miliària profunda
miliària profunda
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia
-
ca
miliària profunda,
n f
-
ca
anhidrosi termogènica,
n f sin. compl.
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia
Definición
Varietat de miliària produïda per una oclusió dels conductes sudorípars en el derma papil·lar, caracteritzada per vesícules no pruents i pàpules no inflamatòries, observada exclusivament als tròpics i que apareix després d'un brot intens de miliària rubra.
miliària pustulosa
miliària pustulosa
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia
-
ca
miliària pustulosa,
n f
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia
Definición
Modalitat de miliària precedida d'alguna dermatosi que hagi provocat lesions dels conductes sudorípars: dermatitis de contacte, liquen crònic simple, intertrigen, etc. Es caracteritza per pústules superficials, independents dels fol·licles pilosos, estèrils o contaminades per cocs no patògens.
miliària roja
miliària roja
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia
-
ca
miliària rubra,
n f
-
ca
borradura,
n f sin. compl.
-
ca
erupció tèrmica,
n f sin. compl.
-
ca
garropassa,
n f sin. compl.
-
ca
miliària roja,
n f sin. compl.
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia
Definición
Varietat de miliària produïda per l'obstrucció mecànica de l'acrosiringi, per tant dins de l'epidermis, caracteritzada per papulovesícules eritematoses i molt pruents, localitzades especialment a les foses antecubital i poplítia, el tronc, les regions submamàries i inguinals.
miliària rubra
miliària rubra
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia
-
ca
miliària rubra,
n f
-
ca
borradura,
n f sin. compl.
-
ca
erupció tèrmica,
n f sin. compl.
-
ca
garropassa,
n f sin. compl.
-
ca
miliària roja,
n f sin. compl.
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia
Definición
Varietat de miliària produïda per l'obstrucció mecànica de l'acrosiringi, per tant dins de l'epidermis, caracteritzada per papulovesícules eritematoses i molt pruents, localitzades especialment a les foses antecubital i poplítia, el tronc, les regions submamàries i inguinals.
miligó
miligó
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
-
ca
trèvol de prat,
n m
-
ca
farratge bord,
n m sin. compl.
-
ca
herba de la desfeta,
n f sin. compl.
-
ca
meligó,
n m sin. compl.
-
ca
miligó,
n m sin. compl.
-
ca
trefle,
n m sin. compl.
-
ca
trèfola,
n m sin. compl.
-
ca
trèvol,
n m sin. compl.
-
ca
trifoli,
n m sin. compl.
-
nc
Trifolium pratense
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies, de fulles més o menys peloses i folíols el·líptics, que es fa en prats humits i indrets frescals costaners i de muntanya, a tot Catalunya i també al País Valencià i a les Illes. La part aèria, en infusió i aplicada en compreses és vulnerària i ha estat emprada contra les cataractes.
mílium
mílium
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia
-
ca
mílium,
n m
-
ca
grútum,
n m sin. compl.
-
es
milio
-
fr
milium
-
en
milium
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia
Definición
Quist cutani globular, blanquinós, d'1 a 4 mm de diàmetre, que apareix a la cara, sobretot a la regió periorbitària, les galtes i les temples. En molts casos es desenvolupen en gran nombre, especialment en dones de mitjana edat. Es forma de manera espontània a partir de l'epidermis interfol·licular, a partir dels fol·licles pilosos o a partir dels acrosiringis o bé és secundari a una causa o malaltia coneguda.
Nota
-
La denominació mílium prové del llatí milium 'mill', que prové de mille 'mil', a causa de la gran quantitat de gra que fa l'espiga de mill.
mílium eruptiu
mílium eruptiu
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia
Definición
Aparició sobtada d'un gran nombre de quists de mílium en adults joves.
mílium secundari
mílium secundari
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia
Definición
Mílium consecutiu a la dermoabrasió de la cara efectuada per al tractament de cicatrius de l'acne; o de la cicatrització secundària de vesícules subepidèrmiques (pemfigoide ampul·lar, porfíria cutània tardana, epidermòlisi ampul·lar, cremades, etc), o bé durant el guariment d'inflamacions granulomatoses (lupus vulgar, sarcoïdosi cutània).
mill bord
mill bord
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
-
ca
mill del sol,
n m
-
ca
grana dura,
n f sin. compl.
-
ca
herba sanguinària,
n f sin. compl.
-
ca
mill bord,
n m sin. compl.
-
ca
mill gruà,
n m sin. compl.
-
ca
mill gruer,
n m sin. compl.
-
ca
mill roquer,
n m sin. compl.
-
ca
mill solar,
n m sin. compl.
-
ca
te de gra,
n m sin. compl.
-
es
mijo del sol
-
nc
Lithospermum officinale
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les boraginàcies, de 30 a 100 cm d'alçària, que creix en bordes de bosc, en bardisses i en altres llocs herbosos i humits d'arreu dels Països Catalans. La planta sencera en infusió ha estat emprada com a diürètica i per a combatre els càlculs renals i biliars. Com a ús extern també ha estat usada per a guarir lesions cutànies.
mill del sol
mill del sol
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
-
ca
mill del sol,
n m
-
ca
grana dura,
n f sin. compl.
-
ca
herba sanguinària,
n f sin. compl.
-
ca
mill bord,
n m sin. compl.
-
ca
mill gruà,
n m sin. compl.
-
ca
mill gruer,
n m sin. compl.
-
ca
mill roquer,
n m sin. compl.
-
ca
mill solar,
n m sin. compl.
-
ca
te de gra,
n m sin. compl.
-
es
mijo del sol
-
nc
Lithospermum officinale
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les boraginàcies, de 30 a 100 cm d'alçària, que creix en bordes de bosc, en bardisses i en altres llocs herbosos i humits d'arreu dels Països Catalans. La planta sencera en infusió ha estat emprada com a diürètica i per a combatre els càlculs renals i biliars. Com a ús extern també ha estat usada per a guarir lesions cutànies.