Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  hiperplàsia circumscrita de les glàndules sebàcies, n f
  • ca  adenoma sebaci senil, n m sin. compl.
  • ca  hiperplàsia sebàcia, n f sin. compl.
  • ca  hiperplàsia sebàcia senil, n f sin. compl.
  • ca  hipoplàsia sebàcia, n f sin. compl.
  • ca  nevus de les glàndules sebàcies senil, n m sin. compl.
  • ca  nevus sebaci senil, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia

Definición
Afecció de les glàndules sebàcies que es presenta en individus amb seborrea intensa, especialment vells, amb predomini pel sexe masculí, caracteritzada per petits nodes groguencs, sovint múltiples, discretament sobreposats, tous al tacte, habitualment amb una depressió central, i localitzats preferentment al front i les galtes.

Nota

  • L'ús de les denominacions nevus sebaci senil i nevus de les glàndules sebàcies senil es considera impropi perquè no es tracta d'un nevus veritable.
  • ca  nevus spilus, n m

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia

Definición
Nevus melanocític epidèrmic caracteritzat per una màcula pigmentada de color marró clar, relativament gran, present habitualment des del naixement, a l'interior de la qual hom observa nombroses lesions pigmentades, petites, de color més fosc, les quals apareixen després a edats més avançades. És com una combinació de taca de cafè amb llet i nevus nevocel·lular. A les taquetes fosques, s'hi pot desenvolupar, excepcionalment, un melanoma.
  • ca  nevus de Becker, n m
  • ca  melanosi de Becker, n f sin. compl.
  • ca  melanosi neviforme, n f sin. compl.
  • ca  nevus epidèrmic pilós pigmentat, n m sin. compl.
  • ca  nevus spilus tardus, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia, Oncologia i radioteràpia, Sinologia

Definición
Màcula pigmentada, de coloració uniforme marró clar o fosc, de forma geogràfica, que ulteriorment s'acompanya de l'aparició de pèls gruixuts i foscos. La distribució és generalment unilateral a les espatlles, la part superior del tronc i els braços. Apareix durant l'adolescència o en adults joves i, després d'un creixement progressiu d'uns mesos a dos anys, roman sense canvis. Pot associar-se amb hipoplàsia mamària i del braç unilaterals, escoliosi i espina bífida.
  • ca  nevus pigmentat unguial, n m
  • ca  nevus unguial, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia, Oncologia i radioteràpia, Disciplines de suport > Física

Definición
Nevus melanocític de la matriu unguial o del llit unguial, caracteritzat per una banda o estriació pigmentada longitudinal de l'ungla afectada (melanoníquia estriada). Aquesta estriació també pot ésser produïda per un melanoma o per efecte dels raigs Röntgen.
  • ca  nevus vascular, n m

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Angiologia, Dermatologia

Definición
Nevus organoide format per teixit vascular. Pot presentar-se aïlladament o bé associat amb altres malformacions sistèmiques nevoides o facomatosi (síndrome de Sturge-Weber, síndrome de Hippel-Lindau, síndrome de Klippel-Trénaunay-Weber, síndrome de Rendu-Osler-Weber). Comprèn el nevus flami, l'angioma serpiginós, el nevus aranya, el nevus anèmic i el nevus vascular mixt. Hi ha formes intermèdies entre els nevus vasculars i els hemangiomes.
  • ca  nevus vascular mixt, n m

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Angiologia, Dermatologia

Definición
Associació d'un nevus flami i un nevus anèmic, entitat que pot observar-se afegida a d'altres síndromes congènites vasculars, caracteritzada per plaques vermelles telangiectàtiques i plaques blanques anèmiques, barrejades entre elles en una zona de la pell, amb límits irregulars, bé que ben definits. Hom l'observa en néixer o bé en la infància o fins i tot en l'edat adulta.
  • ca  nevus verrucós, n m
  • ca  nevus berrugós, n m sin. compl.
  • ca  nevus epidèrmic pilós, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia

Definición
Varietat de nevus epidèrmic caracteritzat per la formació de pàpules berrugoses de color carnós, gris brut o bru, distribuïdes per la zona afectada en forma d'excrescències còrnies o queratòtiques. Histològicament hom hi observa una ortohiperqueratosi (nevus epidèrmic dur) i, a vegades, una paraqueratosi focal semblant a la poroceratosi de Mibelli (nevus verrucós amb poroceratosi).
  • ca  nexe, n m
  • es  nexo

Anatomia, Bioquímica i biologia molecular

Definición
Connexió d'una cosa amb una altra, especialment entre membranes d'una sèrie o grup.
  • ca  ni, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Nom de la tretzena lletra de l'alfabet grec, ν Ν.
  • ca  nicotinamida, n f
  • ca  àcid nicotínic, n m sin. compl.
  • ca  factor antipel·lagra, n m sin. compl.
  • ca  factor PP, n m sin. compl.
  • ca  factor Williams Waterman, n m sin. compl.
  • ca  N-metilnicotinamida, n f sin. compl.
  • ca  niacinamida, n f sin. compl.
  • ca  nicacina, n f sin. compl.
  • ca  vitamina antipel·làgrica, n f sin. compl.
  • ca  vitamina B3, n f sin. compl.
  • ca  vitamina PP, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
Amida de l'àcid nicotínic. En l'organisme dels mamífers es forma a partir del triptòfan. La seva importància bioquímica prové del fet que forma part dels piridinnucleòtids, que tenen un paper fonamental com a coenzims transportadors d'hidrogen. És el precursor del dinucleòtid de nicotinamida i adenina. Es troba en totes les cèl·lules vivents i, en forma lliure, en l'orina dels animals. La seva carència provoca la pel·lagra.
Derivat carboxilat de la piridina. És un precursor de l'NAD i té una acció important en les oxidacions bioquímiques. En són conegudes les propietats vasodilatadores i hipocolesterolemiants, les quals, a més de la seva acció preventiva i terapèutica de la pel·lagra, expliquen la importància i les aplicacions que té en el camp farmacològic com a tractament hipolipemiant. ((àcid nocotínic))
Constituent fonamental dels coenzims NAD (dinucleòtic de nicotinamida i adenina) i NADP (fosfat de dinuceòtid de nicotinamida i adenina), els quals intervenen en múltiples reaccions bioquímiques primordials (glicòlisi anaeròbia, fosforilació oxidativa, oxidació i biosíntesi dels àcids grassos). No és pròpiament una vitamina, car es pot sintetitzar a partir de l'aminoàcid triptòfan, transformació mitjançada per la vitamina B6 (piridoxina) i la vitamina B1 (tiamina). La niacina i el triptòfan es troben en aliments proteics d'origen animal (llet, ous, carn) i en alguns aliments vegetals. ((niacina))

Nota

  • La denominació nicotinamida és la forma catalana corresponent a la DCI.