neurotònic -a
neurotònic -a
Farmacologia, Neurologia
- ca neurotònic -a, adj
Farmacologia, Neurologia
Definición
Que augmenta el to del sistema nerviós.
neurotòxia
neurotòxia
Neurologia, Toxicologia
- ca neurotòxia, n f
Neurologia, Toxicologia
Definición
Estat d'intoxicació que afecta el sistema nerviós.
neurotoxicitat
neurotoxicitat
Farmacologia, Neurologia, Toxicologia
- ca neurotoxicitat, n f
- es neurotoxicidad, n f
- fr neurotoxicité, n f
- en neurotoxicity, n
Farmacologia, Neurologia, Toxicologia
Definición
Aptitud per a produir acció nociva sobre el teixit nerviós.
neurotoxina
neurotoxina
Farmacologia, Neurologia, Toxicologia
- ca neurotoxina, n f
Farmacologia, Neurologia, Toxicologia
Definición
Substància que té efectes nocius sobre el sistema nerviós, interferint el mecanisme de transmissió dels impulsos. Les més corrents i actives són la tetànica i la botulèmica.
neurotransmissor
neurotransmissor
Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Neurologia
- ca neurotransmissor, n m
- en neurotransmitter
Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Neurologia
Definición
Denominació genèrica de les substàncies alliberades per la cèl·lula presinàptica a conseqüència d'una excitació neuronal que, a través de la sinapsi, estimula o inhibeix les neurones postsinàptiques. Els neurotransmissors són produïts dins el cos cel·lular i emmagatzemats en vesícules en la regió sinàptica. Actuen interaccionant amb receptors específics de la membrana cel·lular de les neurones postsinàptiques.
neurotrauma
neurotrauma
Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
- ca neurotrauma, n m
- ca neurotrosi, n f sin. compl.
Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
Definición
Traumatisme del sistema nerviós.
Nota
- La denominació neurotrosi està formada a partir de neuro- i del grec trôsis 'ferida'.
neurotrípsia
neurotrípsia
Neurologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Podologia
- ca neurotrípsia, n f
- en neurotripsy
Neurologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Podologia
Definición
Esclafament d'un nervi. El del nervi ciàtic havia estat practicat per a tractar trastorns tròfics de la cama o del peu (úlceres, mal perforant, etc).
neurotròfia
neurotròfia
Anatomia > Histologia, Neurologia
- ca neurotròfia, n f
Anatomia > Histologia, Neurologia
Definición
Regulació de la nutrició dels teixits orgànics pel sistema nerviós.
neurotròfic -a
neurotròfic -a
Anatomia > Histologia, Neurologia
- ca neurotròfic -a, adj
Anatomia > Histologia, Neurologia
Definición
Relatiu o pertanyent a la neurotròfia, trofoneuròtic.
neuròtrop -a
neuròtrop -a
Neurologia
- ca neuròtrop -a, adj
- ca neuròfil -a, adj sin. compl.
Neurologia
Definición
Que té afinitat pel sistema nerviós.
