Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

ca node de Keith i Flack, n m
ca aparell atrionector, n m sin. compl.
ca aparell atriovector, n m sin. compl.
ca atrionector, n m sin. compl.
ca atriovector, n m sin. compl.
ca node sinoatrial, n m sin. compl.
ca node sinoauricular, n m sin. compl.
ca node sinusal, n m sin. compl.
ca nòdul atrionector, n m sin. compl.
ca nòdul de Flack, n m sin. compl.
ca nòdul de Keith, n m sin. compl.
ca nòdul de Keith i Flack, n m sin. compl.
ca nòdul de Koch, n m sin. compl.
ca nòdul S-A, n m sin. compl.
ca nòdul sinoatrial, n m sin. compl.
ca nòdul sinoauricular, n m sin. compl.
ca nòdul sinusal, n m sin. compl.

Anatomia > Histologia, Cardiologia

Definición

Node de teixit especialitzat cardíac on s'originen els impulsos elèctrics del cor, situat a la regió del solc terminal. Proporciona tres fascicles, anomenats internodals, que el comuniquen amb el node d'Aschoff i Tawara: el fascicle posterior o de Thorel, el mitjà o de Wenckebach i l'anterior, proveït d'una branca (fascicle de Bachmann) que de l'aurícula dreta va a l'aurícula esquerra. Consta de cèl·lules P (on s'origina l'impuls elèctric cardíac), cèl·lules de transició (que el transmeten) i cèl·lules o fibres de Purkinje (que el propaguen).

ca node de Keith i Flack, n m
ca aparell atrionector, n m sin. compl.
ca aparell atriovector, n m sin. compl.
ca atrionector, n m sin. compl.
ca atriovector, n m sin. compl.
ca node sinoatrial, n m sin. compl.
ca node sinoauricular, n m sin. compl.
ca node sinusal, n m sin. compl.
ca nòdul atrionector, n m sin. compl.
ca nòdul de Flack, n m sin. compl.
ca nòdul de Keith, n m sin. compl.
ca nòdul de Keith i Flack, n m sin. compl.
ca nòdul de Koch, n m sin. compl.
ca nòdul S-A, n m sin. compl.
ca nòdul sinoatrial, n m sin. compl.
ca nòdul sinoauricular, n m sin. compl.
ca nòdul sinusal, n m sin. compl.

Anatomia > Histologia, Cardiologia

Definición

Node de teixit especialitzat cardíac on s'originen els impulsos elèctrics del cor, situat a la regió del solc terminal. Proporciona tres fascicles, anomenats internodals, que el comuniquen amb el node d'Aschoff i Tawara: el fascicle posterior o de Thorel, el mitjà o de Wenckebach i l'anterior, proveït d'una branca (fascicle de Bachmann) que de l'aurícula dreta va a l'aurícula esquerra. Consta de cèl·lules P (on s'origina l'impuls elèctric cardíac), cèl·lules de transició (que el transmeten) i cèl·lules o fibres de Purkinje (que el propaguen).

ca node de Keith i Flack, n m
ca aparell atrionector, n m sin. compl.
ca aparell atriovector, n m sin. compl.
ca atrionector, n m sin. compl.
ca atriovector, n m sin. compl.
ca node sinoatrial, n m sin. compl.
ca node sinoauricular, n m sin. compl.
ca node sinusal, n m sin. compl.
ca nòdul atrionector, n m sin. compl.
ca nòdul de Flack, n m sin. compl.
ca nòdul de Keith, n m sin. compl.
ca nòdul de Keith i Flack, n m sin. compl.
ca nòdul de Koch, n m sin. compl.
ca nòdul S-A, n m sin. compl.
ca nòdul sinoatrial, n m sin. compl.
ca nòdul sinoauricular, n m sin. compl.
ca nòdul sinusal, n m sin. compl.

Anatomia > Histologia, Cardiologia

Definición

Node de teixit especialitzat cardíac on s'originen els impulsos elèctrics del cor, situat a la regió del solc terminal. Proporciona tres fascicles, anomenats internodals, que el comuniquen amb el node d'Aschoff i Tawara: el fascicle posterior o de Thorel, el mitjà o de Wenckebach i l'anterior, proveït d'una branca (fascicle de Bachmann) que de l'aurícula dreta va a l'aurícula esquerra. Consta de cèl·lules P (on s'origina l'impuls elèctric cardíac), cèl·lules de transició (que el transmeten) i cèl·lules o fibres de Purkinje (que el propaguen).

ca nòdul tífic, n m

Anatomia patològica, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definición

Nòdul característic de la rickettsiosi tífica, observat en el sistema nerviós central, format per cèl·lules de l'adventícia dels vasos, cèl·lules plasmàtiques i elements glials. Són regressius, la qual cosa explica la raresa de les seqüeles encefalítiques d'aquesta malaltia.

ca nòdul dels cantants, n m
ca corditis nodosa, n f sin. compl.
ca corditis tuberosa, n f sin. compl.
ca nòdul dels ensenyants, n m sin. compl.
ca nòdul vocal, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Otorrinolaringologia

Definición

Cadascun dels petits engruiximents circumscrits de les cordes vocals, produïts a conseqüència de fer-les servir massa, que es presenten en cantants i altres professionals que han de fer un excessiu ús de la veu.

Tumoració petita de la grandària del cap d'una agulla, que apareix simètricament en ambdós plecs vocals i que és produïda generalment per un abús de la veu. ((nòdul vocal))

Afecció caracteritzada per la formació de petits nòduls blanquinosos a les cordes vocals; és pròpia de les persones que fan un ús excessiu de la veu. ((corditis tuberosa))

ca nodulació, n f