Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  insuficiència carotídia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Cardiologia

Definición
Dificultat de pas de la sang pel territori carotidi; es manifesta per isquèmia cerebral, transitòria o permanent, amb hemiparèsia, afàsia, amaurosi, etc.
  • ca  insuficiència circulatòria, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Angiologia, Cardiologia

Definición
Incapacitat de mantenir el volum sanguini indispensable per a la irrigació dels òrgans i els teixits. Pot ésser produïda per falta d'impuls cardíac (cardiogènica) o per excessiva vasodilatació (perifèrica).
  • ca  insuficiència coronària, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Cardiologia

Definición
Dificultat de pas de la sang a través de la xarxa coronària, per reducció orgànica del calibre o per espasme. La seva manifestació fonamental és l'angina de pit.
  • ca  insuficiència hepàtica, n f
  • ca  hepatàrgia, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia

Definición
Incapacitat del fetge per a dur a terme les seves funcions metabòliques i secretores, observada en diverses malalties hepàtiques i manifestada analíticament en forma d'alteracions de la bilirubina, de les transaminases, de la fosfatasa alcalina, de la gammaglutamiltranspeptidasa, del proteïnograma, de les immunoglobulines, dels lípids plasmàtics, de les proves de coagulació, de l'excreció de determinats colorants (bromosulfoftaleïna) etc.

Nota

  • La denominació hepatàrgia està formada a partir de hepat- i del grec argía 'inacció'.
  • ca  insuficiència medul·lar, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Fallida de la funció hematopoètica del moll de l'os. Hom en distingeix dues categories: insuficiència medul·lar quantitativa o aplàsia medul·lar, consistent en una absència total o gairebé completa de cèl·lules hematopoètiques, una insuficiència medul·lar qualitativa o displàsia medul·lar, en la qual la cel·lularitat de la medul·la òssia és normal pel que fa al seu nombre, però està alterada qualitativament. Cadascun d'aquests dos grups es divideixen en subgrups globals, que afecten les tres sèries hematopoètiques, i en subgrups parcials, que corresponen a una única sèrie cel·lular. La insuficiència medul·lar quantitativa global és l'aplàsia medul·lar, mentre que les formes parcials són: eritroblastopènies, neutropènies i trombocitopènies amegacariocítiques. La insuficiència medul·lar qualitativa global és constituïda per les síndromes mielodisplàstiques, mentre que les formes parcials són: diseritopoesi, disgranulopoesi i distrombopoesi.
  • ca  insuficiència mitral, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Cardiologia

Definición
Tancament incomplet de la vàlvula mitral en el moment de la sístole ventricular, la qual cosa permet el reflux de la sang des del ventricle esquerre fins a l'aurícula.
  • ca  insuficiència pancreàtica exocrina, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició

Definición
Deficiència funcional de la secreció exocrina del pàncrees que es presenta en la pancreatitis crònica i en fibrosi quística.
  • ca  hipoparatiroïdisme, n m
  • ca  hipoparatireosi, n f sin. compl.
  • ca  insuficiència paratiroidal, n f sin. compl.
  • es  hipoparatiroidismo
  • fr  hypoparathyroïdisme
  • en  hypoparathyroidism

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició

Definición
Insuficiència de secreció de parathormona per les glàndules paratiroides, que ocasiona hipocalcèmia i causa un augment d'excitabilitat neuromuscular i hiperfosfatèmia.
  • ca  insuficiència pulmonar, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Cardiologia, Pneumologia

Definición
Tancament incomplet de la vàlvula pulmonar de l'artèria pulmonar que permet el reflux de sang cap al ventricle dret, en les valvulopaties pulmonars reumàtica o per endocarditis infecciosa.
  • ca  insuficiència renal aguda, n f
  • ca  fallida renal, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Nefrologia

Definición
Síndrome clínica caracteritzada per una alteració sobtada del funcionalisme renal associada amb urèmia.

La classificació etiològica clàssica distingeix entre causes prerenals, renals i postrenals. La insuficiència renal aguda prerenal es produeix per trastorns hipovolèmics (hemorràgies, disminució del volum extracel·lular per pèrdues digestives, cutànies o renals), per hipotensió i vasodilatació perifèrica (sèpsia per gèrmens gramnegatius), per retenció del líquid extracel·lular en zones molt extenses (traumatismes, cremades, edemes per hipoproteïnèmia) o per reducció del cabal cardíac (insuficiència cardíaca, infart de miocardi, arrítmia). La insuficiència renal aguda es produeix per lesions originades en els glomèruls renals (glomerulonefritis aguda, glomerulonefritis ràpidament progressiva, col·lagenosi, vasculitis), per lesions tubulointestinals (pielonefritis aguda, nefritis tubulointersticial aguda, rebuig agut del trasplant renal i per lesions vasculars renals (tromboembòlia arterial, trombosi venosa bilateral, col·lagenosi, vasculitis) o bé per necrosi tubular aguda (isquèmia renal, substàncies de contrast, intoxicació per metalls pesants o per tetraclorur de carboni, icterícia, hemòlisi, mioglobinúria, hipercalcèmia, antiinflamatoris no esteroidals, hiperuricèmia, etc). La insuficiència renal aguda postrenal és produïda per les diverses causes d'hidronefrosi obstructiva.

Les manifestacions clíniques són les de la urèmia aguda (concentracions plasmàtiques d'urea i creatinina molt elevades, insuficiència cardíaca, edema pulmonar, edemes perifèrics, pericarditis aguda), hipototassèmia, hiat aniònic superior a 15 mEq/l, alteracions hematològiques (anèmia, leucocitosi, disminució de l'agregabilitat de les plaquetes) i oligúria accentuada.