Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  hiperaminoacidèmia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Elevació de la concentració normal d'aminoàcids a la sang.
  • ca  hiperaminoacidúria, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Alta concentració d'aminoàcids a l'orina.
  • ca  hiperamonièmia, n f
  • ca  amonièmia, n f sin. compl.
  • es  amoniemia, n f
  • es  hiperamonemia, n f
  • es  hiperamoniaquemia, n f
  • es  hiperamoniemia, n f
  • fr  hyperammoniémie, n f
  • en  ammonemia, n
  • en  ammoniemia, n
  • en  hyperammonaemia, n
  • en  hyperammonemia, n
  • en  hyperammoniemia, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definición
Nivells hemàtics elevats d'amoni o derivats.
  • ca  hiperanabolisme, n m

Endocrinologia i nutrició

Definición
Anabolisme augmentat.
  • ca  hiperanacinèsia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica

Definición
Activitat mecànica exagerada d'un òrgan, com per exemple la que es manifesta en l'estómac en multitud d'afeccions, especialment les obstruccions del pílor.
  • ca  hiperandrogenisme, n m

Malalties i síndromes, Endocrinologia i nutrició

Definición
Estat caracteritzat o causat per una excessiva secreció d'andrògens.
  • ca  hiperastènia, n f

Ciències de la salut > Semiologia

Definición
Debilitat extrema.
  • ca  hiperauxesi, n f

Anatomia patològica

Definición
Creixement exagerat d'una part o d'un òrgan.

Nota

  • La denominació hiperauxesi està formada a partir de hiper- i del grec aúxesis 'creixement'.
  • ca  azotèmia, n f
  • ca  hiperazotèmia, n f sin. compl.
  • ca  nitrèmia, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Presència augmentada en la sang de catabòlits d'origen proteic, rics en nitrogen (urea, creatinina, etc). Com que en la pràctica la substància més important és la urea, el quadre clínic que comporta aquesta anomalia s'anomena urèmia.
  • ca  azotúria, n f
  • ca  hiperazotúria, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Nefrologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Presència augmentada en l'orina dels productes d'excreció nitrogenada renal, fonamentalment urea. La relació azotúria/azotèmia és usada com a prova de la funció renal (prova de Van Slyke).