Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación
  • ca  node de Keith i Flack, n m
  • ca  aparell atrionector, n m sin. compl.
  • ca  aparell atriovector, n m sin. compl.
  • ca  atrionector, n m sin. compl.
  • ca  atriovector, n m sin. compl.
  • ca  node sinoatrial, n m sin. compl.
  • ca  node sinoauricular, n m sin. compl.
  • ca  node sinusal, n m sin. compl.
  • ca  nòdul atrionector, n m sin. compl.
  • ca  nòdul de Flack, n m sin. compl.
  • ca  nòdul de Keith, n m sin. compl.
  • ca  nòdul de Keith i Flack, n m sin. compl.
  • ca  nòdul de Koch, n m sin. compl.
  • ca  nòdul S-A, n m sin. compl.
  • ca  nòdul sinoatrial, n m sin. compl.
  • ca  nòdul sinoauricular, n m sin. compl.
  • ca  nòdul sinusal, n m sin. compl.

Anatomia > Histologia, Cardiologia

Definición
Node de teixit especialitzat cardíac on s'originen els impulsos elèctrics del cor, situat a la regió del solc terminal. Proporciona tres fascicles, anomenats internodals, que el comuniquen amb el node d'Aschoff i Tawara: el fascicle posterior o de Thorel, el mitjà o de Wenckebach i l'anterior, proveït d'una branca (fascicle de Bachmann) que de l'aurícula dreta va a l'aurícula esquerra. Consta de cèl·lules P (on s'origina l'impuls elèctric cardíac), cèl·lules de transició (que el transmeten) i cèl·lules o fibres de Purkinje (que el propaguen).
  • ca  nòdul de Fränkel, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Angiologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Nòdul tífic dels vasos sanguinis cutanis.
  • ca  cos de Gamna-Gandy, n m
  • ca  cos de Gandy-Gamna, n m sin. compl.
  • ca  nòdul de Gamna-Gandy, n m sin. compl.
  • ca  nòdul sideròtic, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Cadascun dels petits focus densos, esfèrics o irregulars, de color groguenc, bru o de rovell, observats principalment a la melsa en casos d'esplenomegàlia congestiva i d'anèmia drepanocítica; són formats de teixit fibrós, relativament dens, impregnat de pigment fèrric i sals càlciques, de resultes probablement de l'organització de petits focus hemorràgics. També se'ls coneix per cossos de Gandy-Gamna.
  • ca  node de Heberden, n m
  • ca  nodositat de Heberden, n f sin. compl.
  • ca  nòdul de Heberden, n m sin. compl.
  • ca  osteoartritis interfalàngica, n f sin. compl.
  • ca  signe de Heberden, n m sin. compl.

Anatomia patològica

Definición
Cadascuna de les prominències dures situades a la zona dorsilateral de les articulacions interfalàngiques distals dels dits de les mans, pròpies de l'artrosi d'aquestes estructures. En general, l'articulació experimenta una deformació en flexió, acompanyada sovint d'una desviació lateral de la falange. Constitueix una de les manifestacions de la poliartrosi.
  • ca  nòdul de Hensen, n m
  • ca  nòdul de Hubrecht, n m sin. compl.
  • ca  nòdul primitiu, n m sin. compl.
  • ca  nòdul protocordal, n m sin. compl.
  • ca  nòdul protocordal de Hubrecht, n m sin. compl.
  • ca  nus de Hensen, n m sin. compl.
  • ca  nus primitiu, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Histologia

Definición
Massa de proliferació cel·lular que es forma a l'extrem cranià de la línia primitiva del disc embrionari, a partir del dissetè dia de l'ontogènesi. Dona lloc a la prolongació cefàlica o procés notocordal.
  • ca  nòdul de Hoboken, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definición
Cadascuna de les dilatacions de la superfície externa de les artèries umbilicals.
  • ca  nòdul de Hensen, n m
  • ca  nòdul de Hubrecht, n m sin. compl.
  • ca  nòdul primitiu, n m sin. compl.
  • ca  nòdul protocordal, n m sin. compl.
  • ca  nòdul protocordal de Hubrecht, n m sin. compl.
  • ca  nus de Hensen, n m sin. compl.
  • ca  nus primitiu, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Histologia

