margaridussa
margaridussa
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca prímula vera, n f
- ca cucut, n m sin. compl.
- ca flor de cucut, n f sin. compl.
- ca herba de la paràlisi, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Pau, n f sin. compl.
- ca herba del mos del diable, n f sin. compl.
- ca margaridussa, n f sin. compl.
- ca prímula comuna, n f sin. compl.
- ca prímula oficinal, n f sin. compl.
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definición
Espècies de prímula (P. vera), que viu en les fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes dels Pirineus i serralades del Principat i també a les comarques de Castelló. El rizoma, en infusió, ha estat emprat contra les afeccions de les vies respiratòries. El contacte amb la planta pot provocar una erupció cutània en persones sensibilitzades.
margarina
margarina
Endocrinologia i nutrició
- ca margarina, n f
- ca mantega artificial, n f sin. compl.
Endocrinologia i nutrició
Definición
Emulsió plàstica de greixos i olis que no procedeixen de la llet o que només en procedeixen en part. Per les seves propietats físiques i sensorials, pot ésser emprada amb les mateixes finalitats que la mantega. El seu valor nutritiu és semblant al de la mantega; tanmateix, no té vitamines A i D, però hom n'hi sol addicionar. El seu nom deriva del color, semblant al d'una perla.
Nota
- La denominació margarina prové del grec márgaron 'perla'.
marge d'oblit
marge d'oblit
Farmacologia, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública
- ca marge d'oblit, n m
- es margen de perdón
- fr délai d'oubli
- en forgiveness
Farmacologia, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública
Definición
Franja de temps posterior a l'horari prescrit en què un malalt pot prendre un fàrmac sense que es perdin els efectes terapèutica del tractament.
marge quirúrgic
marge quirúrgic
.FITXA REVISADA, Cirurgia > Conceptes generals, Oncologia i radioteràpia
- ca marge quirúrgic, n m
- es margen quirúrgico, n m
- fr marge chirurgicale, n m
- en surgical margin, n
.FITXA REVISADA, Cirurgia > Conceptes generals, Oncologia i radioteràpia
Definición
Vora de teixit normal que envolta una lesió cancerosa que s'extreu en extirpar un tumor per tal de garantir-ne la seva total eliminació.
Nota
- En el decurs de la cirurgia o després de l'operació, s'analitza el marge quirúrgic per assegurar que no contingui cèl·lules canceroses. Si en conté, es parla de marge positiu; si no, de marge lliure, negatiu o net.
marginoplàstia
marginoplàstia
.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Cirurgia > Cirurgia oftalmològica, Oftalmologia
- ca marginoplàstia, n f
.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Cirurgia > Cirurgia oftalmològica, Oftalmologia
Definición
Reconstrucció quirúrgica de la vora d'un òrgan, especialment de la de la parpella.
marialluïsa
marialluïsa
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca marialluïsa, n f
- ca herba Lluïsa, n f sin. compl.
- nc Lippia triphylla
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definición
Planta arbustiva de la família de les verbenàcies, oriünda de Xile, és plantada amb finalitat ornamental i per les fulles, que són estomacals, antiespasmòdiques i carminatives.
maribavir
maribavir
.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs
- ca maribavir, n m
- es maribavir
- fr maribavir
- en maribavir
- CAS 176161-24-3
.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs
Definición
antivíric
mariguan
mariguan
Neurologia, Salut mental, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca cànnabis, n m
- ca mariguan, n f sin. compl.
- ca marihuana, n f sin. compl.
- ca marijuana, n f sin. compl.
Neurologia, Salut mental, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definición
Nom donat a les summitats florides i assecades del cànem indi (Cannabis sativa, varietat indica), coneguda amb diversos noms, segons la procedència i la forma d'utilització: kif, bhang, gauja, charas, dagg, marihuana, marijuana, grifa i haixix i molts altres termes de l'argot dels usuaris (merda, herba, xocolata, etc.). El seu consum com a droga és molt estès i hom l'efectua predominantment en grup, fumant els preparats sols o mesclats amb tabac, la qual cosa en millora la combustió. És l'anomenat, en l'argot dels drogoaddictes, porro, petard o canut, el qual és aspirat successivament per tots els components del grup, si s'escau. La seva combustió produeix un olor característica i el fum s'inhala profundament per tal d'absorbir una més gran quantitat de substància activa. També hom l'ingereix en infusió o barrejat amb aliments. El fum de cànnabis conté molts productes químics, que inclouen 61 diferents cannabioides, un dels quals, el delta-9-tetrahidrocannabiol (δ-9-THC), provoca els efectes farmacològics que hom persegueix. Aquests poden variar substancialment d'acord amb la dosi, la via d'administració, l'experiència prèvia del subjecte, la vulnerabilitat personal als efectes psicoactius, l'estat anímic de l'individu i l'entorn social en el moment del consum. Els efectes de la inhalació de la substància són gairebé immediats: sensació de flotació, laxitud agradable, eufòria i volubilitat, acompanyada sovint d'hiperestèsia sensorial. Si el consum s'efectua dins d'un grup amical, sorgeix un clima de loquacitat, desinhibició, hilaritat incontenible i compenetració excessiva. Ulteriorment, sobretot si el subjecte roman sol, pot aparèixer un estat d'indiferència, apatia i somnolència. És freqüent que al cap de 3 a 6 hores del consum, l'individu experimenta una sensació de fam, preferentment dirigida als aliments dolços. Alguns usuaris refereixen un augment del plaer sexual. La intoxicació aguda o crònica per cànnabis és anomenada cannabisme. Hom ha descrit diversos efectes beneficiosos del cànnabis, que inclouen els efectes antinauseosos i antiemètics, aprofitats en la prevenció dels vòmits secundaris a la quimioteràpia antineoplàstica, els efectes relaxants musculars i anticonvulsivants, i la reducció de la pressió intraocular en el tractament del glaucoma.
