Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  laringotomia superior, n f
  • ca  laringotomia subhioïdal, n f sin. compl.
  • ca  laringotomia tirohioïdal, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Cirurgia otorrinolaringològica i cervicofacial, Otorrinolaringologia

Definición
Laringotomia practicada a través de la membrana tirohioïdal.
  • ca  laringotomia total, n f
  • ca  laringofissió, n f sin. compl.
  • ca  laringofissura, n f sin. compl.
  • ca  laringotomia completa, n f sin. compl.
  • ca  laringotomia mediana, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Cirurgia otorrinolaringològica i cervicofacial, Otorrinolaringologia

Definición
Secció de tota la paret de la laringe, comprès el cartílag tiroide.
  • ca  laringotraqueal, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Relatiu o pertanyent alhora a la laringe i a la tràquea.
  • ca  laringotraqueobroncoscòpia, n f

Otorrinolaringologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Examen visual directe de la laringe, de la tràquea i de l'arbre bronquial mitjançant un endoscopi.
  • ca  laringotraqueobronquitis, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Otorrinolaringologia, Pneumologia

Definición
Inflamació simultània de la laringe, de la tràquea i dels bronquis.
  • ca  laringotraqueoscòpia, n f

Otorrinolaringologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Examen visual directe de la laringe i de la tràquea mitjançant un endoscopi.
  • ca  laringotraqueotomia, n f
  • ca  cricotraqueotomia, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Cirurgia otorrinolaringològica i cervicofacial, Otorrinolaringologia

Definición
Incisió de la laringe i de la tràquea alhora.
  • ca  laringovestibulitis, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Otorrinolaringologia

Definición
Inflamació del vestíbul de la laringe.
  • ca  laringoxerosi, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Otorrinolaringologia

Definición
Sequedat de la mucosa laríngia.
  • ca  laringe, n f
  • ca  larinx, n f sin. compl.
  • es  laringe
  • fr  larynx
  • en  larynx

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Part del conducte respiratori situada damunt la tràquea, en comunicació amb la faringe per una obertura anomenada vestíbul. De constitució musculocartilaginosa, conté cinc cartílags principals, el major dels quals, el tiroide, forma la protuberància anomenada nou del coll. Revestida interiorment per una mucosa, conté dos replecs que són les cordes vocals que, en vibrar, produeixen la veu. La missió fonamental de la laringe és la de formar un esfínter (glotis) que protegeix l'entrada de les vies respiratòries inferiors. La laringe artificial és un aparell protètic alimentat per piles elèctriques que produeix un so i pot suplir la funció fonètica de la laringe en els pacients laringectomitzats.

Nota

  • La denominació laringe prové del grec lárynx -yngos.