Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación
  • ca  inversió testicular, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Urologia

Definición
Situació anormal d'un testicle dins l'escrot de tal manera que l'epidídim queda per davant del testicle.
  • ca  inversió uterina, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Invaginació del fons de l'úter que baixa més o menys dins la cavitat uterina i, fins i tot, vaginal.
  • ca  invertosa, n f

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Sucre invertit, mescla levogira de glucosa i fructosa obtinguda per hidròlisi de la sacarosa dextrogira.
  • ca  recerca, n f
  • ca  investigació, n f sin. compl.
  • es  investigación, n f
  • fr  recherche, n f
  • en  research, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definición
Conjunt d'activitats intel·lectuals i experimentals sistemàtiques que es realitzen amb el propòsit d'aclarir, trobar o descobrir determinades qüestions d'un àmbit concret del coneixement.
  • ca  recerca clínica, n f
  • ca  investigació clínica, n f sin. compl.
  • es  investigación clínica, n f
  • fr  recherche clinique, n f
  • en  clinical research, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definición
Recerca científica que es realitza en humans, ja siguin voluntaris sans o pacients, per a millorar el coneixement dels efectes dels fàrmacs en l'organisme.
  • ca  investigador | investigadora, n m, f
  • es  investigador | investigadora, n m, f
  • fr  chercheur | chercheuse, n m, f
  • en  investigator, n
  • en  researcher, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Agents, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística, Entorn professional > Professions

Definición
Persona que es dedica a la recerca o que participa en el disseny o en l'execució d'una recerca.
  • ca  investigador col·laborador | investigadora col·laboradora, n m, f
  • es  colaborador | colaboradora, n m, f
  • es  investigador colaborador | investigadora colaboradora, n m, f
  • es  subinvestigador | subinvestigadora, n m, f
  • fr  chercheur collaborateur | chercheuse collaboratrice, n m, f
  • en  associate investigator, n
  • en  subinvestigator, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Agents, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística, Entorn professional > Professions

Definición
Persona que participa en el desenvolupament d'un estudi clínic sense ser-ne el responsable directe.

Nota

  • La participació de l'investigador col·laborador en un estudi clínic ha d'establir-se en el protocol i ha d'incloure el compromís amb la confidencialitat i amb els postulats ètics que l'emmarquen.

    En alguns contextos, s'utilitza també la denominació subinvestigador | subinvestigadora per a fer referència a l'investigador col·laborador.
  • ca  investigador principal | investigadora principal, n m, f
  • es  investigador principal | investigadora principal, n m, f
  • es  IP, n m sigla
  • fr  chercheur principal | chercheuse principale, n m, f
  • en  principal investigator, n
  • en  PI, n sigla

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Agents, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística, Entorn professional > Professions

Definición
Investigador que dirigeix la realització d'un estudi clínic i en firma la sol·licitud juntament amb el promotor.

Nota

  • El promotor i l'investigador principal es coresponsabilitzen de l'estudi clínic, pel fet d'haver-ne firmat conjuntament la sol·licitud.

    L'investigador principal ha de ser un professional sanitari amb experiència en recerca i en l'àrea clínica de l'estudi proposat.
  • ca  revestiment, n m
  • ca  investiment, n m sin. compl.
  • es  revestimiento
  • fr  revêtement
  • en  coating
  • en  facing
  • en  investment

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Acció de revestir; allò que revesteix.
  • ca  investiment, n m
  • ca  catexi, n f sin. compl.
  • en  investment

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Salut mental

Definición
Fixació positiva o negativa, o ambdues alhora, de l'interès sobre un objecte, una persona o una conducta, que són conseqüentment valorats.

Nota

  • La denominació catexi prové del grec káthexis 'retenció, conservació'.