Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  mandioca, n f
  • nc  Manihot utilissima

Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia originària del Brasil de la família de les euforbiàcies, que, pel seu contingut en glúcids, substitueix els cereals en la dieta alimentària en certs països.

Nota

  • En molts països desenvolupats, la mandioca, om a valuosa font de midó, és coneguda sota una forma granulosa anomenada tapioca.

    La denominació mandioca prové del guaraní mandiog.
  • ca  mandràgora, n f

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Gènere de plantes herbàcies (Mandragora sp), de la família de les solanàcies, d'arrel napiforme, molt gruixuda, sovint bífida i a vegades antropomorfa. Comprèn dues espècies, M. officinarum i M. autumnalis; l'arrel d'ambdues té propietats narcòtiques i sedants, similars a les de la belladona, ja que conté diversos alcaloides (hiosciamina, escopolamina i mandragorina). A causa de l'estranya forma de les arrels, la mandràgora ha estat molt emprada en l'ocultisme, especialment en la preparació de filtres, per raó de poders afrodisíacs i guaridors de l'esterilitat que hom li ha atribuït.
  • ca  mandragorina, n f

Oftalmologia, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Alcaloide de la mandràgora, d'acció midriàtica. El conjunt de les seves propietats és semblant a les de la atropina i de l'escopolamina.
  • ca  mandrí, n m
  • es  mandril
  • fr  mandrin
  • en  mandrel
  • en  mandril
  • en  mandrin

Odontoestomatologia, Traumatologia i ortopèdia, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Eix o agulla que, introduït en el forat d'una peça, la subjecta i li permet una certa rotació; especialment, en pròtesis dentals.

Nota

  • La denominació mandrí prové del grec mándra 'establia, lloc cobert, llit d'un anell on va muntada una pedra, una perla'.
  • ca  mandrí, n m
  • es  mandril
  • fr  mandrin
  • en  mandrel
  • en  mandril
  • en  mandrin

Material mèdic i ortopèdic

Definición
Fil o barra metàl·lica que hom introdueix dins les sondes o cànules per augmentar-ne la resistència i facilitar llur penetració, o bé dins les agulles d'injecció per impedir que s'embussin.

Nota

  • La denominació mandrí prové del grec mándra 'establia, lloc cobert, llit d'un anell on va muntada una pedra, una perla'.
  • ca  mandrinar, v tr

Cirurgia > Cirurgia odontològica i estomatològica, Odontoestomatologia, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Proveir d'un mandrí una pròtesi dental.
  • ca  mandrinatge, n m

Cirurgia > Cirurgia odontològica i estomatològica, Odontoestomatologia, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Acció de mandrinar.
  • ca  mànec, n m
  • es  mango
  • fr  manche
  • en  haft

Recerca, metodologia i estadística, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Part, generalment estreta i llarga, d'una eina, un estri, un instrument, etc, per on hom l'agafa per servir-se'n. En aquest sentit, és anomenat mànec de sembra (an platinum loop; c asa de platino; fr anse de platine) un estri de laboratori, la part essencial del qual és un fil o una anelleta de metall d'un punt de fusió elevat, que hom fa servir per a sembres de microorganismes.
  • ca  mànec, n m
  • ca  mànec de l'estern, n m sin. compl.
  • ca  os epiesternal, n m sin. compl.
  • es  mango
  • fr  manche
  • en  haft

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Una de les tres peces de l'estern, la superior.
  • ca  mànec, n m
  • ca  mànec de l'estern, n m sin. compl.
  • ca  os epiesternal, n m sin. compl.
  • es  mango
  • fr  manche
  • en  haft

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Una de les tres peces de l'estern, la superior.