Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  heliantina, n f
  • ca  taronja de metil, n m sin. compl.

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definición
Substància colorant, de fórmula C14H14N3NaO3S, obtinguda per l'acció de l'àcid sulfanílic sobre la dimetilanilina en presència de nitrit de sodi. És emprada com a indicador de valoració acidobàsica.
  • ca  helicasa, n f
  • es  helicasa, n f
  • fr  hélicase, n f
  • en  helicase, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definición
Enzim capaç de trencar els ponts d'hidrogen entre les bases nitrogenades, de manera que permet la separació de les dues cadenes d'un àcid nucleic.

Nota

  • Les helicases intervenen en processos cel·lulars com la replicació, la transcripció o la reparació del DNA.
  • ca  helicí -ina, n f

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definición
ßD-glucòsid de salicilaldehid, de fórmula C13H16O7; és obtingut per oxidació de la salicina amb àcid nítric diluït. Forma composts amb la urea, la tiourea i certs aminoàcids.
  • ca  helicí -ina, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Relatiu o pertanyent a l'hèlix o al cargol de l'orella.
  • ca  helicí -ina, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definición
En forma d'hèlix; dit de les artèries d'espiral del teixit erèctil del penis.
  • ca  helico-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definición
Forma prefixada del mot grec hélix hélikos, que significa espiral.
  • ca  helicobàcter, n m
  • nc  Helicobacter sp.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de bacteris (Helicobacter sp) de la família de les espiril·làcies, constituït per cèl·lules gramnegatives, de forma helicoidal, corbada o recta, que són microaeròfiles i es mouen per flagels (4-6) unipolars, bipolars o laterals. La primera espècie descrita a partir de mostres de la mucosa gàstrica humana fou H. pylori (el 1982). Va considerar-se pertanyent al gènere Campylobacter i anava associat amb gastritis i úlceres pèptiques. L'estudi posterior de diferents característiques morfològiques, bioquímiques i principalment genètiques (la comparació de les seqüències de l'RNA 16S) va demostrar que es tractava de gèneres diferents, i el 1989 va definir-se el nou gènere Helicobacter. H. pylori no és un bacteri invasiu; colonitza, sense escampar-se gaire, la mucosa gàstrica, i origina una resposta immunitària que causa la inflamació de l'epiteli recobert per la mucosa. Tot i que no s'ha provat que sigui sempre l'agent causant de l'úlcera gàstrica i de l'úlcera duodenal, es creu que pot causar-ne predisposició. La reacció positiva a la tinció de Gram i a la catalasa, l'oxidasa i la ureasa són característiques que s'empren per a la seva identificació. Per tal de prevenir recidives de la infecció, s'administren amoxicil·lina i metronidazole afegits a ranitidina. Des de 1997 es coneix la seqüència completa de bases del seu DNA. Té aproximadament 1,7 milions de parells de bases i uns 1 590 gens. Helicobacter mustelae és l'espècie que abans hom anomenava Campylobacter mustelae; infecta la mucosa gàstrica de la fura adulta (Mustela furo).
  • ca  helicobàcter, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Microorganisme del gènere helicobàcter.
  • ca  helicobacteri, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Bacteri en forma d'espiral.

Nota

  • La denominació es considera obsoleta.
  • ca  helicoide, adj
  • ca  helicoidal, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Que té forma d'hèlix o d'espiral.