Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  membrana fibrosa de la càpsula articular, n f
  • ca  estrat fibrós de la càpsula articular, n m sin. compl.
  • ca  membrana capsular, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definición
Capa més externa de les dues que formen la càpsula articular d'una articulació sinovial.
  • ca  membrana de Shrapnell, n f
  • ca  membrana flàccida, n f sin. compl.
  • ca  part flàccida de la membrana timpànica, n f sin. compl.

Anatomia > Histologia, Otorrinolaringologia

Definición
Part superior flàccida de la membrana del timpà, de forma triangular, que correspon al segment de Rivinius del cercle timpànic i és delimitada pels dos lligaments timpanomal·leolars i la paret superior del conducte auditiu.
  • ca  membrana prolígera, n f
  • ca  membrana germinativa, n f sin. compl.

Anatomia > Histologia, Anatomia > Citologia, Anatomia patològica, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Capa interna de la paret del quist hidatídic, formada per un epiteli nucleat, agregats de cèl·lules vacuolades, vesícules hidatídiques i els escòlexs de futures tènies.
  • ca  blastoderma, n m
  • ca  ectoderma primitiu, n m sin. compl.
  • ca  membrana germinativa, n f sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definición
Capa superficial de cèl·lules de la blàstula. En la majoria d'embrions amb segmentació completa (isolecítics i mesolecítics), el blastoderma és una capa de cèl·lules que envolta el blastocel. En els embrions telolecítics d'alguns vertebrats i dels cefalòpodes, el blastoderma és un disc pla de cèl·lules (blastodisc) situat en el pol animal i separat del vitel per un petit blastocel. En els embrions centrolecítics dels insectes, el blastoderma és una capa de cèl·lules que envolta completament la massa central del vitel.
  • ca  membrana glomerular, n f

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Histologia, Dermatologia

Definición
Membrana que recobreix els glomèruls capil·lars.
  • ca  membrana hialina, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Pneumologia

Definición
Banda homogènia formada per mucopolisacàrids, proteïnes i fosfolípids (especialment lecitina), que recobreix la superfície interna dels alvèols, els conductes alveolars i els bronquíols; s'observa en la síndrome del destret respiratori del nadó i en els trastorns de la microcirculació (xoc) de l'adult.
  • ca  membrana hialoide, n f
  • ca  hidatoide, n f sin. compl.
  • ca  membrana vítria, n f sin. compl.
  • ca  túnica vítria, n f sin. compl.

Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular, Oftalmologia

Definición
Condensació de la substància vítria a la perifèria del cos vitri de l'ull; en realitat, és una crosta i no una membrana.
  • ca  membrana hioglossa, n f

Anatomia > Histologia, Odontoestomatologia

Definición
Fina membrana fibrosa que s'estén entre l'os hioide i la llengua.
  • ca  membrana de l'esmalt, n f
  • ca  membrana de Hannover, n f sin. compl.
  • ca  membrana intermèdia de Hannover, n f sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definición
L'epiteli intern de l'òrgan de l'esmalt del fetus.
  • ca  lligament interossi, n m
  • ca  membrana interòssia, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Lligament situat entre dos ossos, ordinàriament molt curt, molt resistent i disposat de forma més o menys irregular, però mai intraarticular; un exemple n'és el lligament interossi de l'articulació astragalocalcània.