Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  hidrocele, n f
  • ca  hèrnia aquosa, n f sin. compl.
  • ca  hidatocele, n f sin. compl.
  • ca  higrocele, n f sin. compl.
  • ca  serocele, n f sin. compl.
  • ca  vaginalitis serosa, n f sin. compl.
  • es  hidrocele
  • fr  hydrocèle
  • en  hydrocele

Anatomia patològica, Urologia

Definición
Acumulació de líquid en la cavitat, normalment virtual, de la túnica vaginal.
  • ca  hèrnia artificial, n f

Anatomia patològica, Gastroenterologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Hèrnia que és produïda expressament amb el propòsit d'eludir el servei militar, mitjançant la dilatació digital o instrumental de l'anell inguinal extern.
  • ca  hèrnia de Krönlein, n f
  • ca  hèrnia bisacular, n f sin. compl.
  • ca  hèrnia inguinoproperitoneal, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Gastroenterologia

Definición
Hèrnia interparietal que té un doble sac, un de situat en el conducte inguinal i l'altre en el teixit cel·lular subperitoneal o properitoneal.
  • ca  sarcocele, n f
  • ca  hèrnia carnosa, n f sin. compl.
  • ca  sarcodídim, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Urologia

Definición
Nom donat antigament a qualsevol tumefacció del testicle i de l'epidídim.
  • ca  hèrnia caudal transtentorial, n f
  • ca  hèrnia tentorial, n f sin. compl.
  • ca  hèrnia transtentorial, n f sin. compl.
  • ca  hèrnia uncal, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Neurologia

Definición
Introducció d'estructures cerebrals del lòbul temporal, i concretament l'uncus, per sota la tenda del cerebel. El resultat és la compressió de les estructures subjacents, especialment el peduncle cerebral.
  • ca  hèrnia cecal, n f

Anatomia patològica, Gastroenterologia

Definición
Hèrnia que conté el cec o una part d'ell; generalment es tracta d'una hèrnia per lliscament.
  • ca  encefalocele, n f
  • ca  cefalocele, n f sin. compl.
  • ca  craniocele, n f sin. compl.
  • ca  exencefalocele, n f sin. compl.
  • ca  hèrnia cerebral, n f sin. compl.
  • es  encefalocele
  • fr  encéphalocèle
  • en  cephalocele
  • en  encephalocele

Malalties i síndromes, Neurologia

Definición
Ectòpia congènita (crani bífid) o traumàtica d'una part del cervell i les seves cobertes, a través d'una solució de continuïtat. En rigor és una meningoencefalocele.
Protrusió d'una part del contingut cranial a través d'un defecte ossi. ((craniocele))

Nota

  • La denominació encefalocele està formada a partir de encefalo- i del grec kéle 'hèrnia'.
  • ca  hèrnia ciàtica, n f
  • ca  enterisquiocele, n f sin. compl.
  • ca  hèrnia glútia, n f sin. compl.
  • ca  hèrnia isquiàtica, n f sin. compl.
  • ca  hèrnia sacrociàtica, n f sin. compl.
  • ca  isquiocele, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Gastroenterologia

Definición
Protrusió d'un sac peritoneal pelvià i el seu contingut a través de les escotadures ciàtiques major o menor del coxal.
Hèrnia a través de l'escotadura sacrociàtica. ((isquiocele))
  • ca  hèrnia cingulada, n f
  • ca  hèrnia subfalcial, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Neurologia

Definición
Introducció de substància cerebral de la cara interna de l'hemisferi, concretament el cíngol, per sota la vora inferior de la falç del cervell. Produeix sobretot lesions que afecten la vida emotiva, per alteració límbica.
  • ca  hèrnia reductible, n f
  • ca  hèrnia coercible, n f sin. compl.

Anatomia patològica

Definición
Hèrnia que pot ésser reduïda per maniobres manuals, anomenades de taxi.