Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  medul·la òssia de tauler d'escacs, n f

Anatomia patològica, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Aplàsia medul·lar.
  • ca  medul·la òssia deserta, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Aplàsia medul·lar.
  • ca  medul·la renal, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia

Definición
Part més interna del parènquima renal, constituïda principalment per elements col·lectors i les nanses de Henle, que forma les piràmides renals.
  • ca  medul·la suprarenal, n f
  • ca  cos cromafí, n m sin. compl.
  • ca  medul·la adrenal, n f sin. compl.
  • ca  medul·la de la glàndula suprarenal, n f sin. compl.
  • es  médula adrenal, n f
  • es  médula de la glándula adrenal, n f
  • es  médula de la glándula suprarrenal, n f
  • es  médula suprarrenal, n f
  • fr  médullaire de la glande suprarénale, n f
  • fr  médullaire de la glande surrénale, n f
  • fr  médullaire des glandes surrénales, n f
  • fr  médullaire surrénale, n f
  • fr  médullosurrénale, n f
  • fr  substance médullaire de la glande suprarénale, n f
  • fr  substance médullaire de la glande surrénale, n f
  • en  adrenal medulla, n
  • en  medulla of adrenal gland, n
  • en  medulla of suprarenal gland, n
  • en  suprarenal medulla, n

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Nefrologia

Definición
Part interna, blanca i flonja de la suprarenal, formada per cordons cel·lulars, units formant una malla, integrats de cèl·lules de reacció cromafí, a causa de la presència d'epinefrina i norepinefrina en llurs grànuls.

Nota

  • La denominació cos cromafí s'usava antigament.
  • ca  medul·la tímica, n f
  • es  médula del timo, n f
  • fr  moelle thymique, n f
  • en  medulla thymi, n
  • en  thymic medulla, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definición
Regió més interna de cada lobel tímic que conté relativament pocs limfòcits T, més madurs que els de l'escorça tímica, i que es caracteritza per l'existència de corpuscles de Hassall i per la presència de cèl·lules epitelials, cèl·lules dendrítiques i macròfags a l'estroma.
  • ca  medul·lació, n f

Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular, Neurologia

Definición
Adquisició d'una beina de mielina per part de les fibres nervioses en procés de desenvolupament.
  • ca  medul·lació, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Producció de medul·la òssia.
  • ca  medul·lar, adj
  • es  medular
  • fr  médullaire
  • en  medullary

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Que té consistència o aspecte de medul·la.
  • ca  medul·lar, adj
  • es  medular
  • fr  médullaire
  • en  medullary

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Dit de la porció central o més interna de determinades vísceres (per oposició a cortical).
  • ca  medul·lar, adj
  • es  medular
  • fr  médullaire
  • en  medullary

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Relatiu o pertanyent a la medul·la.