Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  oclusió afuncional, n f

Odontoestomatologia

Definición
Maloclusió maxil·lar que pertorba la masticació.
  • ca  oclusió anatòmica, n f

Odontoestomatologia

Definición
Oclusió normal dels maxil·lars, que permet el contacte correcte de les peces dentals superiors i inferiors.
  • ca  oclusió anormal, n f
  • ca  maloclusió, n f sin. compl.
  • ca  maloclusió dental, n f sin. compl.
  • ca  patooclusió, n f sin. compl.
  • es  maloclusión
  • fr  malocclusion
  • en  malocclusion

Odontoestomatologia

Definición
Disposició defectuosa dels maxil·lars o de les peces dentals que impedeix el contacte adequat dels arcs dentals, i dificulta, per tant, la masticació.
Oclusió defectuosa de les dents superiors sobre les inferiors. Pot ésser unilateral o bilateral, per anteposició de l'arcada inferior respecte a la superior o viceversa, per inclinació de les peces dentals respecte a l'eix normal, etc. ((maloclusió))
  • ca  oclusió anterior, n f
  • ca  oclusió protrusiva, n f sin. compl.

Odontoestomatologia

Definición
Oclusió dental anormal que es produeix quan l'arc mandibular és en una posició anterior respecte l'arc maxil·lar (prognatisme).
  • ca  oclusió arterial, n f

Angiologia

Definición
Obliteració d'una artèria afectada per arterioesclerosi o per embòlia arterial, amb isquèmia del territori vascular afectat (cerebral, coronari, renal, intestinal, extremitats, etc).
  • ca  oclusió bimaxil·lar protrusiva, n f

Odontoestomatologia

Definición
Oclusió caracteritzada per una disposició dels maxil·lars en angle agut, per la qual cosa les incisives són prominents.
  • ca  oclusió bucal, n f

Odontoestomatologia

Definición
En oposició a l'oclusió lingual, és la caracteritzada pel desplaçament d'alguna dent molar cap enfora de la línia d'oclusió.
  • ca  oclusió cèntrica, n f

Odontoestomatologia

Definición
Oclusió caracteritzada per l'adaptació perfecta entre les superfícies planes intercuspidianes dels queixals.
  • ca  oclusió cèntrica, n f

Odontoestomatologia

Definición
Oclusió dental en què l'articulació temporomaxil·lar es troba en una correcta posició.
  • ca  oclusió de l'artèria hepàtica, n f

Angiologia

Definición
Afecció rara que es presenta principalment en el postoperatori d'un trasplantament de fetge, secundària a la manipulació quirúrgica. També pot produir-se com a conseqüència d'una embòlia, una trombosi, una vasculitis o una invasió d'una neoplàsia dels òrgans veïns. Pot provocar un infart i necrosi del fetge, en cas que coexisteixi una disminució del flux venós portal.