Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  mussol, n m
  • ca  ordèol, n m sin. compl.
  • ca  uçol, n m sin. compl.
  • ca  uixol, n m sin. compl.
  • ca  urçol, n m sin. compl.
  • ca  urjol, n m sin. compl.
  • ca  ursol, n m sin. compl.
  • es  hordéolo o divieso
  • es  orzuelo
  • fr  orgelet
  • en  hordeolum
  • en  sty
  • la  hordeolum

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Oftalmologia

Definición
Fol·liculitis de les pestanyes amb perifol·liculitis, produïda generalment per l'estafilococ daurat coagulasapositiu, que és present en malalts amb furunculosi o èczema palpebral, sobretot amb èczema atòpic. Generalment només s'afecta un sol fol·licle pilós amb una pestanya que emergeix del centre de la lesió. Algunes vegades apareixen mussols simultanis o seqüencials (ordeolosi). L'evolució és autolimitada en el curs d'uns quants dies.
  • ca  ordeolosi, n f

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Aparició de mussols simultanis o seqüencials.
  • ca  ordi, n m
  • es  cebada
  • fr  orge
  • en  barley

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia anual (Hordeum hexasticum i H. vulgare) de la família de les gramínies. Cereal conegut des de molt antic, és conreat sobretot a les regions temperades de l'hemisferi nord. És un dels principals aliments del bestiar i la base de la fabricació de la cervesa i altres begudes alcohòliques, i de diversos productes alimentaris. El seu decuit, l'aigua d'ordi, és emprat en els trastorns gastrointestinals infantils en medicina casolana. Quan els grans són desproveïts dels teguments i del germen, polits i arrodonits, constitueixen l'ordi perlat, molt ric en midó i amb poc gluten.
  • ca  ordiat, n m

Farmacologia

Definición
Aigua d'ordi, preparada per cocció sobretot d'ordi perlat. És refrescant i diürètic.
  • ca  oregovomab, n m
  • es  oregovomab
  • fr  orégovomab
  • en  oregovomab
  • CAS  213327-37-8

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
anticòs monoclonal; antineoplàstic
  • ca  orella, n f

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Nom donat a diverses plantes medicinals.
  • ca  consolda major, n f
  • ca  matafoc sempreviu, n m sin. compl.
  • ca  orella d'ase, n f sin. compl.
  • nc  Symphytum officinale

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, de 40 a 90 cm d'alçària, es fa vora rius i prats humits dels Pirineus. És planta oficinal vulnerària. L'arrel, que es recol·lecta quan és seca, a la tardor o a la primavera, en decocció, o l'arrel fresca ratllada, aplicada en forma de cataplasmes, ha estat emprada com a cicatritzant en ferides i diverses afeccions de la pell.
  • ca  orella d'os, n f
  • ca  borratja de cingle, n f sin. compl.
  • ca  borratja de roca, n f sin. compl.
  • ca  fetge de roca, n m sin. compl.
  • ca  herba de la tos, n f sin. compl.
  • ca  herba morenera, n f sin. compl.
  • ca  herba peluda, n f sin. compl.
  • ca  herba tossera, n f sin. compl.
  • nc  Ramonda myconi

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia de la família de les gesneriàcies, present en roques calcàries ombrívoles dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques. En medicina popular ha estat emprada, en infusió o cocció, com a pectoral i, en aplicació tòpica, contra les morenes.
  • ca  pelosella, n f
  • ca  herba cancera, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal blanc, n f sin. compl.
  • ca  herba vellutada, n f sin. compl.
  • ca  orella de rata, n f sin. compl.
  • nc  Hieracium pilosella

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, que creix en prats secs i clarianes de bosc, a quasi tot Europa. La part aèria, en infusió o decocció, és estimulant de la diüresi. També ha estat emprada contra el muguet i les afeccions respiratòries.
  • ca  orenga, n f
  • ca  moraduix bastard, n m sin. compl.
  • es  orégano
  • fr  origan
  • nc  Origanum vulgare

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les labiades, aromàtica, amb flors d'un color violaci rosat, agrupades en ramells. Emprada com a condiment, hom li ha atribuït qualitats tòniques i digestives.