Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  herba berruguera, n f
  • nc  Heliotropium europaeum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia anual, de la família de les boraginàcies, comuna en camps, erms i terrenys ruderals; té propietats febrífugues i vulneràries.
  • ca  fetgera, n f
  • ca  fetgera blanca, n f sin. compl.
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • nc  Parnassia palustris

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia, de la família de les saxifragàcies, de 10 a 30 cm d'alt, comuna als prats humits i als aiguamolls dels Pirineus. Tota la planta, que es recol·lecta a l'estiu, en cocció, ha estat emprada contra les diarrees.
  • ca  caps blancs, n m pl
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  herba gafanonera, n f sin. compl.
  • ca  herba gafarronera, n f sin. compl.
  • ca  herba pixanera, n f sin. compl.
  • ca  herba terrera, n f sin. compl.
  • ca  xuclamel, n m sin. compl.
  • nc  Alyssum maritimum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta sufruticosa perenne, de la família de les crucíferes, de 10 a 30 cm d'alçària, de flors blanques reunides en cap dens al cim d'un raïm llarg, que viu a les vores dels camins de zones pedregoses o sorrenques i seques de la regió mediterrània, no lluny de la mar, arreu dels Països Catalans. En medicina popular hom l'ha emprada, en infusió, com a diürètic i contra el mal de pedra.
  • ca  polígala, n f
  • ca  herba blava, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses (Polygala sp), de la família de les poligalàcies, el nom del qual deriva de la creença que la ingestió de determinades espècies per part del bestiar augmentava la producció de llet. Algunes espècies, com ara la polígala de Virgínia (P. senega), han estat usades en medicina popular contra la tos i les bronquitis, a causa del contingut d'àcid poligàlic de les seves arrels, que és un esternutatori i un fluïdificant de les secrecions bronquials.

Nota

  • La denominació polígala està formada a partir de poli- i del grec gála 'llet'.
  • ca  herba blenera, adj
  • ca  blenera, n f sin. compl.
  • ca  candelera, n f sin. compl.
  • ca  cua de llop, n f sin. compl.
  • ca  cua de moltó, n f sin. compl.
  • ca  fulla borruda, n f sin. compl.
  • ca  herba candelera, n f sin. compl.
  • ca  herba ploranera, n f sin. compl.
  • ca  llapassera borda, n f sin. compl.
  • ca  repalassa borda, n f sin. compl.
  • ca  ressentida, n f sin. compl.
  • ca  sàlvia borda, n f sin. compl.
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • nc  Verbascum thapsus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, que es fa en vessants de muntanya fins a 1.500 m d'altitud de la regió mediterrània. Les flors, que es recol·lecten a partir de maig, en infusió, han estat emprades contra afeccions respiratòries. Com a ús extern, en forma de rentades, compreses o cataplasmes de fulles, també han estat utilitzades contra les morenes i diverses afeccions de la pell.
  • ca  herba de sarró de pastor, n f
  • ca  herba botella, n f sin. compl.
  • ca  herba del carboner, n f sin. compl.
  • es  paniquesillo
  • es  zurrón de pastor
  • nc  Capsella bursa-pastoris

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta anual, herbàcia, de la família de les crucíferes; es fa en sembrats, vores de camí, prats, etc. Conté diversos alcaloides i amines que li donen acció vasoconstrictora; és emprada en el tractament de les menometrorràgies, de les varices i de les hemorroides. Se'n diu també herba botella i del carboner.
  • ca  pota de lleó, n f
  • ca  alquemil·la, n f sin. compl.
  • ca  herba botera, n f sin. compl.
  • ca  herba de meligàs, n f sin. compl.
  • ca  meligó montés, n m sin. compl.
  • ca  peu de lleó, n m sin. compl.
  • nc  Alchemilla vulgaris

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Terminologia històrica

Definición
Planta herbàcia vivaç de la família de les rosàcies, que creix en prats humits, vores de rierols de zones de muntanya.

Nota

  • Es troba als Pirineus, les Guilleries i el Montseny.

    Usos tradicionals: Les fulles i les parts aèries, que es recol·lecten quan la planta és florida, a partir de maig, són astringents i diürètiques, i han estat emprades contra la febre, la grip i els dolors reumàtics. En ús extern, en decocció o en pols, també han estat utilitzades per a netejar plagues i per a fer gàrgares.
  • ca  buglossa, n f
  • ca  herba bovina, n f sin. compl.
  • ca  llengua bovina, n f sin. compl.
  • ca  llengua de bou, n f sin. compl.
  • nc  Anchusa azurea

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia, de la família de les boraginàcies, de propietats emol·lients, i astringents, emprada antigament per a combatre hemorràgies externes i internes.
  • ca  vidalba, n f
  • ca  herba bromera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Job, n f sin. compl.
  • ca  herba de les llagues, n f sin. compl.
  • ca  ridorta, n f sin. compl.
  • ca  vidiella, n f sin. compl.
  • es  clemátide
  • en  clematis
  • nc  Clematis vitalba

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Terminologia històrica

Definición
Liana (Clematis vitalba) de la família de les ranunculàcies, que, en medicina popular, ha estat emprada contra la ronya.

És rubefaent i vesicant, i tòxica per via interna.
  • ca  jusquiam blanc, n m
  • ca  gotets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba cacauera, n f sin. compl.
  • ca  herba d'era, n f sin. compl.
  • ca  herba d'esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  herba de capseta, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de queixal, n f sin. compl.
  • ca  herba queixalera, n f sin. compl.
  • ca  mamellera, n f sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n f pl sin. compl.
  • ca  tabac bord, n m sin. compl.
  • ca  tabac de paret, n m sin. compl.
  • ca  xuclamel, n m sin. compl.
  • nc  Hyoscyamus albus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta monocàrpica o anual, de 30 a 90 cm d'alçada, que es fa en zones rurals de les comarques centrals i costaneres del Principat i també al País Valencià i les Illes. Les fulles han estat emprades contra les berrugues i el mal de queixal.