hemozoïna
hemozoïna
Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa
-
ca
pigment palúdic,
n m
-
ca
hemozoïna,
n f sin. compl.
-
ca
melanina palúdica,
n f sin. compl.
-
ca
pigment malàric,
n m sin. compl.
Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa
Definición
Pigment format pels plasmodis malàrics a partir de l'hemoglobina de les hematies destruïdes. S'acumula abundosament al fetge, la melsa i els ganglis limfàtics, allotjat ordinàriament en les cèl·lules reticulohistiocítiques.
Nota
-
La denominació melanina palúdica s'usava antigament.
hemuresi
hemuresi
Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament
-
ca
hematúria,
n f
-
ca
eritrocitúria,
n f sin. compl.
-
ca
hemuresi,
n f sin. compl.
-
ca
nefrorràgia,
n f sin. compl.
-
ca
urorràgia,
n f sin. compl.
-
es
hematuria
-
fr
hématurie
-
en
hematuria
Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament
Definición
Presència de sang en l'orina. S'anomena microscòpica quan no és distingible a simple vista i macroscòpica quan sí que ho és. Més de 100 hematies per camp de gran augment se sol considerar el límit entre l'una i l'altra. És d'origen multifactorial i es troba en moltes malalties que afecten l'aparell urinari (tumors, litiasi, infeccions, glomerulonefritis, etc). Ajuda a precisar-ne l'origen la prova dels tres vasos, que consisteix a recollir l'orina d'una mateixa micció successivament en tres recipients transparents. Es diu que l'hematúria és inicial quan la sang només es troba en el primer recipient; terminal, quan només és en el darrer, i total, quan és en tots tres.
henipavirus
henipavirus
.FITXA REVISADA, Ciències de la salut
-
ca
henipavirus,
n m
-
es
henipavirus,
n m
-
fr
henipavirus,
n m
-
en
henipavirus,
n
.FITXA REVISADA, Ciències de la salut
Definición
Gènere de virus de la família Paramyxoviridae que inclou les espècies del virus Hendra i Nipah.
henna
henna
Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definición
Extret de les fulles de l'arbust oriental Lawsonia inermis, d'un color groc o gris verdós, emprat, antigament, en el tractament de la candidosi intestinal, i, en l'actualitat, com a colorant i per a tenyir els cabells.
Nota
-
La denominació henna és un arabisme.
henry
henry
Disciplines de suport > Física
Disciplines de suport > Física
Definición
Unitat derivada d'inductància en el sistema internacional d'unitats. Equival a la inductància d'un circuit en el qual, si hi circula un corrent que varia uniformement a raó d'1 ampere per segon, la força electromotriu produïda és d'1 volt. El seu símbol és H.
Nota
-
La denominació henry prové del nom de Joseph Henry.
hepadnavirus
hepadnavirus
Microbiologia i patologia infecciosa
Microbiologia i patologia infecciosa
Definición
Qualsevol dels virus que constitueixen la família Hepadnaviridae, que inclou el virus de l'hepatitis B. Tenen com a característica ésser virus embolcallats de DNA amb una transcriptasa inversa.
heparina
heparina
.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia
-
ca
heparina,
n f
-
es
heparina,
n f
-
fr
héparine,
n f
-
en
heparin,
n
.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia
Definición
Anticoagulant natural utilitzat en el tractament i la prevenció de la trombosi.
Nota
-
L'heparina es troba abundosament al fetge, al cor i en el teixit conjuntiu pericapil·lar.
heparina convencional
heparina convencional
Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia
-
ca
heparina no fraccionada,
n f
-
ca
heparina convencional,
n f sin. compl.
Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia
Definición
Mescla de polímers amb pesos moleculars que oscil·len entre 5 i 30 kD (mitjana de 15 kD). L'heparina natural es troba en les cèl·lules encebades i en particular al fetge, el pulmó i el budell. L'heparina inhibeix la coagulació sanguínia mitjançant l'activació de l'antitrombina III i, a més, altera la funció plaquetària, interactua amb factors endotelials i afavoreix la fibrinòlisi. S'utilitza per a la prevenció i el tractament de la trombosi venosa profunda i l'embolisme pulmonar, en el tractament dels malalts amb angor inestable o amb infart agut de miocardi, i en la prevenció de la retrombosi coronària quan s'ha practicat la trombòlisi. També s'utilitza en els equips de circulació extracorpòria i en els d'hemodiàlisi i per a tractar alguns casos de coagulació intravascular disseminada. L'efecte advers més freqüent i important és l'hemorràgia. També pot produir plaquetopènia i reaccions al·lèrgiques, i en tractaments prolongats pot aparèixer osteoporosi. Té un antagonista específic que és el sulfat de protamina.
heparina de baix pes molecular
heparina de baix pes molecular
Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia
-
ca
heparina de baix pes molecular,
n f
Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia
Definición
Heparina que s'obté per fraccionament a partir de l'heparina convencional o no fraccionada i, com aquesta, exerceix efecte anticoagulant i millora l'acció de l'antitrombina III. A diferència de l'heparina no fraccionada, les de baix pes presenten una raó d'activitat anti Xa/IIa superior. Són emprades en la profilaxi i el tractament dels fenòmens tromboembòlics venosos. Entre els efectes indesitjats, pot ocasionar, amb baixa freqüència, hemorràgies, reaccions d'hipersensibilitat i plaquetopènia.
heparina no fraccionada
heparina no fraccionada
Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia
-
ca
heparina no fraccionada,
n f
-
ca
heparina convencional,
n f sin. compl.
Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia
Definición
Mescla de polímers amb pesos moleculars que oscil·len entre 5 i 30 kD (mitjana de 15 kD). L'heparina natural es troba en les cèl·lules encebades i en particular al fetge, el pulmó i el budell. L'heparina inhibeix la coagulació sanguínia mitjançant l'activació de l'antitrombina III i, a més, altera la funció plaquetària, interactua amb factors endotelials i afavoreix la fibrinòlisi. S'utilitza per a la prevenció i el tractament de la trombosi venosa profunda i l'embolisme pulmonar, en el tractament dels malalts amb angor inestable o amb infart agut de miocardi, i en la prevenció de la retrombosi coronària quan s'ha practicat la trombòlisi. També s'utilitza en els equips de circulació extracorpòria i en els d'hemodiàlisi i per a tractar alguns casos de coagulació intravascular disseminada. L'efecte advers més freqüent i important és l'hemorràgia. També pot produir plaquetopènia i reaccions al·lèrgiques, i en tractaments prolongats pot aparèixer osteoporosi. Té un antagonista específic que és el sulfat de protamina.