Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  halquinol, n m

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definición
Mescla de 5,7-dicloro-8-quinolinol, 5-cloro-8-quinolinol i 7-cloro-8-quinolinol, en les proporcions que resulten naturalment de la cloració del 8-quinolinol. Té acció antiamèbica, antimicòtica i antibacteriana i és emprat en medicina humana i veterinària.
  • ca  halters, n m pl

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Aparell gimnàstic consistent en dues esferes massisses o dos discs de metall units per una barra. D'una imatge bipolar, per extensió, hom n'ha dit imatge d'halters. I hom anomena halters de Schäfer, els cossos microscòpics existents en el teixit muscular estriat per la semblança de llur disposició amb l'aparell gimnàstic.
  • ca  halur, n m
  • en  halide

Disciplines de suport > Química

Definición
Nom genèric dels composts binaris formats per la combinació d'un halogen amb hidrogen, amb metalls o amb altres halògens. En el primer cas cadascun dels composts és un hidràcid, i en el tercer els composts són dits interhalogenats.
  • ca  halzun, n m
  • ca  halzoun, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa, Odontoestomatologia

Definición
Infecció bucofaríngia, pròpia de Síria, el Líban i altres pobles del Pròxim Orient, probablement deguda a les larves del pentastòmid del gènere linguàtula L. serrata, paràsit lingual del gos. També n'ha estat considerat agent etiològic el dístoma hepàtic, que parasita els conductes biliars d'alguns animals. La infecció té lloc després de la ingestió de fetge de be o de cabra cru, costum estès entre els pastors de la regió; el paràsit es fixa a la mucosa faríngia i provoca disfàgia, dispnea i, fins i tot, asfíxia.

Nota

  • Les denominacions halzun i halzoun són arabismes.
  • ca  halzun, n m
  • ca  halzoun, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa, Odontoestomatologia

Definición
Infecció bucofaríngia, pròpia de Síria, el Líban i altres pobles del Pròxim Orient, probablement deguda a les larves del pentastòmid del gènere linguàtula L. serrata, paràsit lingual del gos. També n'ha estat considerat agent etiològic el dístoma hepàtic, que parasita els conductes biliars d'alguns animals. La infecció té lloc després de la ingestió de fetge de be o de cabra cru, costum estès entre els pastors de la regió; el paràsit es fixa a la mucosa faríngia i provoca disfàgia, dispnea i, fins i tot, asfíxia.

Nota

  • Les denominacions halzun i halzoun són arabismes.
  • ca  hamamelis, n m

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Gènere d'arbusts o petits arbres (Hamamelis sp) de la família de les hamamelidàcies, provinent d'Amèrica del Nord i de l'Extrem Orient. Les fulles i l'escorça de l'espècie H. virginica contenen taní i hamamelosa; són emprades, en forma d'extret, contra les hemorràgies, l'avortament, i, externament, en contusions; en veterinària, són emprades en les proctitis del gos. També entren en la composició d'alguns cosmètics.

Nota

  • La denominació hamamelis està formada a partir del grec háma 'junt, amb' i melon 'poma'.
  • ca  hamamelosa, n f

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Hexosa en forma piranosa, de fórmula C6H12O6, present a l'escorça de l'hamamelis.
  • ca  hamàrtia, n f

Anatomia > Histologia, Anatomia patològica

Definición
Defecte localitzat del desenvolupament, caracteritzat per una distribució o una combinació anormals dels teixits normalment presents en la regió.

Nota

  • La denominació hamàrtia prové del grec hamartía 'error, falta'.
  • ca  hamartial, adj

Anatomia > Histologia, Anatomia patològica

Definición
Relatiu o pertanyent a l'hamàrtia o que n'és afectat.
  • ca  hamartina, n f
  • es  hamartina, n f
  • fr  hamartine, n f
  • en  hamartin, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definición
Proteïna codificada pel gen TSC1, que interacciona amb la tuberina per a formar un complex que intervé en el creixement i la divisió cel·lulars.