Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  lipàsic -a, adj

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Relatiu o pertanyent a la lipasa.
  • ca  lipasúria, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Presència de lipasa a l'orina.
  • ca  lipectomia, n f
  • ca  adipectomia, n f sin. compl.

Cirurgia > Cirurgia plàstica, reparadora i estètica

Definición
Extirpació de teixit adipós subcutani, especialment de la paret abdominal.
  • ca  lipoedema, n m
  • ca  lipedema, n m sin. compl.
  • ca  lipoedema dolorós de les cames, n m sin. compl.

Anatomia patològica

Definición
Edema lipomatós dolorós i simètric de les extremitats inferiors, que s'inicia en la infància o la pubertat, més freqüent en dones, associat amb hiperlipèmia. La composició de greix subcutani afectat és anormal, amb un augment dels àcids grassos insaturats. La tumefacció és dura, no deixa fòvea, afecta sobretot les regions periarticulars, i s'incrementa amb l'ortostatisme prolongat. Cal distingir-lo del limfoedema, de la lipomatosi dolorosa de Dercum i de la dermatoesclerosi secundària a la insuficiència venosa.
  • ca  malenconia, n f
  • ca  ademònia, n f sin. compl.
  • ca  astènia, n f sin. compl.
  • ca  lipemania, n f sin. compl.
  • ca  melangia, n f sin. compl.
  • ca  oligòria, n f sin. compl.
  • ca  postració, n f sin. compl.
  • ca  prosternació, n f sin. compl.
  • ca  prostració, n f sin. compl.
  • es  astenia
  • es  melancolía
  • es  prostración
  • fr  asthénie
  • fr  mélancolie
  • fr  prostration
  • en  asthenia
  • en  melancholia
  • en  prostration

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental, Terminologia històrica

Definición
Estat anímic caracteritzat per una tristesa vaga, ombrívola, atribuït antigament a la bilis negra, d'on li ve el nom. Aquest concepte ja era utilitzat per l'escola mèdica hipocràtica per a explicar els estats depressius profunds.

Nota

  • La denominació malenconia està formada a partir del grec mélas mélanos 'negre' i cholé 'bilis'.
  • ca  lipèmia, n f
  • ca  lipidèmia, n f sin. compl.
  • ca  lipohèmia, n f sin. compl.
  • ca  lipoïdèmia, n f sin. compl.
  • es  lipemia
  • fr  lipémie
  • en  lipemia

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Quantitat total de lípids presents a la sang. El nivell considerat normal (450-1.000 mg/100 ml), augmenta després dels àpats i en el decurs de diverses malalties (diabetis, hipotiroïdisme, síndrome nefròtica, etc).

Nota

  • La denominació lipoïdèmia es considera obsoleta.
  • La denominació lipohèmia es considera obsoleta.
  • ca  lipèmia postprandial, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Augment dels lípids hemàtics degut a l'arribada a la sang dels que, procedents de l'aliment ingerit, han estat absorbits a nivell intestinal.
  • ca  retinosi hiperlipèmica, n f
  • ca  lipèmia retinal, n f sin. compl.
  • ca  retinopatia lipèmica, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Angiologia, Bioquímica i biologia molecular, Oftalmologia

Definición
Signe observat en les hiperlipèmies consistent en l'aspecte lletós que presenten els vasos de la retina, que no origina alteracions de la visió.
Aspecte peculiar dels vasos de la retina degut al marcat augment dels triglicèrids del sèrum. ((retinopatia lipèmica))
  • ca  lipèmic -a, adj

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Relatiu o pertanyent a la lipèmia.
  • ca  lípid, n m
  • ca  lipina, n f sin. compl.
  • es  lípido, n m
  • fr  lipide, n m
  • en  lipid, n

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular

Definición
Nom genèric de les substàncies que hom pot extreure de les cèl·lules i dels teixits per mitjà de dissolvents orgànics apolars (etanol, èter, cloroform, etc), que tenen un pes específic inferior al de l'aigua, un punt de fusió no elevat i una característica untuositat al tacte, i que són insolubles o molt poc solubles en aigua. La composició química dels diferents lípids és diversa, bé que tots contenen hidrocarburs alifàtics com a principal constituent. La presència de llargues cadenes hidrocarbonades és justament el que els confereix la insolubilitat en l'aigua. Acompleixen diverses funcions biològiques: són un dels components estructurals de les membranes, actuen en el transport i l'emmagatzematge del combustible catabòlic, constitueixen una coberta protectora sobre la superfície de molts organismes i, com a components de la superfície cel·lular, estan relacionats amb el reconeixement de les cèl·lules, l'especificitat d'espècie i la immunitat dels teixits. Ben sovint es presenten combinats amb membres d'altres classes de biomolècules, per tal de formar molècules híbrides, com és ara els glucolípids i les lipoproteïnes. Es classifiquen en dos grans grups: lípids complexos i lípids simples.

Nota

  • La denominació lipin es considera obsoleta.