura de Bichat, n f sin. compl.
  • ca  fissura de Bichat, n f sin. compl.
  • ca  fissura transversal del cervell, n f sin. compl.
  • ca  gran fenedura cerebral, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Solc profund, imparell i simètric, situat a la base del cervell, en forma de ferradura de concavitat dirigida cap endavant. La seva porció mediana es troba sota el rodet del cos callós i les seves dues extremitats o porcions laterals es corresponen, a cada banda, amb l'espai perforat anterior, on semblen continuar la cissura de Silvi.
  • ca  circumvolució límbica gran de Broca, n f
  • ca  circumvolució fornicada, n f sin. compl.
  • ca  gran lòbul límbic de Broca, n m sin. compl.
  • ca  limbe de l'hil de l'hemisferi cerebral, n m sin. compl.
  • ca  limbe del còrtex cerebral, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Circumvolució semianular del cervell que circumscriu l'hil de l'hemisferi cerebral. Es compon de les tres parts següents: per dalt, la porció supracallosa, que és la circumvolució del cos callós; per sota, la porció infracallosa, que és la circumvolució de l'hipocamp; i pel darrere, la porció retrocallosa, que és el plec de pas temporolímbic, que uneix ambdues circumvolucions. És rudimentària en l'home, però adquireix una importància morfològica excepcional en els animals que tenen molt desenvolupat el sentit de l'olfacte.
  • ca  gran mal, n m
  • ca  crisi epilèptica generalitzada tonicoclònica, n f sin. compl.
  • ca  epilèpsia major, n f sin. compl.

Neurologia

  • ca  corona radiant, n f
  • ca  gran solc de Reil, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Conjunt de fibres nervioses radiades i convergents, que parteixen de tot el còrtex cerebral i formen un cos cònic, de vèrtex inferior, representat per la medul·la espinal i de base superior corresponent a la substància cortical del cervell. Hom distingeix, en aquesta vasta estructura, diversos segments. El segment anterior posseeix fibres tributàries del lòbul frontal, disposades en dues capes paral·leles, interna i externa, que s'uneixen per tal de penetrar en el braç anterior del segment lentículocaudat de la càpsula interna. El segment superior és tributari de les circumvolucions rolàndiques, del lòbul paracentral i de la circumvolució límbica, i es dirigeix després cap al braç posterior o segment lenticuloòptic de la càpsula interna. El segment posterior presenta fibres de direcció vertical provinents de les circumvolucions del lòbul occipital, del plec corbat i de les primeres circumvolucions temporals, que convergeixen en la paret externa del ventricle lateral, de la qual estan separades pel tapet, per a dirigir-se al segment retrolenticular de la càpsula interna, entre el putamen i el nucli caudat. El segment inferior comprèn fibres de les tres primeres circumvolucions temporals, del lòbul fusiforme, de la circumvolució de l'hipocamp i del lòbul occipital, que acaben en el segment de la càpsula interna. Per tant, a cada segment de la càpsula interna, li'n correspon un de la corona radiant.
  • ca  trocànter major, n m
  • ca  gran trocànter, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Eminència quadrilàtera a l'extremitat superior del fèmur, situada per fora del coll, que dona inserció al múscul gluti mitjà, als obturadors i als gèmins.