Nota
- La denominació marihuana aparegué a Mèxic amb les formes mariguan (1894), marijuana (1923) i marihuana (1927), d'origen incert.
marihuana
marihuana
Neurologia, Salut mental, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca cànnabis, n m
- ca mariguan, n f sin. compl.
- ca marihuana, n f sin. compl.
- ca marijuana, n f sin. compl.
Neurologia, Salut mental, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definición
Nom donat a les summitats florides i assecades del cànem indi (Cannabis sativa, varietat indica), coneguda amb diversos noms, segons la procedència i la forma d'utilització: kif, bhang, gauja, charas, dagg, marihuana, marijuana, grifa i haixix i molts altres termes de l'argot dels usuaris (merda, herba, xocolata, etc.). El seu consum com a droga és molt estès i hom l'efectua predominantment en grup, fumant els preparats sols o mesclats amb tabac, la qual cosa en millora la combustió. És l'anomenat, en l'argot dels drogoaddictes, porro, petard o canut, el qual és aspirat successivament per tots els components del grup, si s'escau. La seva combustió produeix un olor característica i el fum s'inhala profundament per tal d'absorbir una més gran quantitat de substància activa. També hom l'ingereix en infusió o barrejat amb aliments. El fum de cànnabis conté molts productes químics, que inclouen 61 diferents cannabioides, un dels quals, el delta-9-tetrahidrocannabiol (δ-9-THC), provoca els efectes farmacològics que hom persegueix. Aquests poden variar substancialment d'acord amb la dosi, la via d'administració, l'experiència prèvia del subjecte, la vulnerabilitat personal als efectes psicoactius, l'estat anímic de l'individu i l'entorn social en el moment del consum. Els efectes de la inhalació de la substància són gairebé immediats: sensació de flotació, laxitud agradable, eufòria i volubilitat, acompanyada sovint d'hiperestèsia sensorial. Si el consum s'efectua dins d'un grup amical, sorgeix un clima de loquacitat, desinhibició, hilaritat incontenible i compenetració excessiva. Ulteriorment, sobretot si el subjecte roman sol, pot aparèixer un estat d'indiferència, apatia i somnolència. És freqüent que al cap de 3 a 6 hores del consum, l'individu experimenta una sensació de fam, preferentment dirigida als aliments dolços. Alguns usuaris refereixen un augment del plaer sexual. La intoxicació aguda o crònica per cànnabis és anomenada cannabisme. Hom ha descrit diversos efectes beneficiosos del cànnabis, que inclouen els efectes antinauseosos i antiemètics, aprofitats en la prevenció dels vòmits secundaris a la quimioteràpia antineoplàstica, els efectes relaxants musculars i anticonvulsivants, i la reducció de la pressió intraocular en el tractament del glaucoma.
Nota
- La denominació marihuana aparegué a Mèxic amb les formes mariguan (1894), marijuana (1923) i marihuana (1927), d'origen incert.
marijuana
marijuana
Neurologia, Salut mental, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca cànnabis, n m
- ca mariguan, n f sin. compl.
- ca marihuana, n f sin. compl.
- ca marijuana, n f sin. compl.
Neurologia, Salut mental, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definición
Nom donat a les summitats florides i assecades del cànem indi (Cannabis sativa, varietat indica), coneguda amb diversos noms, segons la procedència i la forma d'utilització: kif, bhang, gauja, charas, dagg, marihuana, marijuana, grifa i haixix i molts altres termes de l'argot dels usuaris (merda, herba, xocolata, etc.). El seu consum com a droga és molt estès i hom l'efectua predominantment en grup, fumant els preparats sols o mesclats amb tabac, la qual cosa en millora la combustió. És l'anomenat, en l'argot dels drogoaddictes, porro, petard o canut, el qual és aspirat successivament per tots els components del grup, si s'escau. La seva combustió produeix un olor característica i el fum s'inhala profundament per tal d'absorbir una més gran quantitat de substància activa. També hom l'ingereix en infusió o barrejat amb aliments. El fum de cànnabis conté molts productes químics, que inclouen 61 diferents cannabioides, un dels quals, el delta-9-tetrahidrocannabiol (δ-9-THC), provoca els efectes farmacològics que hom persegueix. Aquests poden variar substancialment d'acord amb la dosi, la via d'administració, l'experiència prèvia del subjecte, la vulnerabilitat personal als efectes psicoactius, l'estat anímic de l'individu i l'entorn social en el moment del consum. Els efectes de la inhalació de la substància són gairebé immediats: sensació de flotació, laxitud agradable, eufòria i volubilitat, acompanyada sovint d'hiperestèsia sensorial. Si el consum s'efectua dins d'un grup amical, sorgeix un clima de loquacitat, desinhibició, hilaritat incontenible i compenetració excessiva. Ulteriorment, sobretot si el subjecte roman sol, pot aparèixer un estat d'indiferència, apatia i somnolència. És freqüent que al cap de 3 a 6 hores del consum, l'individu experimenta una sensació de fam, preferentment dirigida als aliments dolços. Alguns usuaris refereixen un augment del plaer sexual. La intoxicació aguda o crònica per cànnabis és anomenada cannabisme. Hom ha descrit diversos efectes beneficiosos del cànnabis, que inclouen els efectes antinauseosos i antiemètics, aprofitats en la prevenció dels vòmits secundaris a la quimioteràpia antineoplàstica, els efectes relaxants musculars i anticonvulsivants, i la reducció de la pressió intraocular en el tractament del glaucoma.
Nota
- La denominació marihuana aparegué a Mèxic amb les formes mariguan (1894), marijuana (1923) i marihuana (1927), d'origen incert.
