Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  plec frontoparietal inferior, n m
  • ca  opercle rolàndic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definición
Plec de pas del cervell que uneix el peu de la circumvolució frontal ascendent amb l'extremitat inferior de la circumvolució parietal ascendent.
  • ca  opercular, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Relatiu o pertanyent a l'opercle.
  • ca  opercular, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Semblant a un opercle.
  • ca  operculat -ada, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Proveït d'opercle.
  • ca  operculectomia, n f
  • es  operculectomía, n f
  • fr  operculectomie, n f
  • en  operculectomy, n

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Cirurgia maxil·lofacial i oral, Cirurgia > Cirurgia odontològica i estomatològica

Definición
Exèresi d'un penjall de teixit gingival que cobreix parcialment o totalment la corona d'una dent en procés d'erupció.
  • ca  operculiforme, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Semblant a un opercle.
  • ca  pericoronitis, n f
  • ca  operculitis, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Odontoestomatologia

Definición
Inflamació de la porció de la geniva que envolta la corona d'una peça dental en fase d'erupció.
  • ca  operó, n m
  • es  operón, n m
  • fr  opéron, n m
  • en  operon, n

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definición
Regió cromosòmica constituïda per un cert nombre de gens estructurals i per elements de control, que actua com a unitat funcional de la seva pròpia expressió i de regulació en els gens bacterians.
  • ca  opi, n m
  • ca  meconi, n m sin. compl.
  • es  opio
  • fr  opium
  • en  opium

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definición
Exsudat, dessecat a l'aire, obtingut fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum). Conté no menys d'un 9,5% de morfina, entre un conjunt d'una vintena d'alcaloides: noscapina, codeïna, papaverina, tebaïna, etc, combinats amb els àcids mecònic, làctic i sulfúric. Conté també tres principis neutres: meconina, meconissina i opionina, com també pectina, glucosa, mucílag, cera, greixos i colorants. Té propietats analgèsiques i hipnòtiques, conegudes des de fa molts segles, i, a més, activitat antiperistàltica (antidiarreica), antiespasmòdica, antitussígena, etc. És estupefaent i pot provocar dependència.

Nota

  • La denominació opi prové del grec ópion.
  • La denominació meconi prové del grec mekónion, diminutui de mékon 'cascall'.
  • ca  opi desnarcotitzat, n m
  • ca  opi desodoritzat, n m sin. compl.

Farmacologia

Definición
Opi polvoritzat al qual han estat llevats certs constituents de mala olor i nauseabunds.