Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  hidròxid, n m
  • ca  hidrat, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definición
Nom genèric dels composts que contenen en llur molècula un grup hidroxil. En solució aquosa donen ions OH-, la qual cosa fa que actuïn com a bases.

Nota

  • La denominació hidrat es considera obsoleta.
  • ca  glúcid, n m
  • ca  carbohidrat, n m sin. compl.
  • ca  glícid, n m sin. compl.
  • ca  hidrat de carboni, n m sin. compl.
  • es  glúcido, n m
  • en  glucide, n

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definición
Component de la matèria vivent que conté carboni, hidrogen i oxigen, i que presenta juntament amb diverses funcions alcohol, un grup reductor, aldehid o cetona.

Nota

  • Els glúcids són un principi immediat orgànic imprescindible per al desenvolupament correcte de l'organisme. Constitueixen una font important d'energia, utilitzable directament o emmagatzemable en forma de greix, i intervenen en la constitució de les molècules estructurals fonamentals.

    Els glúcids més simples són els monosacàrids, constituïts per un sol polilhidroxialdehid o polihidroxicetona, que poden unir-se entre ells i formar dímers (disacàrids), trímers (trisacàrids), tetrímers (tetrasacàrids), etc. S'anomenen oligosacàrids els de cadenes curtes (d'uns deu monosacàrids) i polisacàrids els de cadenes molt llargues, ramificades o no, formats per milers de monosacàrids repetits.
  • ca  hidrat de cloral, n m

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definición
2,2,2-tricloro-1,1-etandiol, de fórmula C2H3Cl3O2; fàrmac sedant, hipnòtic i anticonvulsant que, com tots els derivats del cloral, actua un cop és transformat per metabolització hepàtica en tricloroetilè. De gust desagradable, és irritant per a la pell i les mucoses; no és apte per a la via parenteral i, en administració oral, cal diluir-lo o protegir l'estómac.
  • ca  hidratació, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Acció d'hidratar o hidratar-se; l'efecte.
  • ca  hidratar, v tr

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Augmentar l'organisme el seu contingut en aigua.
  • ca  hidratar, v tr

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Combinar-se una substància amb aigua.
  • ca  hidratar, v tr

Disciplines de suport > Química

Definición
Convertir una substància en hidrat.
  • ca  hidratat -ada, adj

Disciplines de suport > Química

Definición
Que, combinant-se amb aigua, forma hidrats o hidròxids.
  • ca  tractament hidroteràpic, n m
  • ca  crenoteràpia, n f sin. compl.
  • ca  cura termal, n f sin. compl.
  • ca  hidratria, n f sin. compl.
  • ca  hidriatria, n f sin. compl.
  • ca  hidropatia, n f sin. compl.
  • ca  hidroteràpia, n f sin. compl.
  • es  crenoterapia
  • fr  crénothérapie
  • en  crenotherapy

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Administració terapèutica de les aigües mineromedicinals per ingestió o en forma de banys, dutxes, ènemes, etc.
Terapèutica mitjançant l'aigua. Comprèn les dutxes d'aigua o de vapor, els banys calents o freds o alternants, l'exposició a la calor de l'estufa seca o humida, i també l'administració interna d'aigua. ((hidroteràpia))
Mètode de tractament de les malalties basat en la utilització de les aigües mineromedicinals. ((crenoteràpia))
  • ca  hidrazida, n f

Disciplines de suport > Química

Definición
Nom genèric dels composts que contenen en llur molècula el radical -OC-NH-NH. La més important és la hidrazida de l'àcid isonicotínic o isoniazida.