Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  os exooccipital, n m
  • ca  os condili, n m sin. compl.
  • ca  os occipital lateral, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Cadascun dels punts d'ossificació de l'occipital que, situats a costat i costat del forat occipital, donen lloc als còndils.
  • ca  os coracoidal, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Punt d'ossificació epifisial de l'apòfisi coracoide que, a vegades, no completa la seva unió amb la resta de l'omòplat.
  • ca  frontal, n m
  • ca  coronal, n m sin. compl.
  • ca  os coronal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Os pla i desparió, de forma de conquilla, amb tres cares (anterior, posterior i inferior) i tres cantells. És situat davant dels parietals i de l'esfenoide i damunt de l'etmoide, els ossos del nas, els pòmuls, els unguis i els maxil·lars superiors i s'articula amb tots ells. Constitueix la part anterior del crani i participa en la formació de la fossa craniana anterior. Presenta un punt d'ossificació primitiu per a cada meitat cap al dia 50 de vida embrionària, i sis punts complementaris.
  • ca  os cortical, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Capa de teixit ossi compacte que ocupa la perifèria de les diàfisis dels ossos llargs.
  • ca  costella, n f
  • ca  costa, n f sin. compl.
  • ca  os costal, n m sin. compl.
  • es  costilla
  • fr  côte
  • en  costa
  • en  rib

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Cadascun dels ossos corbats que formen les parets de la cavitat toràcica i serveixen per a defensar els òrgans que hi són continguts (pulmons i cor). En l'home el nombre de costelles és de dotze parells, unides per darrere a la columna vertebral dorsal per les articulacions vertebrocostal i transversocostal, i per davant a l'estern pels cartílags costals. Anatòmicament, de darrere a davant, té una extremitat engrossida, anomenada cap, que s'articula amb la vèrtebra, una zona més estreta anomenada coll, una prominència anomenada tuberositat, que s'articula amb l'apòfisi transversa de les vèrtebres corresponents, i una part aplanada, que és el cos de la costella.

Nota

  • La denominació costa prové del llatí costa.
  • ca  os cranial, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Cadascun dels ossos que formen el crani.
  • ca  etmoide, n m
  • ca  os cribriforme, n m sin. compl.
  • ca  os cribrós, n m sin. compl.
  • es  etmoides
  • fr  ethmoïde
  • en  etmoid

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
És curt i desparió, compost de dues làmines, vertical i horitzontal, perpendiculars entre elles, i per dues masses laterals. Es troba en l'escotadura etmoidal del frontal, articulat per davant amb els ossos propis del nas, per darrere amb el frontal, l'esfenoide i els palatins, per fora amb els maxil·lars superior i l'unguis i per sota amb el vòmer. Presenta dos punts d'ossificació laterals per a les masses cap als 4 mesos de la vida fetal, i dos de medians, cap a l'any, per a les parts restants.
Os curt, simètric, situat a la línia mediana del cos, compost de dues làmines -vertical i horitzontal- perpendiculars entre elles i per dues masses laterals. Situat a l'escotadura etmoidal del frontal i davant l'esfenoide, s'articula amb aquests i també amb els ossos palatins, els nasals, els maxil·lars superiors, l'unguis i el vòmer. Constitueix el sostre i les parets laterals de la cavitat olfactiva. ((etmoide))

Nota

  • La denominació etmoide està formada a partir del grec ethmós 'sedàs' i de -oide.
  • ca  etmoide, n m
  • ca  os cribriforme, n m sin. compl.
  • ca  os cribrós, n m sin. compl.
  • es  etmoides
  • fr  ethmoïde
  • en  etmoid

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
És curt i desparió, compost de dues làmines, vertical i horitzontal, perpendiculars entre elles, i per dues masses laterals. Es troba en l'escotadura etmoidal del frontal, articulat per davant amb els ossos propis del nas, per darrere amb el frontal, l'esfenoide i els palatins, per fora amb els maxil·lars superior i l'unguis i per sota amb el vòmer. Presenta dos punts d'ossificació laterals per a les masses cap als 4 mesos de la vida fetal, i dos de medians, cap a l'any, per a les parts restants.
Os curt, simètric, situat a la línia mediana del cos, compost de dues làmines -vertical i horitzontal- perpendiculars entre elles i per dues masses laterals. Situat a l'escotadura etmoidal del frontal i davant l'esfenoide, s'articula amb aquests i també amb els ossos palatins, els nasals, els maxil·lars superiors, l'unguis i el vòmer. Constitueix el sostre i les parets laterals de la cavitat olfactiva. ((etmoide))

Nota

  • La denominació etmoide està formada a partir del grec ethmós 'sedàs' i de -oide.
  • ca  os peroneal, n m
  • ca  os cuboide accessori, n m sin. compl.
  • ca  os sesamoide del tendó peroneal lateral llarg, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Os supernumerari del tars situat sota el cuboide.
  • ca  os cuboide secundari, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Osset supernumerari del tars situat entre el cuboide i l'escafoide.