Definición
Massa de proliferació cel·lular que es forma a l'extrem cranià de la línia primitiva del disc embrionari, a partir del dissetè dia de l'ontogènesi. Dona lloc a la prolongació cefàlica o procés notocordal.
  • ca  node de Keith i Flack, n m
  • ca  aparell atrionector, n m sin. compl.
  • ca  aparell atriovector, n m sin. compl.
  • ca  atrionector, n m sin. compl.
  • ca  atriovector, n m sin. compl.
  • ca  node sinoatrial, n m sin. compl.
  • ca  node sinoauricular, n m sin. compl.
  • ca  node sinusal, n m sin. compl.
  • ca  nòdul atrionector, n m sin. compl.
  • ca  nòdul de Flack, n m sin. compl.
  • ca  nòdul de Keith, n m sin. compl.
  • ca  nòdul de Keith i Flack, n m sin. compl.
  • ca  nòdul de Koch, n m sin. compl.
  • ca  nòdul S-A, n m sin. compl.
  • ca  nòdul sinoatrial, n m sin. compl.
  • ca  nòdul sinoauricular, n m sin. compl.
  • ca  nòdul sinusal, n m sin. compl.

Anatomia > Histologia, Cardiologia

Definición
Node de teixit especialitzat cardíac on s'originen els impulsos elèctrics del cor, situat a la regió del solc terminal. Proporciona tres fascicles, anomenats internodals, que el comuniquen amb el node d'Aschoff i Tawara: el fascicle posterior o de Thorel, el mitjà o de Wenckebach i l'anterior, proveït d'una branca (fascicle de Bachmann) que de l'aurícula dreta va a l'aurícula esquerra. Consta de cèl·lules P (on s'origina l'impuls elèctric cardíac), cèl·lules de transició (que el transmeten) i cèl·lules o fibres de Purkinje (que el propaguen).
  • ca  node de Keith i Flack, n m
  • ca  aparell atrionector, n m sin. compl.
  • ca  aparell atriovector, n m sin. compl.
  • ca  atrionector, n m sin. compl.
  • ca  atriovector, n m sin. compl.
  • ca  node sinoatrial, n m sin. compl.
  • ca  node sinoauricular, n m sin. compl.
  • ca  node sinusal, n m sin. compl.
  • ca  nòdul atrionector, n m sin. compl.
  • ca  nòdul de Flack, n m sin. compl.
  • ca  nòdul de Keith, n m sin. compl.
  • ca  nòdul de Keith i Flack, n m sin. compl.
  • ca  nòdul de Koch, n m sin. compl.
  • ca  nòdul S-A, n m sin. compl.
  • ca  nòdul sinoatrial, n m sin. compl.
  • ca  nòdul sinoauricular, n m sin. compl.
  • ca  nòdul sinusal, n m sin. compl.

Anatomia > Histologia, Cardiologia

Definición
Node de teixit especialitzat cardíac on s'originen els impulsos elèctrics del cor, situat a la regió del solc terminal. Proporciona tres fascicles, anomenats internodals, que el comuniquen amb el node d'Aschoff i Tawara: el fascicle posterior o de Thorel, el mitjà o de Wenckebach i l'anterior, proveït d'una branca (fascicle de Bachmann) que de l'aurícula dreta va a l'aurícula esquerra. Consta de cèl·lules P (on s'origina l'impuls elèctric cardíac), cèl·lules de transició (que el transmeten) i cèl·lules o fibres de Purkinje (que el propaguen).
  • ca  nòdul d'Aranzi, n m
  • ca  cos d'Aranzi, n m sin. compl.
  • ca  nòdul de Bianchi, n m sin. compl.
  • ca  nòdul de Kerckring, n m sin. compl.
  • ca  tubercle d'Aranzi, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Angiologia, Cardiologia

Definición
Formació fibrocartilaginosa de la vora lliure de les vàlvules sigmoides o semilunars de l'orifici aòrtic del cor.